Home » 2014 » abril

Monthly Archives: abril 2014

Tecnologia digital (I): Primera valoració de Zotero

Font: http://blog.biblioteca.unizar.es

La meva primera entrada al blog la vull dedicar a valorar breument l’ús de Zotero com a eina per organitzar la informació trobada.

Aquest administrador de bibliogràfiques i webgrafies ens ha permès, de manera automatitzada, recollir, administrar i ens permetrà a posteriori citar totes les fonts que hem anat utilitzant alhora d’elaborar el projecte. Es tracta d’una eina mixta, que combina la verisó en local i l’accés online, fet que li permet gaudir dels avantatges d’un i altre sistema.

Un altra de les avanatges de Zotero és la capacitat per gestionar una gran varietat de tipus de fonts d’informació: llocs web, documents electrònics, imatges, vídeos, tesis doctorals, etc. Aquest fet ha permès, durant l’elaboració de les cerques, poder ampliar la capacitat del grup alhora de compartir informacions prou interessants pel compliment del treball.

Finalment en vull destacar la seva capacitat per explotar les dades en diferents estils de cites, informes i bibliografies. Clarament, aquesta funció, ens ha de permetre fer una exportació final de la bibliografia i webgrafia completes per cloure l’apartat corresponent del Wiki.

Informació (I): els cercadors especialitzats

Font: http://libre100.com/

La revisió de la feina de cerca és molt important per ajustar bé la base que ha de donar cos al treball. És en aquest sentit que vull proposar una reflexió a l’entorn del cercadors especialitzats, eines complementàries als clàssics cercadors generals com Google o Yahoo.

Els cercadors especialitzats o temàtics són eines que presenten diversos avantatges respecte altres sistemes més generals:

  • Ofereixen resultats d’un àmbit determinat d’activitat.
  • Són més útils que els cercadors genèrics quan busquem una tipologia determinada.
  • Elimina el “soroll” que provoquen altres tipus de pàgines web.
  • Posseeixen un alt grau de parametrització, per exemple, al Google Scholar només podem buscar articles recents o a Technorati blocs amb un determinat nivell d’autoritat.

Entre aquests cercadors destaca: Google Acadèmic que és un cercador que ajuda a trobar el material més rellevant dins del món de la recerca acadèmica (estudis revisats per especialistes, tesis, llibres, resums i articles de fonts com editorials acadèmiques, universitats, societats professionals….). Science Research és un sistema de recerca que en lloc d’indexar la informació, com fa la majoria de cercadors, envia la mateixa pregunta a centenars de col·leccions online, que poden ser bases de dades, repositoris o simplement altres cercadors (sempre de l’àmbit acadèmic). El volum de resultats és, per tant, molt elevat i molt exhaustiu en totes les àrees d’investigació. Finalment, Microsoft Academic Search és un cercador especialitzat en literatura científica creat per Microsoft. Inicialment estava especialitzat en informàtica i ciències de la computació però està incrementant els continguts d’altres àrees com ciències de la salut o ciències (física, química, enginyeria o biologia).

Presentació

Aproximar-nos a les realitats sociolingüístiques de dos territoris com són Quebec i Catalunya pot esdevenir una labor extensa i dificultosa però pot resultar alhora rica i pedagògica. Una província canadenca i una autonomia espanyola, o si volem conceptuar-les d’una altra manera, dues nacions, una francòfona i l’altra catalana, tenen molts punts de contacte i paral·lelismes, com per exemple que representen dues comunitats lingüístiques minoritàries dins de l’estat al qual pertanyen, respectivament, però també excessives diferències.

Per poder entendre millor la realitat de cada regió, en farem un breu repàs històric tot centrant-nos en els moments més destacats. Per exemple, al segle XVIII es produeixen dos fets cabdals: d’una banda, la cessió de Canadà per part de França a Gran Bretanya el 1763 fa que Quebec sigui britànica i que encara, a hores d’ara, tingui com a Cap d’Estat a Isabel II; d’altra banda, la derrota catalana en la Guerra de Successió el 1716 provoca la pèrdua del règim jurídic propi i les institucions d’autogovern. Analitzarem, també, la realitat política actual amb la derrota, només fa uns dies, en les eleccions legislatives al Quebec dels nacionalistes del Partit Quebequès i per tant la suspensió d’un possible referèndum sobre la independència de la província francòfona, a la qual podem contraposar l’intent de consulta sobre el dret a decidir el futur de Catalunya, plantejada pel Parlament català i negada pel Congrès dels Diputats espanyol.

La vessant sociolingüística, però, serà la qüestió essencial que desenvoluparem, en la qual l’ús de la llengua francesa al Quebec i el del català a Catalunya seran fonamentals així com els problemes que hi ha als dos territoris pel que fa a la normalització de les respectives llengües. La legislació sobre la llengua (al Quebec el francès és l’única llengua oficial, a Catalunya en coexisteixen dues), i les relacions entre el francès i l’anglès i el català i el castellà, respectivament, seran un element destacat del nostre treball. La demografia, per exemple, també ens atorgarà similituds (els dos territoris tenen prop de vuit milions d’habitants), no tantes, potser, com les diferents planificacions lingüístiques realitzades i l’èxit de cadascuna d’elles als respectius territoris. Ens espera, per tant, una tasca engrescadora, que ens portarà a desenvolupar uns continguts sociolingüístics servint-nos de les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació i, esperem que així sigui, a assolir uns resultats que es tradueixin en un treball interessant.