Comunicació sonora al castell d’Ardèvol

A principis d’estiu es va prestar de fer unes proves sonores en la comunicació entre castells al baix Solsonès. Dic es va prestar perquè tot plegat va sorgir d’una filmació que està fent la Marta Ricart, de Llobera, sobre creativitat en l’entorn rural i la implicació en l’entorn local. Bé, quan la cinta sencera o parcial estigui a punt, l’adjuntaré en aquest bloc! Li vaig parlar de la meva recerca en la comunicació castral amb corns, i que a més d’haver de fer els corns em calia la connivència de gent del territori, o bé amics, per a fer-los sonar en diversos punts.

I vet aquí que el dia 16 de juliol (anava a dir que des d’aleshores ja ha plogut, però no ha caigut ni una gota…!) ens vem trobar tot un grup de gent al Santuari de Pinós per a repartir-nos corns i llocs d’avís. Érem una colleta de veïns i amics de diverses edats i procedències. Primer vem anar agafant els corns de banya i trompes ceràmiques per a fer-los sonar: primer calia aprendre’n! No tothom se’n sortia amb tots els instruments, i vem anar triant mentre fèiem un escàndol al costat de l’Hostal.

Corns_Pinós

Aquí teniu el personal distret fent tururut!

Els corns són els que ja han sortit en aquest bloc en altres proves: si piqueu “corns” al cercador del bloc us en sortirà l’arqueologia, la documentació o la iconografia en l’època medieval, a més de les proves sonores que es van fer l’any passat a la Garrotxa i la toponímia relacionada amb els avisos sonors.:

Quan ens vam haver familiaritzat una mica amb els tocs i la seva potència ens vam repartir. Uns van anar a la torre de Castellanes, el punt de vigia més ponentí de la serra de Pinós i amb una excel·lent visual sobre la Segarra i Calaf -i des de Montserrat fins al Puigmal!-, i per tant amb una bona guaita sobre els territoris andalusins a l’alta edat mitjana.

Castellanes

La Torre de Castellanes (només en queda la base).

Un altre grupet es va instal·lar una mica més a l’est, en un punt on hi ha diversos forats oberts a la roca per a allotjar-hi pals i potser una estructura defensiva o d’avís de fusta. Un tercer grup es va quedar al vèrtex geodèsic de la serra de Pinós: encara que és el punt més alt, no té tanta vista com Castellanes, però sí més bona comunicació amb el vessant meridional de la serra: el poble i antic castell de Pinós, i d’allà a Vallmanya, per exemple.

Forats_Pinós

El roc entre vessants on hi ha un seguit de forats quadrats per a aguantar una estructura.

Finalment, la Neus i l’Assumpta es van quedar al capdamunt de la torre d’Ardèvol a prendre el sol! Al segle X, els soldats apostats dalt de la torre no només deurien posar-se morenets (cal comptar que hi havia alguna mena de teulada, eh?) sinó que vigilaven el o els camins que venien de ponent per la vall i, en cas de perill, des d’allà dalt avisaven a la població més a l’oest i, en darrer terme, el castell de Cardona.

Assumpta_neus

Treient el cap pel capdamunt de la torre: el corn gran i un bon barret pel sol.

La performance va ser una mica lenta perquè no només ens avisàvem sonorament entre els diversos punts (i ho verificàvem via grup de watsap, és clar…) sinó que en aquest cas es feia la filmació des de diversos punts. Havíem d’esperar que la Marta i la seva càmera arribessin al punt següent per continuar.

En primer lloc ens ho vam passar bé. Tot sigui dit. En segon lloc vam comprovar que amb els corns i trompes ceràmics, el toc des de Castellanes se sent perfectament a Ardèvol. Els corns de banya sonen més febles (o potser és que no sempre tothom va saber fer-los sonar al moment acordat…!). Els altres punts, doncs, o corresponen a un avís amb corn de banya o a punts de vigia anteriors a torres de pedra com la de Castellanes.

En tercer lloc vem posar en pràctica el que era l’objectiu de la filmació: que veïns del lloc de sentissin vinculats al seu patrimoni a través d’una acció creativa. Sona a frase per quedar bé, però moltes vegades no sabem què hi ha darrera un munt de rocs que fa nosa enmig d’un conreu; l’emoció ancestral, quasi atàvica, de fer sonar un corn i sobretot de sentir-ne la resposta, dóna un nou significat a les torres i altres indicis arqueològics del paisatge que ens és quotidià i que estimem.

I finalment vam comprovar un efecte sonor molt curiós, amb significat arqueològic, i digne de ser tingut en compte en les xarxes de comunicació històriques: en algunes cases no van sentir el so dels corns perquè els seus estadants eren dins, però sí que van sentir els gossos bordar i llavors van sortir a veure (en aquest cas sentir) què passava. Detall interessant si pensem que a l’edat mitjana totes les cases, i també els castells, deurien tenir gos!

Corns_Ardèvol

Darreres proves des de la torre amb tots els elements: corn de banya, trompa ceràmica i gran corn ceràmic.