La imatge de David músic

Al darrer post parlava del Rei David músic, viola en mà, de l’antependi d’Espinelves que es troba al Museu Episcopal de Vic. Vegem el paper de David com a músic en l’art romànic:

Per començar, el llibre bíblic dels Reis no el deixa el Rei David gaire ben parat, ja que al costat de la seva imatge de poeta, guerrer i d’unificador d’Israel remarca les seves faltes, assassinats, egocentrisme i adulteri, fets que potser el van fer més humà a l’hora de presentar-se com a Rei. Però com que era autor d’alguns salms, el seu nom es va associar al Llibre dels Salms en general, que Sant Jeroni va traduir fins a tres vegades, i que formen part de l’ordinari dels oficis. També va assolir una certa popularitat el passatge del trasllat de l’Arca de l’Aliança a Jerusalem, escena que està enriquida amb músics i dansaires, i que la iconografia barreja amb els instruments del Salm 150. Els textos que descriuen els levites a l’entorn de David, els seus Cantors, amb els seus noms i instruments, també va fer fortuna en les bíblies carolíngies i va propiciar una imatge medieval de David mestre de música i coneixedor de les proporcions divines: el creador del regne a la terra paral·lelament a la creació divina.

Obriu una Bíblia i consulteu els passatges en què s’esmenta David músic: el trasllat de l’Arca a II Sam 6: 14-16, I Par: 13:7-9 I Par 15: 27-29; els cantors, a I Par 15: 16-24 i I Par 15: 16-24, i el salm 150. La bibliografia sobre la imatge del Rei David músic és molt extensa, però aquí teniu un article recent:

david-musico-francisco-de-asis-garcia-garcia

La iconografia bizantina associa David a un Orfeu amansint les feres amb la seva música, però les bíblies carolíngies es van esplaiar en un Rei envoltat dels Cantors, sovint amb un instrument d’ensenyament musical a les mans mentre els levites porten a les mans els instruments citats als textos. La imatge de David amb instrument, tanmateix, no és tan corrent a Catalunya com en altres tradicions iconogràfiques. A Sant Víctor de Dòrria, al Ripollès, per exemple, ni porta cap instrument ni està acompanyat de cantors. A la portalada de Ripoll és presentat com a polític i guerrer, a honor de Ramon Berenguer II, benefactor de l’obra escultòrica, i encara que és un dels programes del romànic europeu en què el trasllat de l’Arca de l’Aliança a Jerusalem hi és més complet, incloses les escenes que descriuen instruments, David no en toca cap. Tampoc a la franja inferior a la de l’Arca, en què apareix amb els seus cantors però la seva figura central no ostenta cap instrument sinó un llibre: és Rei i jutge, però no mestre (vegeu el post del 17 d’octubre de 2016). Un capitell de la Seu Vella de Lleida sí que el presenta amb un gran cordòfon a les mans, una rota. La Bíblia de Vic s’escapa d’aquesta tradició local, ja que es va il·lustrar a Borgonya, i s’hi presenta dues vegades amb una arpa, a l’arbre de Jessè amb una viola i il·lustrant un Salm amb un carilló de campanes (Bíblia de Vic, ABEV, Ms. 2 folis 352 v. i 392 v., i Ms. 4, f. 4 r.)

El primer passatge bíblic que narra les aptituds musicals del jove pastor, descriu com David és cridat per a executar música davant del Rei Saül que està malalt, en una pràctica habitual de calmar els desajustos anímics amb l’audició musical: “Igitur quandocumque spiritus Domine arripiebat Saul, David tollebat citharam, et percutiebat manu sua, et refocillabatur Saul” (“Quan aquell esperit enviat per Déu envaïa Saül, David prenia la cítara i la tocava amb les seves mans, i Saül millorava.”, 1Sa, 16:23) La identificació de l’instrument amb una cítara és el resultat de les successives traduccions d’un instrument persa a la llengua hebrea, al grec i al llatí. És el mateix instrument que se cita per als vint-i-quatre Ancians de la Teofania apocalíptica: “… et viginti quator seniores ceciderunt coram Agno, habentes singuli citharas, et phialas aureas plenas odoramentorum” (“… i els vint-i-quatre ancians es van prostrar davant l’Anyell, portant sengles cíatres i copes d’or plenes de perfum, Ap, 5:8) La iconografia medieval identificà aquest cordòfon anomenat genèricament cítara amb el psalteri, l’arpa, la rota o fins el llaüt, i amb l’arribada a Occident de l’arquet a finals del segle X – principis de l’XI, amb tota mena de violes. Els cordòfons pinçats de David, amb múltiples cordes i en actitud d’afinar, reforcen la idea de control de l’ensenyament i del coneixement, mentre els Ancians solen tocar violes en múltiples variants; només en programes molt complets, com el del Pórtico de la Gloria de Santiago, cada ancià toca un cordòfon distint. Però als segles XI i XII la popularitat de la viola com a instrument melòdic l’equipara a arpes i rotes: la imatge de David al llarg del camí de Santiago, per exemple, el presenta amb instruments de corda fregada a Jaca, Santo Domingo de la Calzada o la porta de Platerías de Santiago.

A Espinelves, David no apareix envoltat de cantors ni amanseix Saül ni cap fera, sinó que apareix com a símbol en el transcurs d’un espectacle paralitúrgic. A l’Ordo Prophetarum, escenificació en què diversos profetes i altres personatges històrics anuncien la vinguda del Messies, la figura de David justifica aquest caràcter messiànic en ser ell mateix un rei ungit. Després de presentar la figura de Jesús com a Senyor i com a Messies, el personatge del Bisbe l’inquireix sobre la reialesa de Jesús, i David respon en tres ocasions amb cites del Salms. No consta enlloc que aquestes respostes amb passatges dels salms anessin musicades, ja que l’únic personatge que canta a l’Ordo és la Sibil·la, però les al·lusions als salms són suficients com per presentar David amb un instrument, no amb un llibre, per exemple –que, a l’Ordo, és l’objecte que identifica Virgili. Però a ulls del gran públic, David com a Rei ha de tocar l’instrument que caracteritza el càrrec reial, no el mestre de música. Aquesta imatge no la llegeix un clergue a les miniatures d’una Bíblia, sinó gent del poble un dia especial l’any: vet aquí perquè a Espinelves hi apareix una viola, que té més de trobadoresca que d’instrument per a aprendre música.

Seguirem parlant, doncs, de la viola de David!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *