Una viola a l’antependi d’Espinelves

Ja fa uns quants dies del darrer post d’aquest blog, en què vaig començar a parlar d’una viola que apareix en la iconografia d’una pintura medieval i que s’ha restituït, intentant d’aproximar-se més a l’objecte que es volia representar i al seu context tecnològic i sonor medieval, que no pas a fer un instrument bonic i agradable a les orelles del segle XXI.

L’obra artística on apareix aquesta viola és una taula d’altar o antependi procedent de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves (encara hi ha molts estudis que en diuen frontal, però de fet el frontal és el serrellet, banda o mantellet que penja de l’ara d’altar, mentre que la taula que cobreix l’altar pel davant és un antependi). Es tracta d’una pintura sobre taula amb la imatge central de la Marededéu i l’Infant inscrits en una màndorla i a ambdós costats dos carrers amb imatges dels Reis d’Orient, l’entrada de Jesucrist a Jerusalem i, als rengles inferiors, els profetes Isaïes, Jeremies, Rei David, Ezequiel, Daniel i Zacaries.

http://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/romanic/frontal-daltar-de-sant-vicenc-despinelves-mev-7

Tots els profetes ensenyen uns filacteris amb el seu nom menys el rei David, que tothom podia identificar clarament per una corona reial de gemmes i perquè toca la viola; darrera seu hi ha escrit DA / VIT.

david_base

L’antependi d’Espinelves va ser una de les primeres peces a ingressar a les col·leccions amb què es va iniciar el Museu Episcopal de Vic. Des de finals del segle XIX es va anar presentant en exposicions internacionals i se’n van fer diversos estudis, que a trets generals podeu trobar al volum corresponent de la Catalunya Romànica. No es coneix una datació precisa de la taula, però l’església de Sant Vicenç d’Espinelves va ser consagrada l’any 1187; la majoria d’autors consideren aquesta data la de l’execució o aparició pública de la taula, o bé pocs anys més tard. Estilísticament, l’autor ha estat relacionat amb les pintures de Santa Maria de Terrassa, també de finals del XII. Sembla inqüestionable que el mestre i el seu taller havien sorgit de l’entorn catedralici vigatà. Era molt normal que un mateix equip dugués a terme la realització d’encàrrecs sobre diversos suports (manuscrit, pintura al fresc, sobre taula…) per part d’una sèrie de professionals formats a l’entorn dels centres de producció cultural i artística, com és Vic.

beltran_espinelves

Aquest enllaç (un article en pdf) és un recent estudi de Martí Beltrán, que ha posat de manifest com la selecció iconogràfica d’escenes i de personatges respon a la seva aparició en drames litúrgics relacionats amb la Catedral de Vic i Santa Maria la Rodona. El rei David hi apareixeria així com a un dels profetes de l’Ordo Prophetarum o processó dels Profetes, una performance teatral i musical escenificada del popular (a l’època medieval!) Sermo de Symbolo, un discurs que deuria ser ben conegut ja que és on apareix el cant de la Sibil·la, que es cantava a Vic i segurament en altres llocs de la comarca. La identificació del personatge del Rei David amb un instrument de corda fregada és fruit d’una llarga tradició iconogràfica, en què la imatge de David músic respon a diversos patrons.

Apa, doncs al proper post coneixerem David músic en l’art romànic!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *