L’abast sonor de l’avís castral: Hostoles

Després d’haver analitzat com es podia dur a terme la comunicació entre castells o guàrdies (és a dir, l’estudi dels corns i de les trompes en arqueologia, iconografia i documentació) i després d’haver anat detectant possibles paisatges on fer-ne la verificació real, vet aquí la prova feta des del castell d’Hostoles. Clicant a les etiquetes d’Hostoles, corn o trompa complementareu la informació precedent, i també a “cartografia sonora” hi he penjat i hi penjaré diversos mapes sonors, entre els quals d’altres entorns castrals.

Amb la població, la carretera i el polígon als seus peus, el castell d’Hostoles és un indret molt sorollós, però des del castell es pot comprovar l’avís a altres punts estratègics que estan fora de la contaminació sonora. A diferència d’altres casos estudiats no es tracta d’avisos de sometent, de mobilització popular, que haguessin pogut afectar la vall de Cogolls o altres veïnats, sinó algun castell proper. Encara que des del castell d’Hostoles es veu perfectament l’estratègic castell de Rocacorba, la distància és immensa. El castell més proper és el de Puig-Alder, que podia emetre un avís cap a Colltort i Sacot; al capdavall, el castell d’Hostoles pertanyia al comtat de Girona i Puig-Alder al de Besalú. L’estratègia aquí té caràcter de frontera, i l’avís és en darrer terme el de Girona a Besalú.

Des del mateix castell d’Hostoles, Puig-Alder no és visible: fins i tot comptant amb la presència d’una torre més alta, s’arribaria potser a albirar el santuari que hi ha al costat (Sant Salvador), però no el castell mateix. Entre els dos castells hi ha una carena amb diversos punts elevats, i el que impedeix la visió entre els dos castells és el Turó Alt. Però al seu costat hi ha el Puig Cornador, revelador topònim del qual vaig desgranar el significat fa uns quants posts, i que podeu seguir a l’etiqueta corresponent. Quasi a la mateixa alçada hi ha el Turó Petit, que impedeix tenir una visió clara i en certa manera també un resultat sonor net i directe; potser aquest fet es podria haver subsanat en el passat amb una simple construcció de fusta sobre el Puig Cornador; caldrà comprovar, cosa que no hem pogut fer, si al Puig Cornador hi ha restes d’haver acollit infraestructures.

Es va fer una prova sonora des del castell d’Hostoles a Puig Cornador (1,6 Km.); també es va fer des d’una estribació al nord del castell anomenada el Castellet (1,3 Km.), on hi ha algunes filades de pedres i és evident que hi havia una construcció amb funció de guaita i avís. El so emès del castell mateix era reconeixible al puig Cornador, tot i que molt feble amb el corn de banya, mentre que des del Castellet se sentia força millor tant la trompa ceràmica com fins i tot el corn de banya. Igualment, des de Puig Cornador, i malgrat la orografia enrevessada, el so de la trompa arriba net a Puig-Alder, a 1,5 Km.

A la inversa, cosa que ara no es pot comprovar, el Castellet no està immers en un entorn sorollós com és el propi castell (ferreria, moviments humans i crits, limitació d’audibilitat en espais tancats…), de tal manera que des d’allà es pot sentir perfectament l’avís des de Puig Cornador i emetre’l al castell, a escassos metres, on l’avís és rebut amb tota la potència sonora. El mapa sonor resultant és el següent:

Hostoles

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *