Restitució experimental de corns i trompes.

Si seguiu les etiquetes de corn i de trompa us sortirà informació des de les seves fonts arqueològiques, documentals o iconogràfiques fins als paisatges o entorns, especialment de la Garrotxa, on s’han fet proves sonores amb aquests instruments. Bàsicament les proves s’han fet amb corns de banya, un gran corn ceràmic i una trompa ceràmica. Ja fa temps vaig voler fer proves de corns casolans de terrissa, i com que no van sortir bé no ho vaig penjar al blog… Però aprofitant el passat dia de Sant Joan i la oportunitat d’encendre una foguera (legalment parlant) vaig fer una altra prova de corns que ha estat més o menys satisfactòria.

El principi és de fer corns amb fang a partir d’una ànima que li doni la forma, deixar-los assecar al sol i després coure’ls sota la foguera; és a dir, fer un lleuger clot, dipositar-hi els corns protegits amb palla, herba i gleves, i encendre-hi foc a sobre, i mantenir-ho com una carbonera. Com més temps s’hi estigui millor es couran. Quan les cendres són fredes es retiren.

No s’aconsegueix el mateix tipus de combustió que en un forn, ni la mateixa resistència del material. Segurament en un entorn medieval com un castell o un mas amb dret a cornar tenien forn o teuleria pròpia, com encara n’hi ha molts a la vora de cases més o menys grans, i també a qualsevol poble hi ha terrissaires especialitzats. Però vaig pensar que en cas d’una certa emergència, qualsevol persona (un soldat, un peó, un guaita, els habitants d’una casa que no tingui forn propi, un pastor…) podia improvisar d’aquesta manera i ràpidament un objecte amb més potència sonora que un corn de banya.

El resultat és una mica matusser comparat amb la trompa ceràmica vidriada, regular i cuita a alta temperatura en un forn professional com la que s’ha utilitzat en les proves fins ara, però també és vàlid. Vet aquí el procés:

Corns_ànima

  • Ànimes per a l’interior dels corns; s’han fet dues proves: una amb un drap, que es treu quan el corn s’ha assecat al sol, i una altra amb palla, que desapareix amb la cocció. En restes arqueològiques han aparegut indicis de les dues opcions.

 

 

  • Fer els corns amb fang; s’ha provat fang vermell i fang blanc per si es detectaven diferències. El treball s’ha fet manualment, sense cap eina específica, de manera que el gruix és irregular i a les unions internes hi han quedat rebaves. En tots es va treballar un broquet per als llavis. En algun es van provar variants: reforç del pavelló, anses, petites decoracions… Sense coure, ja es podien fer sonar.

Corns_crus

  • Col·locació dels corns, ja assecats al sol, amb protecció dins i fora amb manyocs d’herba i gleves de terra, i encesa de la foguera. En aquest cas va estar cremant vivament des de les vuit del vespre fins a les quatre de la matinada. Es van deixar actuar les brases tot l’endemà, i els corns es van treure al dia següent, al cap d’unes 38 hores d’haver encès el foc; encara hi havia cendres calentes.

Corns_fogueres

  • Corns_cendresEs retiren les cendres, es buiden els corns de tot el material que hi hagi pogut quedar i es netegen bé.

 

 

 

 

 

Els resultats, problemes i conclusions són els següents:

  • No hi ha diferències entre els dos tipus de fang. Tampoc n’hi ha de significatives, pel que fa al so (nota i potència) en les dimensions del corn. El so depèn més aviat de la regularitat del material i del forat del broquet. El corn de pavelló més obert costa més de fer sonar, mentre que el més net i potent –a una nota semblant- és el corn més petit, de pavelló molt tancat.
  • Com era previsible, un dels corns va quedar trencat d’un extrem; el trencament era net i es va encolar posteriorment, protegint la unió amb una tira de cuiro. Un altre va quedar afeblit per tenir les parets primes i corria el risc de trencar-se; es va reforçar amb cola i una protecció amb cordill. Segurament la qualitat del so no és la mateixa, però es pot fer sonar sense problemes.

Corns_finish

  • Un cop cuits, el so és lleugerament més potent, o si més no més net, que sense coure. El so resultant és més potent que el d’un corn de banya però menys que el de la trompa ceràmica ben treballada. La cuita en carbonera no assoleix temperatures tan altres com un forn ni una resistència semblant (com la d’una teula o una cassola).
  • Un dels broquets es va afaiçonar només com a forat, sense cassoleta per al llavi, imitant la forma dels olifants o corns cerimonials d’ivori (vegeu el post del dia 28 de setembre de 2015). Era molt difícil treure’n cap so, de manera que abans no s’assequés del tot es va refer en forma de broquet i va sonar immediatament. Podem pensar, doncs, que els olifants d’ivori no estan pensats per a ser tocats.
  • En tots ells, potser les parets es van fer massa primes (entre 3 i 6 mm. aproximadament). A força de tocar-lo, en un hi va sortir una esquerda només de la potència del pas de l’aire. En properes proves, doncs, s’hauran de fer de pasta més gruixuda.

Doncs aquest és un primer intent de corns de ceràmica cuits en foguera. El proper intent haurà de ser de ceramista!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *