L’abast sonor del viafors i sometent (I)

Podeu seguir les etiquetes de viafors, sometent, del dret a cornar, corn i campanes. Entre d’altres aspectes, s’estudien els avisos que s’emetien amb corns, trompes i també amb l’ajut de campanes allà on n’hi havia per tal d’emetre senyals d’avís i d’emergència. Avui es presenten els resultats –els que s’han aconseguit- de les proves amb els objectes sonors que s’han anat presentant en aquest blog.

Les primeres proves de so es van fer des del castell o guàrdia del Montpetit; sense comptar amb una línia clara i documentada d’avisos a l’entorn, es tractava de comprovar simplement una distància a l’atzar des d’un element arqueològic. El so era perfectament audible des del Montmajor, a 1,5 Km. en línia recta –tot i que els separa un riera al mig-, més net i precís amb la trompa ceràmica que no pas amb un corn. També se sentia des del veïnat de Toralles, a menor distància (500 m. en línia recta) però a cota molt inferior, cosa que dificulta la percepció sonora. El topònim deriva d’un element defensiu i és documentat des d’antic. La intromissió orogràfica ja es va veure com un obstacle; és a dir, la presència de turons, serrats o altres elements intermedis: des de coll Sapell, a l’alçada de Toralles i a uns 750 m. en línia recta del Montpetit, no se sentia res. La única explicació és orogràfica. Per això els avisos de sometent miren de fer-se sempre des d’un turó elevat i sense interferències properes.

Les següents proves ja es van fer sobre un paisatge sonor documentat, el del so de viafors del mas Malleu. Els testimonis dels fets de 1640 són Jaume Cufí, Montserrat Duran i Jaume Manella, a més d’un quart testimoni que esmenta el dret a cornar d’una casa de Besalú. Jaume Cufí declara que “sempre que cornassen en lo castell de Salas També encontinent cornavan a casa den Malleu y axí matex sempre que en la parrochia de Tortellà sonavan a sometent en continent axí matex cornaven en dita casa”, de manera que s’entén que a Malleu se sent el castell i la campana de la parròquia; la casa de Cufí es troba a l’est de Sadernes. Montserrat Duran (hi ha una casa amb el nom de Can Duran a 1 Km. al nord de Tortellà) diu haver sentit sovint el corn del castell i el sometent de la parròquia. No hem localitzat cap casa amb el nom de Manella o semblant, de manera que no podem saber quin entorn sonor precís està esmentant.

Les proves consistien, doncs, a sentir el so del corn des del castell de Sales a Tortellà, de Tortellà a Malleu i del Montsipòsit a Cufí, a més de l’audibilitat des de Can Duran. Les proves que s’han pogut fer des del Montsipòsit no han estat definitives ni concloents, degut a les circumstàncies meteorològiques dels dies en què es va anar a fer la verificació i les dificultats d’accedir a alguns indrets exclusivament a peu. Tot i així, es poden treure les següents conclusions:

  • Des del nucli antic de Sales (Sant Martí) se sentia tant el so d’un corn de banya com el de la trompa ceràmica emès des del peu del castell de Sales, a 1 Km. en línia recta. En canvi, el so no se sentia des de Tortellà. Per evitar tant la contaminació sonora del nucli de Tortellà com els accidents orogràfics es va fer una segona prova des del turó just sobre el castell (equivalent, potser, a l’alçada una torre) que no va ser audible des del cementiri de Tortellà, però sí des del pont de la riera de Sales, a poca distància i a 1,1 Km. del castell. El so audible va ser el de la trompa, en cap cas el del corn natural.
  • Les campanes de Tortellà (n’hi ha una de medieval) se senten, encara que feblement, des del castell de Sales. Encara que l’avís de viafors s’emetia des del castell, també deuria ser possible a la inversa. Les campanes també se senten bé des de can Duran.
  • Les campanes de Tortellà, en canvi, no se senten des del mas de Malleu (a 2,5 Km.), tot i que així ho esmenten els testimonis. Pot haver-hi dues explicacions: la primera és que no és el mateix el so de la campana de les hores que totes les campanes alhora repicant amb força per arribar ben lluny, que és el toc de sometent i és versemblant que se sentís millor; la segona és que podria haver-hi un punt d’avís intermedi que fes de connexió sonora amb Malleu, i que potser els testimonis no esmenten per no afegir detalls innecessaris. En aquest cas es podria tractar de Bellpuig, una antiga domus medieval al costat d’una capella, al camí antic de Tortellà a Sadernes, i que podria haver estat custodiada, si no habitada, per algú amb rang de milites. Des de Bellpuig sí que se senten perfectament les campanes, i des de Malleu se sent la trompa ceràmica tocada des de Bellpuig. Tanmateix caldria comprovar el so de les campanes repicades amb més contundència i un dia amb millors condicions ambientals.
  • De moment no s’ha pogut comprovar el so del corn ni de la trompa des del Montsipòsit. Vistes les anteriors distàncies i condicions ambientals, és deduïble que l’avís fos escoltat al veïnat del Pont del Llierca, tot i que no té cap lògica d’ordre pràctic perquè la distància entre Malleu i aquest veïnat és menor que no pas de Malleu al Montsipòsit. Sí que el so deuria arribar, si no a Sadernes mateix, que no és descabellat ja que des de la parròquia es veu el Montsipòsit a 2 Km. en línia recta, com a mínim a les cases més al sud: Can Jou, el Casot, Can Llobet i fins la Canova, a l’entorn d’1 Km.
  • No és versemblant que el so d’un corn des del Montsipòsit fos audible a la casa de Cufí, ja que es troba a 3 Km. i amb diversos accidents del terreny entremig. El testimoni de Jaume Cufí tampoc afirma que se sentís el corn de Malleu des de la casa, sinó que es tocava, i la seva declaració respon més aviat a un mecanisme de defensa familiar.

Més endavant es presentarà la cartografia sonora: mapes de l’abast sonor.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *