La campana medieval de Besalú (II)

Al post anterior (del dia 23 de maig de 2016) vam conèixer la campana gòtica del campanar de Sant Pere de Besalú, que es pot datar entre 1350 i 1375. A part de la seva funció d’avisos horaris i litúrgics en el si de la població, aquesta campana podria ser una de les protagonistes d’una cadena de comunicació sonora en el passat, i de la qual tenim documentació.

Campanar_Besalú_2

La campana gòtica és la que es pot veure des de la plaça a la finestra ponentina del campanar.

A mitjan segle XVII, en motiu de la declaració d’un testimoni sobre el dret a cornar d’un mas de Sales respecte al senyal de sometent o viafors (post del 24 de setembre de 2015), el notari Jacint Salers afirmava que al mas Amatller de Besalú, de la seva propietat, “eren obligats a cornar sempra que tocan a somaten ab la campana de las horas de dita present vila de Beselú”. Aquesta notícia pot relacionar-se amb documentació anterior de la vegueria, de 1585, quan, en referir-se al toc de corn, s’indicava que “Sempre que per a qualsevol cas […] és manat alsar sometent, acostumen en dita vila [de Besalú] tocar una campana per a dit effecte destinada, et tocant aquella, fora dita vila, a una casa de pagès cerca de una montanya”.

Aquesta casa de pagès, l’Amatller, està “cerca de una montanya” que no és sinó el Sagrat Cor, conegut antigament també amb el revelador topònim de Puig Cornador (com vèiem al post del 9 d’octubre de 2015). Doncs bé, des d’arreu de Besalú es veu perfectament aquest puig, i també el mas Amatller. Tot i que que actualment hi ha molta contaminació acústica, des del mas Ametller encara se sent la campana gòtica de Sant Pere…. que fins fa poc tenia funció de campana de les hores -i actualment de quarts, a més de tocar l’Àngelus. Si tocava a viafors de manera contundent i repetitiva, l’alerta encara es deuria sentir més intensament. Del mas Amatller al Puig Cornador, seguint un camí sotscarener encara existent pel collet de la Serra, s’hi poden tardar uns 10 o 15 minuts a pas lleuger; menys si s’hi va a ritme de Kilian Jornet! Des del mateix Puig encara se sent la campana gòtica de Sant Pere de Besalú, tant tocada pel martell electromecànic com a batall lliure: tot i que la intensitat del so és menor i pot resultar afectada per sorolls aliens –menors que els actuals nivells de contaminació acústica-, quan el cornador és dalt al Puig hi està amb l’orella atenta a qualsevol canvi o precisió en els codis d’avís; si s’està a l’aguait, la campana de la vila és audible.

Besalú_4

 

El Puig Cornador (o del Sagrat Cor, amb la capella homònima al cim) des del campanar mateix de Besalú, en línia directa amb la campana gòtica.

 

El senyal d’alarma, doncs, s’emetia en primera instància amb una campana “per a dit effecte destinada”, que era la de les hores, i que podria ser l’encara existent. És evident que la ubicació era una altra, ja que el campanar de Sant Pere és de construcció posterior a la documentació esmentada, o la campana podria haver estat a Santa Maria, però la projecció sonora variaria ben poc. Des del Puig Cornador -o ara del Sagrat Cor- l’avís, ja amb corn, seguia cap a la vall d’Ossinyà. El toc de corn des de Puig Cornador és encara perfectament audible des de la parròquia d’Ossinyà, a 1 Km. en línia recta al sud, des d’on l’avís seguia i s’escampava, probablement gràcies als masos a mig caire i als turons propers. Amb l’advocació de Sant Fruitós, Ossinyà és un nucli poblat des d’antic, i per tant ja existia no al segle XVI del qual tenim documentació, sinó fins gairebé mil anys abans.

Aquest és, doncs, el paisatge sonor d’aquesta campana gòtica, en un llenguatge sonor que ha tingut una funció més enllà de la comunicació del pas del temps o de la vida litúrgica.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *