La campana medieval de Besalú (I)

En altres posts d’aquest blog hem vist altres campanes gòtiques de la Garrotxa: la de Santa Pau (posts del 10 i 12 de desembre de 2015), la de Tortellà (15 i 16 de setembre i especialment 14 de desembre de 2015) i… en certa manera, la campana de Sant Llorenç del Mont… si més no la seva restitució arqueològica (26 de novembre i 1, 2 i 9 de desembre de 2015; 11, 13 i 15 de gener i 15 de febrer de 2016). Faltava una darrera campana medieval a la comarca: una de les del campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Besalú.

Besalú_1

 

 

Al campanar de Sant Pere de Besalú hi ha tres campanes: dues de sis-centistes força grans i amb unes decoracions precioses, i en conjunt sonor amb una tercera, una campana més petita d’origen medieval.

Campanar_Besalú

Aquesta campana es troba en un dels finestrals de la cara oest del campanar, i en fotografies antigues (fotografia de 1885, col. Biblioteca Marià Vayreda, Vicenç Grivé. Publicada a la Història de la Garrotxa. Girona, Diputació de Girona, 2008, pàg. 229) se’n veu una altra a la finestra del costat, de mida i perfil molt semblant: potser hi havia hagut una altra campana medieval que s’ha perdut.

La nota d’aquesta campana és un Fa, un so casa molt bé amb les altres dues (especialment el Re que té al costat) que, versemblantment, es deurien fer expressament en consonància en construir-se el campanar que es conserva actualment.

Per sort, la campana medieval de Besalú té una inscripció, que permet seguir-li la pista històrica i, més o menys, datar-la. La inscripció, feta com és habitual per mitjà de segells de cera al motllo, és la següent:

AVE:MARIA:FR:DE:PODIO:SACRISTAS:ME:FECIT:DEO:GRATIAS

Besalú_2

La inscripció AVE MARIA

Es tractaria, doncs, d’un eclesiàstic que va sufragar la fosa d’una campana en agraïment; la protecció a Santa Maria és comú en campanes, així com la forma de l’Ave Maria. Doncs bé, a Besalú mateix hi ha localitzat un tal Francesc de Puig entre els anys 1350 i 1375, que fou sagristà a Santa Maria. Segurament la campana deuria haver estat inicialment ubicada a Santa Maria -església actualment malmesa i sense ús- i després haver passat a Sant Pere, potser en el moment de refer el seu campanar; però també podria ser que el sagristà ho fos de Santa Maria però que hagués destinat ja des del principi a Sant Pere. Sí que sembla creïble que al segle XVII ja hi fos instal·lada, ja que les altres dues campanes es fessin tenint en compte la sonoritat d’aquesta… i potser d’una quarta campana.

Com a curiositat garrotxina, la truja de contrapès d’aquesta campana (posterior en qualsevol cas) és de fusta… i de basalt. La part superior, que no és estrany que sigui de pedra per augmentar la inèrcia de la campana al vol, aprofita la pedra basàltica, pròpia i característica de la comarca! El conjunt campanari, doncs, té aquell detall genuïnament garrotxí.

Besalú_3

Malauradament, i com passa amb moltes campanes, el martell que la percudeix lateralment no està ben instal·lat i el so no és tan bonic com si es percudeix manualment amb el batall. Fóra bo poder revisar aquesta instal·lació, ja que sinó amb el temps fins i tot la campana es podria badar, fer-se malbé, ja que la mecànica del toc no és tal que es va concebre en fondre-la, i el so resultant tampoc.

Al proper post veurem les implicacions sonores d’aquesta campana en el paisatge, o sigui, el seu paisatge sonor.

Agraeixo part d’aquesta informació a en Xavier Pallàs –amb qui vam pujar al campanar-, que enguany, i en el mateix marc de la Beca Ernest Lluch / Premi Ciutat d’Olot d’aquesta recerca, està fent l’inventari de totes les campanes de la Garrotxa. També són d’agrair les facilitats per part del rector, Miquel Oliveras (en ple overbooking el dia que vam demanar de pujar al campanar), així com dels voluntaris de la parròquia; oimés quan recentment s’ha dut a terme una profunda neteja del campanar, sala de campanes, escales i finestres -especialment de brutícia de colom, que havia arribat a uns nivells perillosos. Les tres campanes encara estan força brutes, de manera que quan es procedeixi a netejar-les s’haurà de fer amb l’assessorament adequat i els procediments menys agressius envers aquests elements sonors del patrimoni històric: una extracció de brutícia massa contundent podria malmetre les inscripcions o fins i tot alterar el so. Aquestes campanes són patrimoni viu, i uns exemples bellíssims dels segles XIV i XVII!!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La campana medieval de Besalú (I)

  1. Ernest Bassols Lladó diu:

    Bon dia. Col.lecciono fotografi antiga de Besalú i m’agradaria saber d’on heu obtingut aquesta fotografía tant i tant bonica de l’esglèsia de Besalú.

    • lauradecastellet lauradecastellet diu:

      Bon dia Ernest!
      Perdó pel retard en la resposta, això del superpont despista una mica les agendes.
      Quan incloc imatges miro de ser curosa amb les referències, sempre que sigui possible. En el cas de la foto del segle XIX de Besalú, hi vaig escriure a sota: “fotografia de 1885, col. Biblioteca Marià Vayreda, Vicenç Grivé. Publicada a la Història de la Garrotxa. Girona, Diputació de Girona, 2008, pàg. 229”.
      Jo la vaig treure de la Història de la Garrotxa, no de l’arxiu original. Directament escanejada de la publicació en paper i lleugerament manipulada per Photoshop per tal de donar-li millor visibilitat en un bloc.
      L’arxiu Comarcal de la Garrotxa, l’entitat que va vehicular la beca Ernest Lluch d’aquest projecte, disposa d’un fons fotogràfic de consulta pública. Moltes de les imatges es troben on-line: http://imatgesgarrotxa.cat

      Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *