La flauta de Rocabruna (III)

Del 4 al 7 de maig de 2016 s’han celebrat a Largentière (Ardèche, França) les trobades de luthieria i músiques medievals, dedicades enguany a l’estudi de les flautes des de la prehistòria fins al Renaixement:

http://www.lutheriemusiquesmedievales.com

El dia 5 es va dur a terme la conferència “La flûte de Rocabruna et l’iconographie de la flûte en Catalogne”, a càrrec de Laura de Castellet, Jeff Barbe i l’equip d’arqueologia de In Situ; Malauradament, l’arqueòloga Bibiana Agustí va excusar la seva presència uns dies abans per raons laborals, tot i que hi va presentar un power point que va resultar de gran interès i utilitat.

L’embocadura de flauta de Rocabruna, doncs, ja és coneguda per especialistes fora de les nostres fronteres. Les Actes del simposi seran publicades per la Universitat de Montpeller – Paul Valéry, de manera que quan aparegui la publicació se’n farà ressò en aquest blog.

Els assistents a la comunicació van poder conèixer i contextualitzar el castell de Rocabruna (essent en la seva majoria francesos, la proximitat de Prats de Molló i l’entorn muntanyenc no els era desconegut), i es van sorprendre molt tant de la inusual troballa de la peça com especialment de la seva decoració. Tothom va coincidir en considerar l’embocadura un treball d’especialista i preparat per a poder interpretar alguna cosa més que un repertori popular.

El treball de decoració va despertar unanimitat en apreciar el detall i l’especialització. Al proper post esmentarem el procés de treball sobre l’os, que algú va suggerir que podria haver estat fet per un orfebre, però que es va remarcar paral·lel a altres treballs existents al castell, com les peces de joc gravades en banya i amb un tipus de decoració molt similar. Lutiers especialistes en reconstruccions de flautes d’os del Paleolític o de l’edat mitjana també van trobar molt curiós el treball finíssim i de precisió de la part posterior de l’os, amb una petita esquena i el forat per a passar-hi un cordill. En algunes peces arqueològiques, especialment de la prehistòria, hi ha forats per a dur penjat l’instrument, però mai amb una solució tan acurada com la de Rocabruna.

El prototip o primer exercici de restitució de la flauta de Rocabruna va poder ser provat per diversos lutiers de flautes i també per intèrprets, com ara Pierre Hamon (Ensemble Alla Francesca, Centre de música medieval de París), que la vigília havia fet un concert amb diversos aeròfons històrics restituïts o bé procedents de cultures ben diverses.

Les jornades científiques de les trobades es van dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Universitat de Montpeller i l’associació de recerca en músiques medievals i lutieria Apémutam, de la qual són membres tant el faedor de flautes Jeff Barbe (membre de la organització) com Laura de Castellet.

Sigui dit de passada que a les trobades de Largentière també hi van assistir, entre d’altres professionals d’arreu d’Europa, el lutier garrotxí Cesc Sans (de Sant Jaume de Llierca: gralles, tarotes, sacs de gemecs i obès i flabiols tradicionals catalans), a més de Marco Salerno (italià resident a la vora de Girona: instruments de corda pinçada), Alain Polak (franco-holandès resident a Barcelona: flautes travesseres) i Asier de Benito (valencià: cordòfons).

http://sansluthier.net

http://www.marcosalerno.it

http://www.flautotraverso.com

http://www.asierdebenito.com

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *