La flauta de Rocabruna (II)

Seguim amb la restitució de la flauta de Rocabruna (post del 3 de març de 2016 i etiqueta Rocabruna), que està fent Jeff Barbe. El primer intent de refer l’instrument es va provar amb un bloc de suro. La solució no és estranya en alguns flabiols populars (com el flabiol de Ciutadella, a Menorca; el vaig esmentar al post del 25 de novembre de 2015) i el material és ben proper a l’alta Garrotxa i Ripollès; el suro és present com a tap i altres usos quotidians, i podia ésser reciclat en forma de bloc de flauta. A més, atesa la irregularitat interna de l’os el suro pot adaptar-s’hi bé. Pel treball de l’os s’endevina que la part corresponent a la volta del bloc (allà on l’aire circula pel tall oblicu al bloc i es dirigeix al bisell) ha estat afaiçonada: essent l’os un material porós, el faedor de flautes va tenir cura de polir bé aquest conducte d’aire.

flûte_1

El resultat és satisfactori, però el so resultant és feble segons les expectatives que es poden rebre del treball fet en aquest instrument. És a dir, que no és descartable que una flauta d’aquest tipus pogués tenir un bloc senzill, fet amb suro, com ocorria i encara ocorre en flabiols populars, però l’instrument donaria més de si amb un bloc de fusta. Caldrà fer una altra prova; o bé s’haurà de provar amb una fusta fàcil de treballar o bé s’haurà d’encaixar amb algun material que corregeixi les irregularitats, com ara cera.

Aquesta conclusió encara recolza més el fet que l’instrument sigui una flauta i no un flabiol, però sobretot apunta cap a les possibilitats sonores d’aquesta embocadura i del seu instrument. El bloc de suro no només en limita la potència sonora, fet que seria una pura elecció personal, estètica, respecte a la sonoritat de la flauta, sinó que no permet aprofitar les seves possibilitats melòdiques. Dit d’una altra manera, un bloc de fusta permetria arribar millor els aguts, obtenir-los més nets i poder fer més filigranes. Aquesta flauta és per a satisfer un músic expert, destre i capacitat per a executar melodies amb més o menys complexitat. Quan parlàvem del possible repertori per a fer amb aquest instrument (diversos posts durant el mes de febrer de 2016), es podria tendir més a la música culta (música trobadoresca, Llibre Vermell de Montserrat…) que no pas a senzilles melodies populars.

D’altra banda, per a traslladar correctament l’aire al tub cal que aquest també tingui la seva part corresponent al conducte de bisell, com podeu veure en aquest esquema fet pel lutier. Aquest treball suposa, a part d’un bon coneixement organològic de la flauta, que la fusta sigui possible de treballar. O bé al castell, a més de taller de ferreria (especialitzat, i perfectament deduïble pels nombrosos materials trobats) disposava d’un taller de fusteria també amb eines de precisió, o bé la fusta escollida era més o menys fàcil de treballar amb habilitat, coneixements i un bon ganivet, cosa que ens condueix de nou a l’ús del saüc (post del dia 29 d’octubre de 2015).

flûte_2

flûte_3

Finalment, les proves fetes respecte a la decoració apunten a un instrument incisiu de precisió, i emprat per algú que ja hi té destresa. El ganivet, que podria ser útil per les franges, no permet fer les incisions triangulars. Els burins habituals també resulten limitats, de manera que el lutier Jeff Barbe va fer diverses proves fins a fabricar-se ell mateix un burí triangular que permetés fer aquestes decoracions.

flûte_4

És versemblant que el faedor de flautes del castell no fes un burí només per decorar el seu instrument, sinó que aprofités una eina present al taller de ferreria, i que tingués el seu ús principal en l’elaboració d’armes ofensives (com les ballestes, de les quals s’han localitzat elements molt diversos al castell) o bé defensives (com les diverses parts d’una armadura, també amb nombrosos exemples en els treballs arqueològics). El coneixement tècnic derivat d’aquest petit objecte amb funcions musicals, doncs, ens condueix a altres tècniques com pot ser l’equipament militar!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *