Reclams per a ocells

Al darrer post d’aquest bloc, en comentar les primeres proves fetes per a la restitució d’una embocadura de flauta d’os trobada al castell de Rocabruna, s’apuntaven les seves possibilitats secundàries com a reclam per a ocells, i vaig dir que en parlaria més extensament.

En altres posts he parlat del jaciment francès de Charavines, al llac Paladru Alps Marítims, França). És un jaciment molt interessant ja que s’hi han trobat molts objectes de fusta conservats enmig del fang i el llot. Com si fos el llac de Banyoles, vaja, on hi ha el poblat neolític de la Draga. Un dels objectes que hi va aparèixer fa anys és aquest:

Reclam

Al principi, els arqueòlegs no sabien ben bé de què es tractava, ni què podria ser. Com que hi treballen diversos especialistes, al final el van dur a l’arqueomusicòleg que ha fet l’estudi de diversos instruments musicals, i van tenir una sort: que l’home, a més de músic, és un gran afeccionat a l’ornitologia i va reconèixer aquesta peça de fusta com un reclam per a ocells!!

Per a comprovar-ho bé se’n va fer una restitució exacta (que és la peça de baix a la foto) i es va provar. I bé, més que poder imitar ocells aquest reclam pot imitar… ànecs! És el més lògic, tractant-se d’un llac. Encara avui, al llac Paladru hi viuen diverses espècies d’ànecs; com que són comestibles, l’ús d’un reclam en aquest lloc deixa clars els objectius pels quals va ser fet.

El reclam amb xiulets i la caça d’ànecs no era només una activitat alimentària, sinó que també estava ben vista com a oci de la l’aristocràcia. Al segle XIV van començar a proliferar els manuscrits il·lustrats sobre la caça, amb imatges (i detallats textos tècnics) de molt diverses maneres de caçar animals. Doncs bé, aquí teniu una imatge d’una barraca de fulles improvisada entre els arbres i un “caçador” fent sonar un xiulet, a més de diversos ocells (una òliba i uns quants coloms) atrets pel cant. El reclam sembla ser un xiulet d’os (és molt blanc) amb dos forats a més del bisell al qual bufa el caçador; la mà esquerra tapa un extrem del xiulet, per a emetre els sons ondulants dels ocells movent els dits sobre el forat.

chasseur

Livre du Roi Modus et de la reine Ratio, Henri de Ferrières, s. XIV (BNF ms. fr. 12.399 f. 95)

A més de fer-se servir per a menjar (òbviament hi ha aus grans apreciades gastronòmicament, però també els ocellets petits), alguns ocells eren caçats per a tenir-los dins de gàbies i escoltar-ne el cant (l’embocadura de flauta de Rocabruna pot imitar la merla, que té un cant molt melodiós) o bé com a reclams d’altres ocells. Doncs bé, al castell no ho sé pas, però en un inventari de béns d’un prevere de la Seu d’Urgell del segle XIV hi va aparèixer això:

  • una gàbia ab vergues de fust en la qual avie II torts negres vius; item altra ab vergues de ferre en la qual avie una gaça” (ACU UI-824 f. 281v).

Els tords serien per a menjar, se suposa, i la garsa potser com a reclam de caça, o fins i tot com a vigilant. La caça i tinença d’aus era ben habitual a l’edat mitjana.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *