La flauta de Rocabruna (I)

Reprenc la restitució de l’embocadura de flauta medieval trobada al castell de Rocabruna. A l’etiqueta ‘Rocabruna’ hi trobareu informació de l’objecte arqueològic i del castell, mentre que a l’etiqueta ‘flauta’ també hi ha notícies de l’arqueologia, documentació o iconografia de les flautes medievals.

El lutier -o faedor de flautes- Jeff Barbe, que podeu conèixer al post del dia 24 de novembre de 2015, ha anat treballant en la flauta d’os com la de Rocabruna. De moment s’ha centrat només en l’embocadura, la peça que coneixem arqueològicament, més que no pas en la resta de l’instrument, que ha de ser restituïda de zero per força ja que ha desaparegut.

Per començar, i per anar fent proves, va utilitzar un os de cabrit, encara que el de la flauta és de xai. La diferència és que la forma és més regular, més cilíndrica, en l’os de xai que no pas el de cabrit, però per anar fent proves ja està bé i és resistent. El bloc, que en ser de material orgànic i perible va anar-se desfent, s’ha restituït de moment en suro, que no fóra un material ni llunyà ni estrany al castell, i que encara s’utilitza avui dia en alguns flabiols.

La forma general de l’objecte i la finestra amb el bisell no han estat difícils de treballar amb un ganivet. Per al bloc, s’ha hagut d’anar afaiçonant fins a trobar la justesa en el pas de l’aire cap al bisell per tal d’emetre so: a judici del lutier, qui va fer aquesta peça no era precisament la primera vegada que s’hi posava! No es tracta d’un flabiol improvisat per algú que no tingui res millor a fer, sinó un instrument elaborat per algú que en coneix les possibilitats musicals i la tècnica de treball. Qui va fer aquesta embocadura era un joglar de flauta o un faedor de flautes experimentat.

I un cop acabada l’embocadura, abans de començar a estudiar la resta de l’instrument (el tub melòdic, la distància i nombre de forats, l’afinació…) en Jeff va fer una prova: fer-lo sonar com si fos un xiulet, o un reclam per a ocells. I funciona molt bé! A part de poder emetre sons aguts d’avís, en Jeff va aconseguir d’imitar el cant de diversos ocells: mallerengues, tallarols, merla i griva. Tots ells presents en l’entorn del castell de Rocabruna. Això no vol dir que aquesta peça, tan ben treballada i decorada, fos concebuda per a atraure ocells i prou. És, clarament, un instrument musical, però en un entorn forestal de muntanya com el de Rocabruna, que la flauta desmuntada també pugui tenir un ús tan pràctic com és el de caçar ocells és molt significatiu. I potser aquest ús puntual, secundari respecte al musical, explicaria el foradet que té l’embocadura per a dur-la penjada del coll.

Un ús com a reclam per a ocells? Al proper post parlaré dels reclams per a ocells a l’edat mitjana.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *