La cornamusa de Beget… tenia el nom de cornamusa? (II)

A les dues entrades anteriors es pot fer un cop d’ull al recorregut de la cornamusa i la caramella en època medieval: els diferents noms que rep en les seves variants, l’aparició en la documentació o la literatura, la iconografia, les diferències organològiques, etc. Tot plegat per anar aclarint els dubtes sobre el possible nom de l’instrument que apareix als retaules de Beget i de Sant Joan de les Abadesses. Al seu temps, en el seus entorns, aquell instrument s’hagués anomenat cornamusa? O hi pot haver alguna altra alternativa?

Quan vaig començar a treballar aquest instrument amb el lutier Denis Le Vraux, em va dir que calia trobar-li un nom, ja que marca una diferència de materials i de so amb els seus paral·lels i calia definir-lo. Vaig començar a remenar en la documentació local, en la literatura, en les nomenclatures tradicionals… però de moment no m’ha arribat cap inspiració divina.

Que fàcil que fóra si al costat s’hi hagués escrit el nom! Però en fi, veient la varietat de cosins germans de la família cornamusaire…. En qualsevol cas, a Catalunya, i en època medieval, coneixem les següents denominacions: caramella, cabreta, museta i cornamusa.

  • Caramella. La denominació de caramella pot ser dubtosa: de vegades sembla que pugui tractar-se d’un aeròfon de canya amb reservori d’aire, però enlloc es precisa així. La caramella és l’instrument tot sol, sense sac, pot ser el grall d’un sac de gemecs, i no sabem si en algun lloc hagués pogut designar l’instrument amb sac (com ha acabat derivant en la xeremia mallorquina, per exemple). Les cites que exposava en un post anterior referents a l’alegria de Sant Josep en les cançons de Nadal del XV i l’abundor de la cornamusa (i no tant la caramella) en els seus paral·lels iconogràfics fan dubtar, però res no diu que no pugui tractar-se de la caramella sense bossa. Per tant descartem aquest nom perquè es confon amb l’instrument caramella pròpiament dita, sense sac.
  • Cabreta. Aquest nom, encara que escampat arreu d’Europa i fins als nostres dies, a Catalunya apareix només en una ocasió (que coneguem de moment!) a principis del segle XIV, quan la iconografia ens mostra sovint cornamuses petites sense ronc. Fóra ideal per als instruments de Beget i de Sant Joan de les Abadesses, però precisament defineix una característica que no tenen: que el sac és de pell de cabra. O de cabrida, cabreta. Com que als nostres instruments és evident que el sac és de budell, la cabreta queda descartada (com qualsevol variant que pogués aparèixer semblant a “bot”, “odre”, “pell”…)
  • Museta. És un nom que apareix especialment en entorns cortesans (la casa reial, literatura humanística, les noces de Tirant lo Blanc i Carmesina…); possiblement fos un instrument més delicat que la cabreta, igualment una cornamusa sense bordó, i que per ser més petita i no tenir un ronc de fons fos anomenada amb aquest diminutiu. El nom prové molt probablement de la musette francesa (una cornamusa petita, actualment amb un ronc curt), a través de músics forans que eren habituals a la cort i que deurien treballar en altres entorns a més de la casa reial.
  • Cornamusa. És el nom genèric de tota varietat de caramelles o oboès tradicionals amb reservori d’aire. A l’edat mitjana sembla ser el més habitual i apareix en textos molt populars (com vèiem als sermons de Sant Vicent Ferrer, molt proper al llenguatge del poble, o a l’Espill de Jaume Roig, d’escarni de la vida quotidiana). Potser no defineixi cap tipus organològic determinat, però sí que “cobreix” la denominació de tota la família d’instruments de vent amb sac. D’altra banda, la Garrotxa és un dels pocs indrets de Catalunya on s’ha conservat la denominació de “cornamusa” per damunt de “sac de gemecs” o altres noms.

De manera que, encara que resulti molt genèric, l’anomenarem cornamusa…

Hi havia algun nom específic per a les cornamuses fetes amb vísceres? Algun nom que es refereixi més a una “bossa” que a un “sac” o bót? Bufa, butza..? No ho sabem, però ara com ara no en coneixem cap. A manca d’una denominació de l’època més precisa, l’anomenarem cornamusa. Per a distingir-la de la resta de cornamuses, fins i tot actuals, fóra lògic que rebés el nom de “cornamusa medieval de Beget i Sant Joan de les Abadesses”, però és evident que resulta massa llarg! I deixant de banda que santjoandelesabadesses resulta més llarg, els elements organològics millor definits es troben al retaule de Beget. Per això, a no ser que trobem cap informació que ens faci canviar de parer, l’anomenarem “cornamusa de Beget” o, si ho preferiu, “cornamusa medieval de Beget”.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *