Repertori musical del segle XIV (V): música popular a les Cantigas de Santa María.

Seguim buscant possible repertori pels instruments restituïts de la Garrotxa medieval! Repertori més o menys d’arrel popular que ens hagi pervingut per escrit des de l’edat Mitjana, apte per a una flauta d’os i una cornamusa de pastor.

Les Cantigas de Santa María són un recull de cançons marianes (cantiga vol dir cançó en gallec) encarregat per rei de Castella Alfons X el Savi a finals del segle XIII; per això també són conegudes com les Cantigas del rei Alfons el Savi, però és difícil que escrivís ell solet més de 400 cançons! La melodia de moltes de les Cantigas de Santa María responen molt probablement a un origen popular i religiós, però van ser transcrites i diguem “arranjades” per músics d’ofici (hi havia més d’un trobador occità escapat de la persecució albigesa), i la lletra, adaptada a himnes en honor a la marededéu o al relat dels seus miracles. Una mica en la mateixa línia de les cançons pietoses del Llibre Vermell de Montserrat (post del 25 de gener de 2016), la idea era que aquestes cançons fossin fàcilment reconeixibles o assimilables per la gent que les escoltava.

La discografia sobre les Cantigas és abundant i a càrrec de la majoria de grups que s’hagin dedicat a la música medieval, però el segell Pneuma d’Eduardo Paniagua fa anys que edita una ambiciosa col·lecció de Cd’s amb repertoris agrupats temàticament: geogràfics, segons advocacions, instrumentals, d’animals, de gènere, buf…!

http://pneumapaniagua.es/index.php/itemlist/category/8-coleccion-cantigas

L’estudi, recull de facsímils i partitures transcrites més complet segueix essent el següent, només localitzable en grans biblioteques:

  • ANGLÈS, Higini (1943-64): La música de las Cantigas de Santa María, del rey Alfonso el Sabio. Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona / Biblioteca Central, 4 vols.

I una compilació completa de tots els textos i àudios en format midi, encara que el portal es va deixar de posar al dia en morir el seu autor i pot haver-hi links o programes desfasats.

http://brassy.perso.neuf.fr/PartMed/Cantigas/CSMIDI.html

Ens han pervingut quatre manuscrits de les Cantigas, però el més famós és el de l’Escorial (el de “los músicos”), en què cada cançó de loor o de lloança (les cançons estan agrupades en grups de deu, nou miracles i una lloança) ve encapçalada per una miniatura amb la representació d’un o dos músics amb instruments de l’època, i que constitueix un dels conjunts de referència d’iconografia instrumental medieval. Al següent link hi teniu moltes de les partitures originals (a l’etiqueta Facsimiles) i també les miniatures (a Illuminations) amb instruments musicals, incloses cornamuses i flabiols (però no flautes de bec! Encara som al segle XIII).

http://www.pbm.com/~lindahl/cantigas/

Cornamusa gran amb quatre bordons:

http://www.pbm.com/~lindahl/cantigas/images/cantiga_8small.jpg

Flabiol (d’una mà) i tamborí:

http://www.pbm.com/~lindahl/cantigas/images/cantiga_13small.jpg

Dues cornamuses petites de sac, amb pavelló i la pinya decorada amb caps:

http://www.pbm.com/~lindahl/cantigas/images/26.pdf

Dues altres cornamuses semblants a les anteriors, amb caramella de doble tub (fals bordó):

http://www.pbm.com/~lindahl/cantigas/images/28.pdf

Moltes de les cantigas es presten a adaptacions de caràcter popular. Hi ha melodies molt enganxadisses, la majoria d’himnes responen a estructures senzilles de cobles o estrofes i tornada repetitiva, i fins i tot és fàcil d’ensenyar una tornada perquè el públic la canti: si jo ho faig amb escolars, perquè no ho podria fer en el seu temps un joglar amb públic real?

El relat dels miracles està pensat per a atreure l’atenció de qui escolta amb històries narratives, anecdòtiques, quotidianes, molt teatrals, de vegades escabroses o divertides, sempre exemplaritzants.

També són, com el repertori presentat als posts anteriors, melodies factibles amb els instruments restituïts de la Garrotxa medieval: la cornamusa sense bordó de Beget i fins i tot la flauta del segle XIV… encara que ja es veu a la iconografia que a l’època de les Cantigas no hi havia flautes. Esperem que la popularitat d’aquestes melodies arribés a la corona d’Aragó un segle més enllà…

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *