Repertori musical del segle XIV (I): el cançoner de Sant Joan de les Abadesses

Ja tenim restituïda la cornamusa de Beget / Sant Joan de les Abadesses, i aviat hi tindrem la flauta de Rocabruna. Ambdós, instruments que no formen part del paisatge musical ni litúrgic ni cortesà, sinó de la gent del poble. Què es podia tocar amb aquests instruments? Ens han arribat partitures de música popular medieval?

Quin repertori podem conèixer que tracti del calendari agrícola (festes del cicle natural, de sega, de verema, de primavera, de celebració de les collites… ) o del calendari festiu religiós (cançons de Pasqua o de Nadal, en què els pastors tenien un cert protagonisme dins l’església i hi entraven amb els animals i tot)? Ens han arribat danses populars que es puguin ballar (cançons ritmades, amb diverses estrofes repetides…)? Hi ha cançons del repertori trobadoresc que puguin ser considerades d’àmbit popular, a l’abast del poble, al seu imaginari sonor? On apareixen aquestes partitures, com les podem conèixer?

Doncs bé, com a repertori per a la cornamusa de Beget / Sant Joan tenim un conjunt de cançons que constitueixen un repertori de luxe (per rar) en un manual notarial de… precisament de Sant Joan de les Abadesses! No és un cançoner concebut com a tal: al segle XIV es van començar a fer compilacions més o menys luxoses de cançons de trobadors, quan aquest gènere ja començava a esllanguir-se, amb la notació escrita en molts d’ells i, de vegades, il·lustrats amb miniatures. El dit cançoner de Sant Joan de les Abadesses no és pas això! Es tracta simplement de quatre cançons apuntades (amb lletra i música) als darrers fulls d’un manual de notaria del segle XIII. Segurament el recull va ser fet pel mateix notari, ja que la cal·ligrafia és la mateixa. A Sant Joan de les Abadesses, vila molt marcada per la presència del monestir i la seva canònica (masculina, eh?, les abadesses ja feia anys que n’havien marxat) el notari podria ser un eclesiàstic que a més de lleis també conegués el llenguatge musical. Potser ell mateix va apuntar unes cançons que coneixia, o potser va transcriure el repertori de la mà d’un joglar de pas.

Cançoner

 

Full del manual notarial amb tres de les cançons. Ms 3871, Biblioteca de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

Les cançons de Sant Joan de les Abadesses són aquestes:

  •  S’anc vos amei. Té tres estrofes o cobles en occità i un respòs inicial que pot tenir la funció de tornada entre estrofes. La temàtica respon al rebuig que el trobador, o qui parla en primera persona, manifesta a la seva estimada en favor d’una altra dona més jove. Res de nou sota el sol, ja veieu. Per la mètrica i el ritme podria bé ser una dansa, però el tema no es correspon al que la literatura trobadoresca considera una dansa i per tant podria tractar-se d’una desdansa.
  •  Amors, mercè no sia. És un poema amorós de tres estrofes o cobles de versificació desigual en occità, però ple d’italianismes. Podria ser una cançó d’origen italià adaptada al provençal, ja que les paraules que rimen són les italianes, però també podria ser al revés, o bé que l’autor fos italià o no dominés gaire bé la llengua dels trobadors. Per aquesta barreja se l’ha exclòs habitualment dels estudis literaris, però és interessant de veure aquestes confluències de llengües a casa nostra.
  • Ara lausetz. Dansa molt alegre i rítmica de cobles o estrofes acabades amb un refrany (vers curt pràcticament igual a cada cobla) i un respòs que actua de tornada. És un exemple deliciós de música popular, ja que és una cançó satírica en què un grup de monjos convida a una “bella” (eufemisme de puta) a ingressar al monestir. Òbviament a Monsenyor Anglès, el musicòleg que va donar-la a conèixer, no li va agradar gaire la lletra, que va qualificar de mal gust i repugnant, però és, per això mateix, la més popular de les cançons d’aquest repertori, i un dels millors exemples de dansa popular medieval que coneixem! Té molts gal·licismes, de manera que deuria seguir el mateix periple de transmissió que l’anterior però per via francesa i no italiana.
  •  Era·us preg. Escrita al final del full següent, cançó trobadoresca d’amor amb l’estructura d’una dansa. La lletra està força malmesa i té algunes paraules il·legibles; com que només consta d’un respòs i una estrofa hi ha qui la considera incompleta, però encara quedava paper per a escriure-hi, si l’autor ho hagués considerat pertinent.

Ara_lausetz

Detall de Ara lausetz: això és una partitura del segle XIII! Al final hi ha tota la lletra, per a sucar-hi pa.

El manuscrit va ser detectat a principis de segle XX per l’arxiver local, mossèn Josep Masdeu, que el va donar a conèixer a l’eminent musicòleg i especialista en l’època medieval mossèn Higini Anglès. Aquest va incloure el repertori en el seu llibre de referència La música a Catalunya fins al segle XIII (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans) publicat l’any 1935 (hi ha una reimpressió a càrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona de l’any ), i va transcriure’n les tres primeres cançons, per tal com va considerar la quarta incomplerta. Aquesta és la versió que han fet servir diversos grups de música antiga, i per això la quarta és difícil de trobar en enregistraments. L’any 2003 Isabel de Riquer, amb la col·laboració de Maricarmen Gómez, va dur a terme l’edició crítica del recull: Las canciones de Sant Joan de les Abadesses; estudio y edición filológica y musical. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, publicació que encara es pot trobar.

L’original (que es considerava perdut, però només va quedar traspaperat als anys 30) es troba a la secció de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, amb la signatura Ms 3871. La Biblioteca l’ha digitalitzat, però aquest fons encara no es pot consultar on-line. Agraeixo a la Biblioteca de Catalunya el permís per a penjar aquesta digitalització en aquest blog de públic accés.

És el repertori més adequat per a la cornamusa, ja que són del mateix lloc! La més popular de les quatre cançons és Ara lausatz, simple i ritmada, però S’anc vos amei i Era·us preg entren dins la categoria culta de dansa que hagués pogut trasvassar a l’abast del públic en general com a cançó d’amor dansable en grup. O sigui que, en el futur, en repertori de concert o de presentació de l’instrument i el seu context, la cornamusa pot anar lligada a aquestes cançons!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *