La cornamusa de Beget

Ja feia dies que no parlava de la cornamusa del retaule de Beget. Us envio, doncs, als posts dels dies 4 de setembre i 14, 15, 21, 22, 23, 24, 26 i 28 d’octubre de 2015. Es tracta d’un instrument que apareix, com a imatge de l’Anunciació, en mans d’un pastor al retaule d’alabastre de la Marededéu de la Salut de Beget; aquest retaule és germà del de la Marededéu Blanca de Sant Joan de les Abadesses. Entre tots dos retaules podem treure conclusions respecte a la naturalesa d’aquest instrument, i això és tot el que es pot consultar en aquests posts que he esmentat.

En resum, és una cornamusa senzilla, sense bordó: només té el grall, obert en pavelló, i el tudell per a bufar. La forma del sac és molt allargada i era difícil trobar-hi paral·lelismes en formes de pells d’animals, dubte que em va aclarir el cornamusaire i lutier Denis Le Vraux, que treballa cornamuses amb sacs fets amb vísceres animals (budells, bufetes, estómacs…). Vaig proposar-li de treballar aquest instrument, s’hi va posar la primavera passada i a l’estiu va aprofitar uns dies de vacances per tornar-s’ho a mirar de més a prop. Encara està ultimant els darrers detalls, però ja tenim una mostra gràfica i sonora d’aquesta cornamusa de pastor!

Aquest vídeo, doncs (que en Denis ha tingut la gentilesa de subtitular en català!), és un resum del procés que ha seguit i que jo vaig anar explicant en els posts citats més amunt. El so que acompanya les imatges és el que es va enregistrar, amb un prototip, dins mateix de l’església de Beget. La cornamusa definitiva té alguns detalls organològics diferents però el so no haurà canviat pas gaire.

Sempre havia pensat que les cornamuses i altres instruments de canya tenien una sonoritat molt penetrant, i que per això eren propis de l’espai exterior. La imatge del pastor així ho indica, amb un instrument que es fa tocar a les pastures de muntanya on no es fa nosa a ningú. Però la dolçor d’aquest instrument restituït demostra que, en un interior com és una petita església romànica (que és on es va enregistrar aquest prototip), també és factible. Vam fer proves de cant sobre el so de la cornamusa i era possible.

Quan en Denis m’envïi l’instrument definitiu podrem fer proves diverses de l’ús de la cornamusa per acompanyar el cant en interiors, cosa que fins ara mai havia gosat fer amb un sac de gemecs convencional! Potser es pot utilitzar la cornamusa per acompanyar subtils cançons de trobadors i tot. Ja ho veurem, però de moment, gaudiu del so d’aquest vídeo! I gràcies, Denis!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *