La hipotètica campana de Sant Llorenç del Mont (IV)

Els posts d’aquest fil (9 de desembre de 2015 i 11 i 13 de gener de 2016) tenen per objecte intentar reconstruir, ni que sigui hipotèticament, la o les campanes del monestir de Sant Llorenç del Mont a partir de les restes ceràmiques que han quedat del seu motllo (vegeu el procés de fosa d’una campana al post del dia 20 de setembre de 2015) i del context físic on s’han trobat, dos forns de fosa del monestir de Sant Llorenç del Mont (26 de novembre i 3 de desembre del 2015). Les peces que han quedat són escasses encara que significatives, i poden aportar diverses dades respecte a la forma d’aquestes campanes desaparegudes.

En aquest post intentaré refer i ajuntar les dades que tenim i aventurar una forma aproximada i possible, tot i que mai sabrem fins a quin grau certa, de les campanes originals. És una possibilitat, i com a tal pot ser retocada. La campana resultant, juntament amb la resta de la informació que ens ofereix el context, ens permetrà apuntar una cronologia que permeti una aproximació més acurada a l’objecte.

Les peces de la primera campana (la del forn UE 89) són força variades i permeten deduir fragments diversos de la campana; les de la segona (la del UE 35) es concentren a les nanses. La campana hipotètica que es proposa aquí és la primera amb les nanses de la segona. De vegades les nanses es treballen en un motllo a part, però es fonen juntament amb el cos de la campana (i llavors es poden veure les rebaves de la unió, com a la campana de Cervera que s’enllaça més endavant); la presència d’escòries en el forn de les nanses fa pensar que es tracta de dues campanes i no de dues peces treballades per separat.

Encara que ja he presentat anteriorment el procés de fosa per entendre els diferents motllos i el concepte de falsa campana entre ells, no està de menys mostrar aquesta imatge, extreta d’un procés de fabricació de campanes del segle XIX. Queda força clar perquè hi ha un eix central giratori i com es treballa el perfil amb plantilles, què és el sòcol i perquè té forma de graonet, què vol dir que el nucli estigui fet de tovots, etc…

Fonte_cloche

Els elements que ens aporten dades concretes (podeu veure les fotos d’aquests fragments al post dels dies 11 i 13 de gener de 2016) són els següents:

  • Planta

El diàmetre extern de la boca és el que es mostra aquí a partir de les peces del sòcol. S’aproximaria als 60 cm, que és el nivell del graó superior, l’intern vist des de dalt. Dues peces corbes, una d’elles còncava, indiquen un diàmetre a la part superior cavalcant entre els 35 i els 27 cm.

Campana_St_Llo_1

  • Perfil extern

És probable que l’alçada fos semblant o un xic menor al diàmetre de boca. La inclinació del faldó s’ha aventurat amb aquestes mides hipotètiques i amb un diàmetre de concavitat de 21 cm a la corona. Diverses peces suggereixen bandes de cordons dobles i també almenys un de simple; els he distribuït per comparativa amb altres campanes semblants, com la de Santa Pau, i segons es trobessin en fragments corbats o rectes, i cap d’ells determina el llavi, on els he posat per comparativa amb altres campanes. El llavi és difícil de deduir, però un fragment suggereix que podria presentar un exterior en angle, amb una corba interior marcant l’habitual pinça. No s’han conservat, si és que hi eren, decoracions amb lletres ni imatges ni dades com ara l’any, la o les advocacions, comitent o fonedor; d’haver existit s’haguessin detectat probablement sota el cordó doble superior.

  • Perfil intern

S’hi poden atribuir una peça força recta, amb una lleugera corbatura que indica la inclinació del faldó, i una altra d’arrodonida, de forma convexa, que correspondria a la corba interna que es dirigeix al llavi. L’ansa batallera s’afegeix al darrer moment de la fosa i no té motllo (sovint és de ferro), i per tant no en podem saber res.

Campana_St_Llo_5

  • Corona i nanses

La concavitat apunta a una corona de forma bastant arrodonida, no pas plana -si més no externament-, i s’hi pot suposar un perfil interior més sòlid; hi ha un cordó decoratiu doble. Els elements trenats del forn UE 35 permeten aventurar una restitució de nanses: el trenat, el cordó intermedi, un cordó doble i la corbatura. La unió de les peces facilita una reconstrucció de nansa amb trenat intern, encara que rara en el context en què ens trobem, més que no pas una nansa de trenat extern, en qualsevol cas posterior en el temps (més pròpia del segle XV). No és possible saber quantes nanses tenien aquestes campanes, però per l’època poden ser tres en paral·lel (habituals en les campanes de corona rodona), més que no pas quatre o més en creuament (quan la corona és més aplanada).

Aquesta és, doncs, la hipòtesi de restitució. Una campana semblant pot pesar entre 100 i 125 quilos. No es troba gaire lluny de la campana dels quarts de Santa Pau (posts dels dies 10 i 12 de desembre de 2015), com tampoc de la campana dels quarts de Cervera:

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=4675

Les dues, així com altres campanes semblants valencianes o franceses, per exemple, es poden datar com a molt d’hora ben a finals del segle XIII i com a molt tard als anys 30 del segle XIV. Si l’església de Sant Llorenç del Mont es va acabar a finals del XIII no es deuria tardar gaire a coronar-la amb dues preuades campanes. Els forns, a més, van ser coberts per un nivell en tot el claustre que té materials de principis de segle. L’any 1350 el monestir consta que està en declivi. Encara que els trenats de nanses són més propis de finals del segle XIV i del XV, aventuro una datació d’aquestes campanes d’entre 1310 i 1320.

Reconstruir aquest puzzle amb poques peces ha estat complex, però he comptat amb la paciència i l’humor d’en Daniel Vilarrúbias, expert en campanes i que m’ha aconsellat en un seguit de detalls! Moltes gràcies!!!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *