La hipotètica campana de Sant Llorenç del Mont (III)

Aquest post segueix els passos marcats a l’anterior (el de l’11 de gener de 2016): reconèixer la forma d’una campana medieval fosa al monestir de Sant Llorenç del Mont a partir dels fragments ceràmics del seu motllo. Si a l’anterior post es mostraven diverses peces del forn més gran, a la unitat estratigràfica UE 89, aquí es presenta el forn menor, que és el de la UE 35. En aquest forn hi havia escòries de bronze entremig de l’argila treballada i amb relleus, de manera que en el moment d’aparèixer, els arqueòlegs ja van poder determinar molt bé de què es tractava: fosa de bronze. Al claustre d’un monestir, aquesta activitat té molts números de ser una campana, i la forma del forn ho confirmava.

Al forn UE 35 s’hi van trobar molt pocs fragments ceràmics però tots ells molt interessants, ja que corresponen a la mateixa part de la campana: això és un trosset d’una ansa trenada! Si us hi fixeu, es veuen rebaves d’escòria verda (de bronze) al fragment de l’esquerra.

Arqueocamp8

 

Arqueocamp9

 

 

Alguns fragments mostren un cordó ample al costat de la trena, en alguna part dos cordons, i d’altres la trena corbada: el gir propi de la part superior de la nansa. Ajuntant-los com un puzzle es pot tenir una idea aproximada de quina forma podria haver tingut.

 

 

 

 

En l’art campanari clàssic (i per tant post-medieval) el motllo de les nanses es treballa de manera separada del cos de la campana, però la colada de bronze s’introdueix en un sol forn a l’acoblament de les dues parts. Aquest treball separat podria fer pensar en una sola campana al forn gran i les nanses al petit, si no fos precisament perquè les restes de motlle de les nanses té restes d’escòria. Quan el conjunt de les nanses a la corona és molt complex (fins a vuit, i entrecreuades) es fa per separat; el fet que es dedueixi que aquí no es va fer així indica unes nanses senzilles, ja sigui de tres en paral·lel o de quatre creuades.

En alguns fragments també es pot observar molt bé el procés de preparació del motllo: en aquests trossets s’hi veuen fins a tres nivells diferents de finor en el treball de l’argila. La que ja toca al negatiu del motllo (i que es va aplicar, doncs, damunt la cera treballada, en aquest cas el delicat relleu d’una trena) és molt homogènia: segurament és barbotina, o argila líquida aplicada amb pinzell capa a capa, i que per tant permet captar les subtileses del relleu; el color més fosc és pel contacte amb el bronze líquid quan ja s’havia fos la cera. Un cop seca, al damunt seu s’hi va disposar una segona capa, també força fina, que es distingeix com una argila clareta. Finalment es va cobrir tot amb fang treballat però més bast; la part més externa té restes vegetals i pedretes, de manera que amb prou feines es va passar pel sedàs.

Arqueocamp10

Tant els fragments del primer forn com aquests són elements prou variats, que encara que no ofereixin informació general i precisa sobre la campana sí que n’ofereixen de diverses parts del seu cos. Així obtindrem una idea aproximada, però de tot l’element en conjunt, que també ens permetrà aproximar-nos a la tipologia de campana i a partir d’aquí una possible datació. Ja comencem a tenir indicis de quin objecte hi havia hagut entre aquestes restes trobades sota terra, barrejades amb pedres, escòries i carbons; podem començar a deduir un possible, hipotètic, esbós de les campanes desaparegudes.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *