La hipotètica campana de Sant Llorenç del Mont (II)

En fer els treballs d’arqueologia al monestir de Sant Llorenç del Mont s’hi van localitzar dos forns de fosa de campanes (posts dels dies 26 de novembre i 1 de desembre de 2015); aquí teniu, amb detall, el material ceràmic que va quedar dels motllos de fondre campanes. Tot el material d’excavació de Sant Llorenç de Sous o del Mont es troba als dipòsits del Museu d’Arqueologia de Girona; agraeixo a la direcció, Ramon Buxó, i a tot el personal, especialment a l’Anna Vargas, les facilitats a l’hora de consultar aquest material, el permís per a publicar fotografies en aquest espai i la il·lusió compartida d’anar descobrint fragments d’un instrument musical.

En realitat la campana es treballa a la cera perduda, és a dir que es treballa la forma de la campana amb cera, que es disposa sobre un motllo interior i es cobreix amb un d’exterior; en fer fondre la cera queda el negatiu de la futura campana, i al mateix fet es cou el fang dels motllos intern i extern; després el buit que ha deixat la cera entre els dos motlles s’omple de bronze. En treure la campana i trinxar els motllos en queden tot de peces soltes. Anem a veure-les: avui farem la feina de laboratori d’un arqueòleg!

En aquest post hi veurem les restes del forn més grandet, que té un nom tan bonic com UE 89 (és la unitat estratigràfica, és a dir el nivell excavat, i la seva localització) i s’hi van trobar força restes de fang cuit. Hi ha trossos molt basts amb restes fins i tot vegetals, com si fos fang per a fer tovots, que no cal que sigui de qualitat i és del color grogós de l’argila de la zona: corresponen a la massa interna i el fang està cuit però no socarrat. En canvi, els fragments amb parets llises i formes més precises són d’argila molt fina, grisa i vermellosa, treballada amb més cura i en successives diverses capes de finor. També hi ha fragments externs molt recremats per la combustió. Saber a quina part del motlle de campana correspon cada tros de terra facilita la seva interpretació!

Arqueocamp1

 

En primer lloc cal seleccionar els fragments que tenen alguna factura artificial: parets fines, angles, restes de relleus …

 

Arqueocamp2Podem saber que la campana tenia de tant en tant una decoració en cordons dobles, molt finets …

 

 

Arqueocamp3

 

 

 

… i també, en una part més plana (probablement el segment central de la faldilla o paret externa), un sol cordó més ample.

 

Arqueocamp4

 

 

Fins i tot hi ha alguna traça del perfil …

 

 

 

 

 

Arqueocamp6

… i prou peces de la base com per a deduir el diàmetre de la boca.

 

 

 

 

I un fragment prou bo de la corona!! Amb aquest tros còncau de ceràmica podem deduir la corbatura de la part superior de la campana, el diàmetre a aquesta alçada i la seva decoració: els cordonets dobles. Malauradament, enlloc s’ha trobat cap senyal d’inscripció, data ni imatge: o bé s’ha perdut o bé no en tenia d’origen, ja que aquests relleus solen estar a la part superior, vora la corona, i aquest fragment n’hagués pogut tenir restes.

Arqueocamp5

 

 

 

 

 

 

Al proper post veurem els fragments del forn més petit.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *