Alarma i comunicació: Viafora i sometent (II)

En l’anterior post (7 de gener de 2016) parlava del sometent i l’expressió de viafors, les milícies locals organitzades de cara a garantir la seguretat en l’entorn més o menys local o també de procurar una base d’infanteria en un exèrcit de major envergadura.

L’avís sonor del sometent es duia a terme, a més de amb el crit (“Via! Fora!”), amb els elements més sorollosos de què disposés cada comunitat, els que tinguessin major abast sonor i arribessin a tothom. Quan n’hi ha, es compta amb l’ajut de les campanes, eclesiàstiques o civils (anomenades en llatí, de vegades, cymbalum o, com vèiem en l’anterior post, seny):

  • “ad sonum videlicet cornum, repicationem simbalorum ac emissionem soni de viafós a sagramental” (Sabaté p. 87)

Ja hem vist en altres exemples garrotxins l’ús de les campanes en avisos de sometent a, sobretot, Tortellà (des del castell de Sales) i Besalú (origen de l’avís, centre de convocatòria i cap de vegueria). Aquí teniu una mostra sonora de toc de sometent de les campanes d’Amer (al capdavall, un repic tan ràpid i continu com permeti cada conjunt de campanes en un campanar):

Però en totes les convocatòries sonores s’esmenta el corn, com en la ja vista documentació local d’avís des de punts estratègics, i del personal al càrrec d’aquest objecte emissor de so, els pagesos dels masos amb dret a corn i els cornadors.

En alguns casos els diversos membres del sometent acorden una talla (un pagament extra, el que ara en diríem una “derrama”) per a adquirir un corn, fet que fa pensar que es tractava de corns artificials. Si el corn fos de boví, qualsevol pagès en tindria a l’abast i la seva elaboració no suposaria cap gran inversió; un corn ceràmic o bé metàl·lic té un altre cost i compta amb uns altres recursos.

Assistir a la mobilització en cas de so de viafors era obligat, com ja hem vist en altres ocasions. L’any 1417, a Besalú, un veí de Palera no va assistir a la lleva anunciada des de Besalú, però se’l va remetre de pena en constatar que era allunyat de la casa i no havia sentit “lo so”:

  • “Lo qual Arnau ça Conomina no ere eixit al so de viafors mes per en Rabasseta en la parròquia de Sant Vicens de Besalú, e per ço com fos mes hora de nit e lo dit Conomina stave luny ere presumidor que no havie oït lo so e present e consentint lo jutge, féu-li remissió per mig florí” (Sabaté, p. 113)

El tal veí és de la casa de la Conamina, actualment perduda, però el veïnat de Palera és molt a la vora de Besalú. Tot i que entremig hi ha un turó, sembla que des de Palera s’hauria de sentir la campana de Sant Vicenç de Besalú que havia tocat, com era preceptiu, el veí anomenat Rabasseta: la distància en línia recta és de poc més de dos quilòmetres. Malgrat tot, actualment és impossible fer la comprovació sonora de l’avís a causa de la contaminació sonora (carretera i activitat industrial). Al pobre Arnau de sa Conamina se li va commutar la pena… per mig florí: una fortuna! El preu equivalent d’un ase!

Aquest és, doncs, el sentit del “temps de viafors”, l’expressió de “sortir al so” i l’origen de la paraula sometent, encara en vigència. I l’evidència que escrit “somatén” és l’adaptació a la llengua castellana. En català, per l’origen etimològic que hem vist, és sometent.

Sometent

Sometent a Catalunya, del paisatgista i costumista garrotxí Josep Berga i Boix, pare de l’Escola d’Olot; 1877. Museu d’Art de Girona.

La pintura reprodueix una realitat del segle XIX però d’origen medieval: una colla de veïns han estat mobilitzats a les armes en un punt de trobada concertat, un turó vora una església romànica, en un paisatge indefinit de la Garrotxa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *