El dret a corn (IV): el Puig de Canadell.

Al primer post que vaig publicar sobre el dret a corn o dret de cornar, el dia 23 de setembre de 2015, ja vaig fer esment d’un document que citava aquest dret adquirit per Pere des Guil, l’any 1316, i que els obligava a cornar des del puig de Canadell, a Sant Joan les Fonts. Al post de 15 de desembre de 2015, arrel de diverses comprovacions del dret a corn en masos de Begudà, aquest puig s’endevinava vital en la xarxa d’avisos sonors de la zona.

El puig de Canadell té una gran importància estratègica. No en va anys després, durant les guerres carlines, s’hi va construir una torre i tot, que és l’element que actualment el caracteritza (la torre carlina es troba uns metres més a l’est del puig pròpiament dit). A l’edat mitjana era un punt d’enllaç entre Castellfollit i, per la via que transcorria el Fluvià, Olot. El camí històric no circulava, com avui dia la carretera, per Begudà i Sant Cosme, sinó per Sant Joan les Fonts: pensem en l’enllaç amb la carretera de la vall de Bianya en direcció al Ripollès i vall de Camprodon, antiga via romana, o també en el pont gòtic de Sant Joan, testimoni de la importància d’aquesta via –pont del qual, per cert, s’ha destapat recentment part de la calçada original del segle XIV que estava sota l’asfalt.

Pugeu al puig de Canadell i us adonareu del seu valor comunicatiu en veure l’abast de territori que es controla des d’allà: Castellfollit, Begudà, Vall de Bianya, Castellar de la Muntanya, Vall de Carrera… Tot i que no sembla haver-hi cap construcció anterior a la torre carlina, el seu paper com a indret d’avís està perfectament documentat. Malauradament, l’actual contaminació sonora impedeix fer-se una idea de la traducció d’aquesta panoràmica a nivell sonor, tot i que fa segles deuria ser possible; la contaminació sonora medieval es deuria limitar a l’activitat d’alguns molins, les feines agrícoles i les esquelles del bestiar.

El mas de Canadell, al sud-est del turó, està documentat des del 1189. L’any 1253 Jaume I li concedí el dret a cornar en temps de viafors, ratificat l’any 1311, però probablement comprat des de l’any 1243. L’avís el feien, doncs, els habitants del mas del mateix nom, a uns 700 metres del puig i a aproximadament 20 minuts a pas lleuger.

Canadell

La casa de Canadell va perdre aquest dret, o, millor dit, la família directa va deixar de residir-hi i el dret de cornar passà a uns parents pròxims: els Guil o des Guil. El mes de març de 1315 consta que el procurador del vescomtat de Bas atorga dret a cornar en temps de viafors a Pere de Guil (Canadell l’hauria perdut feia poc, ja que el 1311 encara l’ostentava), per tota la seva vida i després d’ell als seus fills mascles o femelles; l’avís, doncs, quedava assegurat des de la casa fins i tot en cas de transmissió familiar per pubillatge. Els Canadell havien perdut un apreciable dret franc, però l’havien passat a algú de la família. Els des Guil havien de cornar del Puig de Canadell sempre que a la vila de Castellfollit o en un altre lloc del terme fessin senyal. El reconeixement d’aquest dret als des Guil es ratifica el 3 de març de 1350 i fins el 12 d’octubre de 1602!, sempre des del cim del Puig de Canadell.

El mas dels Guil (també Guill, des Guil o Dezguill) quedà abandonat amb el temps, però sembla poder-se identificar amb unes restes de construcció, que podrien confondre’s amb marges, al vessant nord del Puig de Canadell entre la torre i el veïnat de Vivers, a uns 15 minuts del cim del puig a pas ràpid. En parlar del mas Cossei ja vaig comprovar la comunicació des de Canadell cap a la plana de Begudà, i encara que no tenim més detalls d’altres masos, sembla evident que també deuria fer d’enllaç cap a Sant Joan; amb la concessió del dret a Canadell l’any 1253 també s’esmenten altres masos del terme de Sant Joan.

En qualsevol cas, l’avís quedava assegurat. Si a principis del XIV el mas Canadell no podia fer-se càrrec de l’avís sonor que s’havia previst en temps del rei En Jaume, el vescomtat de Bas s’encarregà de què un mas proper fes aquesta funció, i d’assegurar-ho també de cara a les generacions futures. Ja veieu que és com fer el manteniment d’una línia telefònica…

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *