Matines de Nadal: el Cant de la Sibil·la

Aquesta nit, a les 12 en punt, començarà la celebració de les matines de Nadal. A l’Edat Mitjana, aquesta importantíssima celebració litúrgica cristiana (la vetlla del naixement del Crist messiànic) congregava els fidels a les esglésies durant hores, ja que la missa i els seus actes paralitúrgics duraven fins que sortia el sol. D’aquí el nom de “Missa del Gall”.

L’ofici incloïa, a més de les parts de la missa i les lectures específiques del Nadal, una sèrie de textos afegits al llarg del temps per anar preparant els fidels en aquesta vetlla. Un dels textos que va arribar a gaudir de major popularitat fou la Processó dels Profetes, en què diversos personatges de l’Antiguitat anunciaven l’adveniment del Crist com a salvador de la humanitat; entremig del profeta Jeremies o Nabucodonosor, la Sibil·la Eritrea recordava els versos profètics que la tradició agustiniana havia recollit en un parell de sermons que van començar a córrer en la literatura eclesiàstica catalana arrel de l’entrada de la litúrgia romano-franca al segle IX.

La primera notícia coneguda de la declamació d’aquests versos en forma de cant la tenim a Ripoll a finals del segle X, i des d’aleshores apareixen versions del conegut Cant de la Sibil·la arreu d’Occitània, Catalunya, fins a Betlem!, i amb el temps també els seus espais d’expansió cultural com França, Mallorca, València, Castella o Itàlia. El cant apareix citat en nombrosos ordinaris i consuetes (els llibres que expliquen el calendari litúrgic d’una església al llarg de l’any), sovint amb les seves versions musicals.

En el seu moment de màxima popularitat musical, a finals del segle XVI, el Concili de Trento prohibí els actes no estrictament religiosos dels oficis, i tot allò que pogués comportar més teatre i espectacle que no pas devoció. La Sibil·la va anar desapareixent de les nostres esglésies, mantenint-se només, com un acte d’identitat i tossuderia, a l’illa de Mallorca i a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.

Però coneixem nombroses versions tant líriques com musicals del cant, amb poques diferències entre elles, dels principals monestirs i Catedrals catalanes (però també de petites parròquies i tot): hi ha les Sibil·les de Girona, de Barcelona, de la Seu d’Urgell, de Vic… llocs on, per cert, el Cant s’ha anat recuperant, abans de la Missa del Gall, al llarg dels segles XX i XXI.

P1370781-2

El Cant de la Sibil·la a la Seu d’Urgell, nit de Nadal de 2014. Potser no és el més proper a la Garrotxa, però la Sibil·la és qui signa aquest blog.

 

 

 

S’havia cantat la Sibil·la en terres garrotxines? És molt probable, ja que forma part de l’àrea geogràfica on fou popular des del segle XI fins al XVI, però potser no ho sabrem mai del cert. A més, moltes comunitats monacals garrotxines estaven relacionades amb les seves cases mare occitanes, com Sant Víctor de Marsella o Sant Ruf d’Avinyó, zones on també s’havia cantat la Sibil·la dins la litúrgia nadalenca. Els terratrèmols del segle XV, l’abandó de diversos monestirs i els canvis d’ubicació al llarg del XVI fan difícil el seguiment dels seus arxius. No s’ha conservat cap llibre d’origen medieval als monestirs de la Garrotxa.

Un dels centres des d’on s’hagués pogut propagar i on s’hagués pogut anotar alguna versió musical és Besalú, antiga seu de comtat i amb un notable pes dins el conjunt del bisbat (i fins i tot seu d’un bisbat efímer!). Però la seva biblioteca medieval està totalment desapareguda. Només coneixem un llistat dels llibres que quedaven al segle XV a Santa Maria de Besalú a través d’un inventari elaborat arrel d’una visita pastoral després dels terratrèmols, que tanmateix informa que els llibres estaven amuntegats de qualsevol manera. Marc Sureda va publicar fa poc l’estudi d’aquesta biblioteca desapareguda (Miscel·lània litúrgica catalana XX, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics / Institut d’Estudis Catalans, 2012):

Sureda_Besalú

D’entre els seus llibres litúrgics, musicals i d’ordre monacal, un Kalendarium hagués pogut contenir, potser, el detall de les diferents celebracions al llarg de l’any, entre les quals s’hagués pogut indicar la Processó dels Profetes, el sermó de tradició agustiniana Inter pressuras o el Cant de la Sibil·la directament…? No ho sabrem mai.

Però aquesta nit és nit de misteris, i molts de vosaltres acudireu en alguna església a sentir-vos interpel·lats pels mil·lenaris versos de la Sibil·la. Potser les parets de Santa Maria de Besalú havien acollit la versió gironina del Cant, o alguna de tradició occitana, o la comú catalana de principis del XVI… Podem imaginar-ho, i intentar sentir-hi el cant. És una part del paisatge sonor de la Garrotxa que mai podrem restituir, però que també pot formar part de la màgia del nostre particular Nadal medieval i musical.

Que tingueu un bon Nadal!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *