El dret a corn (III): el mas Cossei de Begudà.

Els masos que tenien dret a cornar (és a dir, que estaven obligats a transmetre un avís sonor en cas de perill) estaven exempts d’acudir a lleves militars, fet pel qual hi ha força informació d’aquest dret en segles post-medievals. Setmanes enrere vaig parlar del dret a cornar (posts dels dies 23, 24 i 26 de setembre i 9 i 10 d’octubre de 2015): bona part de la documentació que permet referir-s’hi és del convuls segle XVII, quan els caps de casa exhibeixen documents dels segles XII o XIV per a donar fe que no estan obligats a formar part d’un exèrcit; és un tipus de documentació que tota casa guardava com un tresor per tal d’escaquejar-se d’anar a la guerra, tu diràs.

Vaig trobar informació d’un altre mas amb dret a cornar que no em quadrava gaire en el paisatge i la sonoritat. Vet aquí les dades i la recerca que he anat fent:

L’any 1647 Miquel Cossey, de Begudà, va vendre el mas Cossey a Francesc Aiguanegra, del mas d’Aiguanegra. D’entre tot el que es traspassa de mas a mas, d’antic propietari a nou propietari, es reconeix en un document el dret de cornar en temps de viafors, com un privilegi reial concedit als predecessors del mas Cossei.

Doncs bé, hi vaig anar i em vaig trobar que el mas Cossei, que està sota el turó de Sant Isidro, no té especial bona comunicació amb altres punts estratègics dels entorns. Tant la casa com el turó es troben orientats a l’est i massa baixos com perquè des d’allà se senti res; els turons propers més elevats (els volcans de l’Estany i de Bellaire que queden al sud de la casa) tampoc solucionen gran cosa, i Cossei quedaria massa lluny d’algun altre punt elevat amb bones capacitats de comunicació que pogués fer les funcions d’un “puig cornador”.

Cossei_pont

El pont medieval del Cossei, més fotogènic que la casa, molt reformada.

 

Vaig consultar més documentació sobre el mas de Cossei: les primeres notícies que se’n tenen són de 1323, però al segle XVI havia absorbit un altre mas proper, la Rovira dels Cortals. Aquest altre mas es troba a la costa del castell de Mont-ros, i és herència de l’antic vilar de Cortals, és a dir un grup de masets agrupats com a veïnat i que, amb el nom de cortals, vol dir que deurien dedicar-se a la ramaderia mentre els de la plana de Begudà disposaven d’àrees agrícoles més extenses.

Rovira_Cortals

Au, cap a la Rovira dels Cortals s’ha dit!

El mas està actualment enrunat i ple de bardisses (aquesta foto és de principis de segle XX), però malgrat la vegetació caòtica s’endevina el seu camp de comunicacions. Té molt bones vistes sobre tota la plana de Begudà i l’antic camí que hi passava (l’actual carretera a Olot), el sector oriental del volcà d’Aiguanegra inclòs el mas de nom tan significatiu com és Bellaguarda, també sobre el camí que ve pel Fluvià des de Castellfollit i de manera especial la serra i el puig de Canadell, on hi havia també un punt d’avís sonor. Les vistes estratègiques augmenten un xic més amunt, tirant cap al castell: probablement on hi havia hagut el vilar de Cortals. En algun punt s’arriba a veure Begudà, Canadell, els dos camins… i fins i tot Castellfollit, punt clau des d’on venien els avisos. És veritat que el bosc impedeix una bona visual, però és que això de Mont “ros” ve de ras, és a dir sense arbres…

Cortals_Canadell

 

Vistes del puig de Canadell (la torre és del segle XIX) des de les costes del castell de Mont-ros, vora la Rovira dels Cortals…

 

Cortals_Aiguanegra

 

… i del turó de Bellaguarda (a l’altre costat de l’actual carretera) i Aiguanegra, des de sota la casa.

 

O sigui que qui tenia franquesa militar pel dret a cornar va acabar essent Francesc d’Aiguanegra, per un dret adquirit al mas Cossei, que al seu torn l’havia adquirit de la Rovira dels Cortals, en realitat mas hereu d’un vilar dels Cortals, que té de punt estratègic les faldes del turó del castell de Mont-ros. L’avís era, en realitat, el del castell!

Cortals_Montros

El turó del castell de Mont-ros i l’àrea de l’antic vilar dels cortals, amb la Rovira, vistos des de l’actual mas de Bellaguarda d’Aiguanegra.

 

 

Totes les concessions posteriors de dret a cornar no feien sinó assegurar-se que l’amo de la propietat garantís aquest avís sonor, fos ell mateix o fos el masover del mas adquirit. El dret a corn l’hauria hagut de satisfer el masover de la Rovira dels Cortals. Però el que interessava a Francesc d’Aiguanegra era evitar d’anar a una lleva… i potser aquesta circumstància havia estat decisiva a l’hora d’adquirir el mas Cossei i no pas un altre.

En un dia com el del passeig, humit, plujós i ennuvolat, els avisos amb fum no s’haguessin pogut fer…! Però si malgrat tot la verificació visual és complicada, la sonora ja és totalment impossible. A Begudà hi ha un sorollosíssim polígon industrial i una carretera molt transitada que surt d’un túnel. Com més amunt, la contaminació sonora encara augmenta més. Però al segle XVII, i encara més quan es va bastir el castell de Mont-ros amb el seu vilar pròxim, l’activitat sonora deuria ser tota una altra…

Documentació extreta (foto de la Rovira inclosa) de:

GUARDIOLA, Gaspar (2013): Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts. Sant Joan les Fonts, Editorial Oliveras.

CAULA, Francesc (1935): El règim senyorial a Olot. Olot, La tradició Catalana [reimprès per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 1982]

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *