La campana dels quarts de Santa Pau (II)

Sta_Pau_1

 

A l’anterior post ja vaig explicar la història d’aquesta campana, que antigament havia estat a la parròquia de Trenteres. És un exemplar no molt gran, de 40 cm. de diàmetre i quasi el mateix d’alçada, però de forma força allargada amb una gran obertura de boca. La corona, arrodonida, està acabada amb tres anses en paral·lel. Està decorada amb diversos cordonets, i a la part superior presenta una inscripció amb les lletres de l’abecedari, un parell de creuetes i un escut heràldic, que molt probablement correspongui al benefactor, del qual s’entrellegeix el nom.

Al post del 14 de setembre de 2015 vaig presentar la tipologia de les campanes fins al segle XIII, i un parell d’exemples catalans: allargades, amb faldó ample, tres anses; el dia 16 de setembre, l’evolució de la campana medieval amb quadre gràfic inclòs. A part dels exemples presentats, moltes campanes antigues tenen com a inscripció l’abecedari: la veu de Déu com a inici i final. A més, l’epigrafia (la moda cal·ligràfica, diríem) dels segells de la campana de Santa Pau és ben antiga. Encara que fins a l’època moderna es trobin campanes allargassades, no tenen aspectes més primigenis com l’abecedari i epigrafia gòtica.

Sta_Pau_2

A la imatge (si la cliqueu us quedarà ampliada) es poden veure les lletres de l’abecedari G H I K (el segell es va disposar al revés) L M N; ja J no hi és ja que es tracta d’un abecedari llatí, en què la I exerceix de J.

Si la campana és originària de Trenteres, també es pot furgar en els seus orígens; és veritat que les primeres notícies històriques que se’n tenen són de principis del segle XIV, però també cal fixar-se en les advocacions anteriors a Santa Llúcia: la parròquia estava dedicada als sants Simplici i Eudald, de tradició tardo-antiga l’un i visigòtica l’altre. La primera vegada que es va consagrar un temple cristià en aquest camí que d’Olot es dirigeix cap a Mieres, Banyoles i Girona, deuria ser al segle VI, com a mínim! De manera que la campana que es va col·locar al seu campanaret pot ben ser anterior a les notícies del segle XIV.

Sta_Pau_3

 

 

Detall d’una de les creus i el mont floronat, molt desgastat; s’hi pot llegir “DES[P]…” a l’esquerra.

 

La clau de la datació caldria buscar-la en una de les marques heràldiques que acompanya l’abecedari: un mont floronat inscrit en un cercle on, segons l’estudi que s’hi ha fet, sembla poder-s’hi llegir “Despuig”. Puig i Despuig eren (i són encara) noms de família força corrents; a la Garrotxa medieval hi ha uns Despuig coneguts a la vall de Bianya (la família que va acabar donant nom a Sant Pere Despuig), als segles XIII i XIV és cognom corrent a Girona, però altres indrets anomenats Puig, i fins possibles torres de guaita, poden donar nom a un llinatge familiar. Pel que fa al mont floronat, eren les armes heràldiques emprades tant dels Montagut d’Olot com dels Puigpardines (amb l’afegit de lleons rampants), i podrien ser-ho també d’altres cognoms: Guillem de Montrodó, beneficiat de la Trinitat de Batet, capella que a finals del XIV dependria de Santa Pau, també feia servir el mont floronat d’armes i és un aspirant a candidat de donant de la campana. L’altra marca heràldica està molt deteriorada, però també ens podria aportar noves pistes.

En fi…! que, per a datar una campana, caldrà localitzar el senyor Despuig!

Els detalls, les precisions sobre l’abecedari i fotografies millors que les meves (com la que adjunto del detall d’heràldica), les trobareu en aquest número especial de la revista Croscat, del 2011, signat per Xavier Pallàs, que enguany durà a terme una catalogació de les campanes de la Garrotxa:

Campanes_StaPau

Xavier Pallàs aventurava la datació d’aquesta interessantíssima campana al segle XIV, però per comparativa organològica i per l’epigrafia, jo m’atreveixo a datar-la de finals del segle XIII o ben a principis del XIV, ja que a partir d’aleshores s’imposa una nova tipologia de campana més quadrada, més xata, com les Rocabertines de Tarragona (vegeu el post del 15 de setembre del 2015).

Això faria d’aquesta campana dels quarts una de les campanes en actiu més antiga de tot Catalunya, al costat de les de Meritxell d’Andorra, la del Museu Salvador Vilaseca de Reus i la dels senyals de la Catedral de Tarragona.

Estaria bé tenir-ho present i actuar en conseqüència: li convindria una bona ITV i un lloc d’honor en el ja de per si ric patrimoni medieval de Santa Pau.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *