La hipotètica campana de Sant Llorenç del Mont (I)

Els forns de fosa de campanes del monestir de Sant Llorenç del Mont ens han deixat alguns fragments del motlle exterior de les campanes. Què se’n pot deduir? Les podríem refer, com els dinosaures de Spielberg a partir de l’ADN?

En primer lloc, el que és força segur de deduir és el diàmetre de la boca de la campana. Els fragments conservats corresponen a la base del motllo i, encara que només en siguin una petita part, com que es tracta d’una boca perfectament circular es pot deduir la resta perduda i el diàmetre originari. Això ho veurem en un post proper, però de moment tindríem la base d’obertura sonora de la campana i la seva mida absoluta aproximada.

Després caldrà deduir-ne l’alçada. Això només es pot fer per comparativa amb altres campanes coetànies, ja que més o menys cada època va seguint una certa moda, a cada moment hi ha una morfologia. Haurem de buscar campanes de la mateixa època que aquestes i veure quina proporció tenien habitualment de diàmetre i alçada, amb la seva corbatura corresponent… que tanmateix, a la de Sant Llorenç, no coneixerem mai del cert…

Per a deduir l’alçada, en un primer moment vaig tenir en compte l’espadanya que queda al monestir: una campana que pugui tocar a volteig ha de fer menys de la meitat de l’alçada de la finestra de l’espadanya. El jou giratori s’ubica al mig i la campana pot giravoltar-hi. Això, que seria tan fàcil d’aplicar en altres esglésies, no és vàlid en aquest cas: l’espadanya és del segle XIX!

En efecte, en quedar el monestir abandonat es va reciclar com a parròquia de la ruralia (per això va canviar de nom: si el monestir havia estat del Mont, la parròquia va ser de Sous), però l’església basilical estava tan enrunada que es va utilitzar com a temple l’antiga sala capitular monacal, que deuria estar en millors condicions. Per això no té absis exterior, i el campanar hi va ser afegit: no correspon a aquestes campanes! Però és interessant de tenir-ho en compte, perquè potser en algun altre cas de forn de fosa el campanar corresponent sigui l’originari.

Però… de quina època són aquests forns de fosa? Tenim la sort que a l’espai on van aparèixer els clots de forn (de fet a la unitat estratigràfica, és a dir, el nivell de profunditat) es varen trobar tres monedes de l’època del Rei Jaume I, que estarien en ús des de mitjan segle XIII fins a principis del següent: a l’edat mitjana, les monedes tenien un llarg recorregut. Podem deduir, doncs, que les campanes siguin de mitjan o finals del segle XIII o com a molt tard de ben a principis del XIV. El segle XIII correspon a un període de bonança econòmica del monestir, i en el qual es van fer diverses obres, ampliacions i dependències noves; al segon quart del XIV, en canvi, ja es detecta amb evidència la decadència econòmica.

És versemblant, doncs, que la comunitat tingués capacitat per a adquirir bronze i fer fondre dues campanes al mateix monestir a mitjan o finals del segle XIII, en un moment d’ampliació de l’església en què es deuria incorporar un campanar per a aquestes dues campanes (la campana, òbviament, és la darrera obra que es fa); segurament aquests treballs ja estaven fets en entrar el segle XIV, en què ja no va ser possible seguir-hi fent inversions.

Com hauria pogut ser aquesta campana? Amb què es pot comparar? Tenim algun exemple de campana medieval, a la Garrotxa? Doncs sí! En propers posts presentaré les campanes medievals… que ara com ara coneixem. Potser el catàleg que s’està preparant (ei, post 30 de novembre de 2015!) ens depararà més sorpreses.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *