Els forns de campanes de Sant Llorenç del Mont (II)

Les estructures de forns de fosa de campanes que es van localitzar al monestir de Sant Llorenç del Mont corresponen al clot que s’excava per a encendre-hi el foc que courà els motllos positiu i negatiu.

Fosa_4,5,6

Aquesta és part de la imatge que incloïa al post del 20 d’octubre amb tota l’explicació tècnica del monjo Teòfil; el que sol quedar és l’estructura inferior que apareix als números del procés 4, 5 i 6. Si la campana ha de ser molt gran i per tant també la pressió de la colada de bronze en penetrar al motllo, tant el forn com el clot per a la campana es troben sota terra i es cobreixen i reforcen bé per a rebre tota la força sense que la campana s’esquerdi enlloc ni s’escampi el mineral. Però si la campana és petita també es pot fer un clot no tan profund, només per a la cambra de foc, i després protegir la part que treu el cap amb un sòlid mur de pedra exterior. Aquesta acció no genera tanta obra, és més fàcil de manipular, i un cop acabada la campana les pedres del mur es reutilitzen per a tapar el clot.

Clot

Això és el que va passar a Sant Llorenç del Mont. Als anys 90, en fer excavacions arqueològiques al claustre, al sector nord-oest van aparèixer dos clots ben tapats amb pedres. En treure-les amb cura es va veure que aquells forats excavats en forma de U corresponien a la cambra i al respirall en què s’encén un foc sobre el qual, per mitjà d’una graella de la mateixa terra i de pedres col·locades adientment, s’hi havia fet el motllo d’una campana a cadascun. En tractar-se de dos clots de dues mides diferents es pot entendre que corresponen a dues campanes de diferents dimensions i tonalitat musical, i que van ser foses al mateix moment, ja que sinó el mateix forn s’hagués reutilitzat posteriorment per a una segona campana. Amb dos forns es pot aprofitar millor una sola fosa de bronze per a ambdues campanes alhora.

En aquests forns colgats s’hi van trobar, a més dels carbonets de la combustió, restes d’escòria de bronze -troballa que corrobora la finalitat d’aquests forns-, i sobretot restes del motlle ceràmic. Això és important perquè aporta pistes de cara a aquestes campanes, desaparegudes amb el temps. Quan la colada de bronze s’ha refredat, hom desmunta el mur protector i separa la campana i el seu motlle del terra; en una campana petita això es pot fer amb una estrebada amb força, per part d’un o dos homes. Llavors es desprèn a maceta el motllo exterior –l’interior és fàcil pel canvi de temperatura, i es deixa anar gairebé com un pastís del seu motlle- i es fan els polits i retocs finals. Doncs bé, els resquills en negatiu d’aquest motlle extern de fang ofereixen molta informació quan la campana ja ha desaparegut.

Fosa_resquill

Resquill

 

 

 

 

 

A l’esquerra, il·lustració de resquills ceràmics de motlle en desemmotllar; a la dreta, un d’aquests resquills al monestir de Sant Llorenç!

Aquests fragments de motlle de campana ens permeten deduir el diàmetre extern de la boca, i en comparativa amb altres campanes coetànies també la proporció de l’alçada; el bordonet indica un cordó decoratiu abans del llavi. No coneixerem la forma interna d’aquest llavi, ni el nombre d’anses ni la seva disposició, ni si tenia inscripcions a la corona o bé imatges, però vaja, ja és molt…!

La informació arqueològica i les fotografies s’han extret de la memòria de les excavacions arqueològiques de l’any 1991:

StLlorençSous_1991

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *