Els forns de campanes de Sant Llorenç del Mont (I)

Per uns dies deixo els temes relatius a flautes! I torno a les campanes. En vaig parlar força la primera quinzena de setembre del 2015, però el dia 20 d’octubre, a més, vaig penjar un post amb el procés força detallat de la fosa d’una campana segons ho descriu el monjo Teòfil, i una il·lustració que ajuda a entendre cadascun dels moviments i els espais que hi intervenen.

Desenganyem-nos: fer una campana és, en primer lloc, car. Cal un material bastant costós (aleació de bronze: coure i estany), un mestre especialitzat i molt sovint els seus ajudants, que cobren els seus honoraris. Per això al principi les campanes només estaven a l’abast de monestirs, catedrals i altres temples amb major poder adquisitiu; mica en mica, però, les parròquies reberen donacions per a aquest efecte, feren captes entre els seus feligresos o cercaren el finançament per a proveir-se d’una o, si podia ser, dues campanes.

En segon lloc, per a fer una campana cal un espai ample i adequat: treballar amb aquests materials, fondre’ls, fer un motllo… demana un forn excavat a terra, remenar llenya, pedra, fang, cera i mineral en brut, encendre focs, retirar carbó… El procés genera molta pols, residus, fum i pols de carbonet.

Però a més, tot aquest tragí s’ha de fer a la vora del lloc on s’ubicarà finalment la campana. L’objecte resultant és poc o molt pesat, i resulta molt més pràctic, malgrat tot, fer la campana in situ que no portar-la a llom de bèsties o en carro des d’un taller llunyà o la ciutat més propera.

L’aparatositat d’aquestes estructures fa que sovint es trobin restes de forns de fosa de campanes, de forns de bronze, bases de campanes o altres obres a la vora de les torres dels campanars. Pot semblar que el lloc més adequat per a l’operació sigui a l’exterior, als peus del campanar, però també es troben restes de forns dins mateix de les esglésies o en claustres, pel caràcter simbòlic i sagrat que s’atorga a la campana més enllà del fet que sigui un objecte sonor: al capdavall la campana és la veu de Déu.

Entrammes

 

Bases de motllos de campanes a l’interior de la nau de l’església d’Entrammes (Pays de la Loire). L’estructura s’ha conservat quasi enterament!

 

A molts indrets d’Europa s’han trobat restes d’alguns forns de fosa de campanes, i a Catalunya també: a Sant Pere de Rodes, a Òrrius al Maresme, a Sant Ponç de Corbera al Baix Llobregat (aquest dins mateix de la nau de l’església, i es pot veure sota un terra de vidre si visiteu aquesta preciosa església). I també a la Garrotxa: fa uns anys es van localitzar dos forns de fosa ubicats al claustre del monestir de Sant Llorenç del Mont -o amb el temps també anomenat de Sous, sota la Marededéu del Mont-, que són els que coneixerem amb detall. Bé, sí, ja sé que la muntanya i el monestir pertanyen al municipi empordanès d’Albanyà, però aquests verals sempre s’han considerat de la Garrotxa…

Per anar situant Sant Llorenç del Mont, vet aquí una explicació força completa i actualitzada (és del 2012) del conjunt del monestir i l’evolució dels seus edificis en relació amb l’existència d’una comunitat benedictina, de la mà d’un dels arqueòlegs que més hi ha treballat els darrers anys, en Josep Maria Vila i Carabasa:

StLLorençSous_2012

Des de fa un temps la Diputació de Girona, en conveni amb el Bisbat, ha donat per pràcticament tancades les excavacions al conjunt monacal; l’església, el claustre i les dependències han estat restaurats i consolidats i poden ser visitats lliurement, i s’ha disposat un conjunt de plafons explicatius que permeten entendre el monestir bo i passejant-s’hi. Esperem que el vandalisme no afecti la manera de visitar aquest fantàstic monument a l’aire lliure….!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *