Els germans de la flauta

El concepte d’emetre so bufant en un tub pren moltes formes i es converteix en diferents varietats de flautes al llarg de la història de la humanitat. La de Rocabruna és evident que es tracta d’una embocadura per a una flauta dolça o bé potser un flabiol, però aprofitem aquest repàs de la flauta medieval per a veure tot el que pot aparèixer quan un text bíblic d’època medieval esmenta qualsevol fistula o quan un personatge bufa un tub.

Fins al segle XIII les flautes que es coneixen a través de la iconografia són flautes de diversos tubs sense bisell, és a dir flautes de Pan, i també se n’han trobat en jaciments arqueològics. N’hi ha nombrosos exemples en tot el romànic europeu, com el de la portalada de Ripoll que teniu més avall; també adjunto un exemple de flauta de Pan (anomenada en francès, occità i castellà frestel) trobada en un jaciment arqueològic. Aquest tipus de flautes, doncs, poden ser policàlames (que vol dir de diversos tubs) o bé monòxiles (fetes en un sol bloc de fusta perforat).

Flautes_Pan

  • Portalada de Ripoll, cantor de David amb la fistula bíblica (flauta de Pan), s. XII.
  • Frestel o flauta de Pan de fusta trobada al jaciment lacustre de Charavines, del s. XI (Isère, França). Element restituït i secció.

Pan

 

Aprofito el lloc per a indicar que Pan és un Déu de l’Antiguitat a qui la mitologia atribueix la invenció d’aquest instrument, i per tant no és correcte sobrecatalanitzar-lo amb el nom de “flauta de pa”…! (ho he vist, ho he vist…).

Déu Pan amb la seva flauta policàlama a la mà. Museu del Louvre, París.

 

A finals del segle XIII també s’introdueix la flauta travessera, anomenada en català aixabeba: com tants d’altres instruments i tecnologies va arribar del món àrab, on era coneguda com a sabbâba. En iconografia catalana se’n poden veure moltes a partir del segle XIV i al llarg del XV, tant en retaules amb àngels músics com en portalades gòtiques o altres espais escultòrics.

Aixabeba

  • Flautes travesseres a les Cantigas de Santa María (Manuscrit de l’Escorial, finals del segle XIII).
  • Flauta travessera al Retaule de Santa Maria del Puig, Museu de Pollença, Mallorca, finals de segle XIV.

Cal no confondre aquestes flautes travesseres (en altres llocs anomenades també fistula germanica o flauta alemanya per la popularitat que tenia a l’Europa Central) amb les flautes oblíques de tradició oriental, de tipus ney. Algunes formacions que es diuen de música medieval n’incorporen, però això no té cap fonament de versemblança històrica. No cal ni parlar de les flautes de bambú tipus sakuhachi o altres instruments paral·lels que, malgrat existissin fa segles, no van arribar mai en contacte directe des de l’Orient Llunyà a l’Europa medieval.

D’altra banda, les flautes dobles que vèiem al post del 16 de novembre de 2015 no s’han de confondre amb la doble xeremia o l’aulos doble de l’Antiguitat, que és un instrument de canya (de la família dels oboès antics…). Les imatges habituals de músics tocant dos tubs alhora a la Grècia i Roma clàssiques, o en ceràmiques iberes, no corresponen a dos instruments de bisell sinó a dos instruments de canya.

  • Aulos_AntiguitatAulos doble (es veu la forma de canya dels canons), Museu d’Ullastret.
  • Aeròfon doble (probablement aulos), figura ciclàdica, Museu Arqueològic d’Atenes.

Finalment, cal saber distingir iconogràficament una flauta d’una caramella. Tots dos són instruments de buf, però l’entrada d’aire en un instrument de bisell és subtil, i en canvi en una caramella cal inflar les galtes i prémer els llavis. Aquest detall sol ser ben apreciable en la representació de sonadors de caramelles, i ho podeu comprovar comparant la iconografia de les caramelles (post del dia x de setembre de 2015) i la de les flautes (post del x de novembre de 2015). La confusió també es pot produir en arqueologia: no tots els canons cilíndrics amb forats són flautes! La caramella de Charavines que apareix en el vídeo del post del x de setembre està presentada al Museu de la Música de París com a flauta! El lutier que està treballant en la cornamusa de Beget, en Denis Le Vraux, va trobar fa anys que un os treballat considerat una flauta medieval era en realitat una caramella: en restituir-lo no sonava com a flauta, i en canvi com a caramella de seguida va tenir resultat.

Mayenne copia

 

Aquest és l’instrument en os perforat original del castell de Mayenne, la restitució com a caramella amb pavelló i, si voleu seguir tot el procés explicat per ell mateix (en francès, és clar) el teniu en el següent link:

 

www.youtube.com/watch?v=edFw_hk-QTk

Proves de so sense pavelló als minuts 04:24 a 04:33 i amb el pavelló de banya incorporat, de 05:15 a 05:25.

Per això, quan en un text medieval apareix la denominació “flauta” cal ser molt curós en veure-hi directament una flauta dolça. Si es parla de flauta i percussió es tractarà d’un flabiol, si és un entorn rústic i alt-medieval segurament hi haurà una flauta de Pan, si és un os perforat caldrà restituir-lo per saber que no s’ha confós mb un altre instrument, etc…

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *