Arqueologia de la flauta medieval (II)

La fusta és un material que és difícil que es conservi al llarg dels segles sota terra. Però com que no és impossible ens han pervingut alguns exemplars de flautes de fusta medievals arreu d’Europa, generalment entremig de fang (sobretot el fang de les latrines… ja veieu quin destí…!), medi que pot conservar en bon estat la fusta si altres circumstàncies no la fan malbé.

Així com les flautes d’os que vèiem al post anterior, el del dia 11 de novembre de 2015, eren del segle XIII o potser fins i tot del XII, totes les de fusta són del XIV i del XV. Havent-hi tan pocs exemples tampoc és fàcil generalitzar, però potser al segle XIII, abans del desenvolupament tècnic de la torneria, era més fàcil fer un canó amb un os que ja està foradat que no pas posar-se a intentar de fer un tub cilíndric a base de ganivet i broca manual.

Torneria

 

 

 

Reconstrucció d’un braç de torner del segle XIV. Lutier Olivier Pont, trobades de luthieria medieval de Largentière (Ardèche, França) de l’any 2011. En aquest cas s’està treballant el tornejat exterior amb una gúbia, però també es pot fer servir per a un tornejat interior amb broca.

 

D’altra banda, les flautes de fusta conservades han aparegut en medis urbans (en ciutats alemanes i hanseàtiques), mentre que les d’os són habituals en entorns rurals o castrals.

Les flautes de fusta conservades són les següents:

  • Göttingen (Alemanya), mitjan segle XIV, trobada l’any 1987 en una latrina. Està feta en fusta de prunera o semblant, en dues parts: cos i embocadura. Mesura 25,6 cm. i té set forats, el darrer doble, i un vuitè forat darrera. El tub acaba amb una forma bulbosa característica i original, però que no apareix en cap altre exemple en iconografia ni en arqueologia i, per tant, tot i que és molt suggerent no és generalitzable.

Göttingen_Esslingen

 

 

El conservador del museu de Göttingen mostrant la flauta.

Flauta de Göttingen

Flauta d’Esslingen

 

 

  • Esslingen, Stuttgart (Alemanya), mitjan segle XV. Molt semblant a l’anterior, només se n’ha conservat el fragment superior amb l’embocadura separada del cos.

Dordrecht

  • Dordrecht (Països Baixos), segona meitat del segle XIV. Flauta sencera de 29 cm. i d’una sola peça, sense separació en dues parts, però amb uns encaixos per al pavelló i l’embocadura (cosa que l’acosta a una peça com l’embocadura de Rocabruna), que potser eren fets d’un altre material (os? banya? fusta més dura?). Té set forats, el darrer doble, més el posterior
  • TartuTartu (Estònia), segona meitat del segle XIV, trobada l’any 2005 en unes latrines. Flauta sencera de fusta d’auró de 27 cm. amb el bloc de bedoll. Té uns anells de decoració sota l’embocadura però que no responen a una separació en dues peces. També té set forats a més del posterior, però cap d’ells és doble. El bloc està en una cavitat cònica, i sembla que estava fixat per una cunya metàl·lica (o d’una altra fusta?) de la qual en queda el forat darrera (detall de la foto).
  • ElblagElblag (Polònia) petit fragment amb 2 forats i mig, trobat també en una latrina i datada de mitjan segle XV. De moment en tenim poca informació, però sembla que la fusta amb què està feta és de saüc.
  • Nysa
  • Nysa (Polònia). L’any 2011 es va trobar una flauta de fusta datada al segle XIV, però de la qual es té poca informació; sabem que té set forats més el de darrera.

Totes aquestes flautes tenen un forat a la part posterior, que permet augmentar l’octava i per tant tenir més varietat de notació. Pel que fa al forat doble final, els estudis fets fins ara consideren que això permet de fer-la servir amb qualsevol posició de les mans (disposant la mà esquerra a dalt i la dreta a baix o bé a l’inrevés), podent tapar amb cera el forat que no es faci servir. Però com veurem en parlar de la iconografia de la flauta dolça, també hi ha representacions de flautes amb dos forats al final, de manera que pot correspondre’s a la possibilitat de fer mitjos tons.

O sigui, que ara que coneixem algunes flautes reals, al proper post coneixerem les “fotografies” que els van fer en el seu temps.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *