El retaule de la Mare de Déu de la Salut de Beget

Al post d’ahir vaig parlar del retaule d’alabastre de Santa Maria la Blanca, a Sant Joan de les Abadesses. Fet en alabastre, el material deuria causar una gran impressió i es va iniciar una escola local d’escultura en aquest marbre, del qual a Beuda hi ha unes pedreres de bona qualitat i que el monestir de Sant Joan es va encarregar prou de treballar i difondre per la Garrotxa i el Ripollès.

El retaule de Beget forma part d’aquesta expansió local i deuria ser esculpit poc després del de Santa Maria la Blanca. Les escenes són paral·leles, i la quasi idèntica disposició dels elements que les configuren permeten parlar del mateix taller. La qualitat artística global és menor, de manera que es pot suposar d’un taller sorgit del de Bernat Saulet -però no pas d’ell mateix, ja que als anys 1343-1344 està treballant a Barcelona- que deuria comptar amb escultors secundaris, de menys talent però igualment destres, coneixedors del material i podem pensar que més econòmics. És versemblant que l’autor o taller d’aquest retaule siguin del país, si l’escola mare del monestir de Sant Joan ja ho era. La cornamusa que és del nostre interès, per tant, podria venir d’un model real o d’un patró iconogràfic marcat a Sant Joan de les Abadesses, però no de terres llunyanes.

El retaule està presidit per una imatge exempta de la Marededéu, coneguda amb l’advocació de la Salut, que té una ala a cada costat constituïda per tres escenes verticals en dos carrers horitzontals, és a dir, les mateixes dotze escenes que a Sant Joan de les Abadesses. L’Anunciació on apareixen els pastors i la cornamusa és el segon relleu superior de l’ala dreta. El retaule conserva algunes lleugeres notes de color en algunes escenes, com en la cara del pastor, però no la seva cornamusa. Durant anys la imatge central de la Marededéu es va incloure en el retaule barroc que presideix l’església, mentre que els compartiments estaven esparsos i col·locats en horitzontal. Els anys 2000 i 2001 els Serveis de Restauració de la Generalitat de Catalunya se’n van fer càrrec i es va recol·locar el retaule en vertical, al sud de la nau, seguint el patró d’altres retaules de pedra.

IMGP3909

El lutier i cornamusaire Denis Le Vraux prenent detalls de la cornamusa del retaule de Beget.

Encara que el retaule no tingui, en el seu conjunt, la qualitat del seu referent, sí que té detalls molt versemblants amb la realitat, i la cornamusa n’és un d’ells. La forma de la bossa és pràcticament idèntica en tots dos; la caramella és més gruixuda que la de Sant Joan, la qual a més a més té un pavelló més ample i obert: es tracta doncs de dues variants, distintes per ser artesanes, del mateix patró (o bé el pavelló de Sant Joan va ser refet amb criteris organològics del segle XX amb les restauracions de Pere Jou); els plecs superiors de la bossa i, sobretot, el sistema de lligam de la bossa a la caramella està molt més ben detallat a Beget. Pel que fa a la postura del músic, a Beget es pot veure clarament la posició del polze sota la caramella, a part que la posició del sonador respecte a la manera de sostenir i tocar l’instrument és molt més versemblant.

Vistos els dos retaules, per tant, podem afirmar que el model que l’escultor ha pres a l’hora de fer aquesta caramella és local, no foraster; i que malgrat la major qualitat artística del retaule de Santa Maria la Blanca els detalls organològics de cara a restituir l’instrument són més realistes en el de Beget. Tot i així, tots dos aporten petits detalls que seran tinguts en compte a l’hora de refer aquesta cornamusa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *