Puig Cornador, “la muntanya des d’on es toca el corn”

Al post del dia 23 de setembre de 2015 esmentava una cita de les vegueries de Besalú de l’any 1585 sobre el toc del corn:

  • “Sempre que per a qualsevol cas […] és manat alsar sometent, acostumen en dita vila tocar una campana per a dit effecte destinada, et tocant aquella, fora dita vila, a una casa de pagès cerca de una montanya “

Igualment, en parlar del toc de corn del mas Malleu (24 de setembre de 2015), l’any 1640 el notari Jacint Salers indicava com els estadants del mas Amatller de Besalú, casa de la seva propietat:

  • “… eren obligats a cornar sempra que tocan a somaten ab la campana de las horas de dita present vila de Beselú”

Aquestes dues notícies tenen una estreta relació i ens parlen del mateix fet al llarg del temps: la casa de pagès des d’on es cornava era la casa Ametller, que encara perviu i es troba a un quilòmetre al sud de la vila, i la muntanya propera ha de ser, sense dubte, el Puig Cornador, a poc més d’un quilòmetre a ponent de la casa, i que no vol dir sinó “muntanya des d’on es toca el corn”. Segons la documentació, els d’Ametller cornaven així que sentien la campana de les hores de Sant Vicenç, i des d’aquest puig iniciaven l’avís a la resta de la comarca, versemblantment cap al veïnat d’Ossinyà i els obacs de Briolf i la serra de Boquià. Caldrà fer proves per veure fins on ateny el senyal sonor de Puig Cornador de Besalú, i si, malgrat l’actual contaminació sonora, des d’Ametller o fins des del Puig Cornador encara se sent la campana de les hores de Sant Vicenç de Besalú.

Un altre Puig Cornador força delator és el turó que es troba sobre Llongarriu, a la vall del Bac. Aquesta vall s’endevina com un lloc molt estratègic de comunicació i de la línia de defensa. La creua la carrera (“via per a carros”) que dóna nom, precisament, a la vall de Carrera; la defensen elements com la Torre de la Vall del Bac i els castells o punts de guaita, més allunyats però amb una excel·lent visual, del Montpetit i de Toralles.

Aquesta via va ser la primera en la qual vaig pensar a l’hora de fer verificacions sonores d’avís entre castells, però els punts d’enllaç resulten dubtosos. L’antiquíssim mas de Calldecarrera s’endevina com un punt clau, i segurament també les Barqueres o algun dels colls, però és difícil, ara com ara, poder-ho assegurar documentalment.

Llongarriu té, si més no, aquest “xivato” toponímic que és el Puig Cornador, encara que no coneguem notícia documental sobre si la casa tenia dret a corn. Caldrà fer sonar un corn des d’allà per veure si, com és deduïble, se sent a la Torre a més dels masos del sector oriental de la vall, i sobretot deduir d’on venia l’avís que se sentia a Llongarriu i no a la Torre… de la banda de Colldecarrera? del coll de la Barcadura i Capsec?

Finalment, hi ha un tercer Puig Cornador garrotxí molt delator: es troba entre Sant Iscle de Colltort i Cogolls… o bé, si ens ho mirem de nord a sud, just a mig camí entre els castells d’Hostoles i el de Puig-alder. En aquest cas, encara que no coneguem cap notícia documental de quin mas s’encarregava de cornar des d’aquest punt, Puig Cornador pot aventurar-se com un pas imprescindible de l’avís entre els dos castells, a més de transmetre el senyal als masos de la parròquia de Sant Iscle.

Segurament arreu del país es poden deduir topònims d’avís sonor derivats de corn que de vegades s’atribueix a la seva aparença orogràfica i no a la seva funcionalitat.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *