El dret a corn (II): el cas del mas de Malleu

Si al post d’ahir 23 de setembre de 2015 parlava d’alguns exemples garrotxins del dret a corn, avui en tenim un que dóna molt de si; va ser molt ben estudiat i presentat ja fa uns anys per en Santi Soler i Simon, que va anar estirant el fil de documentació particular arrel d’uns fets del segle XVII:

  • SOLER i SIMON, Santi (2003): “Notes sobre el dret a cornar a Tortellà (terme del castell de Sales). S. XIV-XVII”. IX Assemblea d’Estudis de Besalú i del seu Comtat, vol. II.

En aquest cas la notícia no és directament d’època medieval, sinó de l’any 1640, en què un pagès del terme del castell de Sales, quan és cridat a formar part de l’exèrcit, al·lega que el seu mas és lliure de serveis militars perquè està obligat al dret a cornar. Diversos testimonis són cridats a confirmar-ho, i exposen exemples tant de Malleu com d’altres cases que també estaven exemptes d’acudir a sometent o a la guerra per la obligació de cornar.

És interessant veure quins testimonis es presenten, de quines cases, i en quina àrea tenien record d’haver sentit aquest toc de corn: el seu abast sonor. També s’explica amb tot detall quin era el procediment d’emissió d’aquest senyal i des d’on es feia. Els fets exposats són els següents:

  • Pel setembre de l’any 1640, arran dels fets del Corpus de Sang, la Generalitat de Catalunya duu a terme una mobilització general de reclutament.
  • Joan Malleu, del mas Malleu de Tortellà, casat amb Elisabet, filla de Joan Cufí de Sadernes, i que estaven a punt de tenir el seu tercer fill, és cridat per acudir a l’exèrcit.
  • A principis d’octubre, just abans de ser mobilitzat, Joan Malleu al·lega, presentant documentació, que el mas Malleu està exempt de prestar servei militar pel fet de “tenir ell lo ofici de cornedor”. El jutge del castell de Sales pren testimoni a quatre veïns
  • Jacint Salers, notari de Besalú, exposa que és propietari del mas Amatller de Besalú i que els seus habitants estaven exempts de serveis d’armes per estar “obligats a cornar sempra que tocan a somaten ab la campana de las horas de dita present vila de Beselú”.
  • Jaume Cufí, versemblantment cunyat de Joan Malleu, diu haver sentit diverses vegades acornar a la baronia de Sales i que “sempre que cornassen en lo castell de Salas També encontinent cornavan a casa den Malleu y axí matex sempre que en la parrochia de Tortellà sonavan a sometent en continent axí matex cornaven en dita casa”, i que “per rahó de dita servitut y treball de cornar no tenian obligació alguna en acudir a somatents, ni en temps de guerra tampoc tenian obligació de anarhi”.
  • Montserrat Duran de Tortellà, de més edat i que ho recorda d’haver-ho sentit a gent més gran, diu haver sentit sovint el corn del castell, el sometent de la parròquia i que a Malleu també feien sonar al corn, restant exempts dels serveis militars.
  • Jaume Manella de Tortellà també ho afirma i afegeix que els Malleu mai havien assistit a sometent, i que “cornavan alt, en una muntanya que és sobre dita casa y mas Malleu, que si no me engany se diu la muntanya de Mont si posa”.
  • Finalment, Joan Malleu presenta una còpia feta l’any 1627 d’un document de 1394 que atorgava el dret de cornar a Malleu en haver adquirit el mas rònec -anomenat borda- de Podadella, situat entre Malleu i el Montsiposa, que era el qui havia tingut des de temps immemorials la obligació de cornar, tenint franquesa de la lleva: privilegium seu franquesiam quod seu quam dicta borda habet seu habere debat de sonando seu tubicinando cornum.

Els testimonis afirmen que de Malleu es cornava en sentir el corn del castell de Sales. Caldrà comprovar si un toc de corn des del castell és audible a Malleu o bé si hi ha altres punts intermedis (com les sovint esmentades campanes de Tortellà, l’antiga casa forta de Bellpuig…); quan se sentia el senyal era, tanmateix, reconegut com el del castell de Sales.

També caldrà verificar fins on arribava el so des del Montsipòsit; en Cufí de Sadernes diu que el sentia, i la casa de Cufí està a una certa distància amb dues carenes entremig. Al nord de Sadernes hi ha també el castell roquer, o més aviat torre secundària, de Castell Sespasa, que potser segles abans havia estat un dels punts de senyal: s’arriba a sentir un corn des del Montsipòsit a Castell Sespasa, o bé hi ha un altre emissor prop de Sadernes, o la parròquia mateix?

Malleu

El mas de Malleu en l’actualitat; al fons, el turó de Montsipòsit, l’antic Montsiposa des d’on es cornava.

El mapa de punts de comunicació es va dibuixant sobre el terreny…! Caldrà anar-hi i fer sonar el corn i les campanes per a comprovar-ho, oi?

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *