Les campanes gòtiques

Als anteriors posts s’han mostrat una gran varietat de campanes al llarg dels segles X al XIII, en què la tècnica de la foneria experimenta contínuament amb formes, aleacions i solucions matemàtiques diferents. Les funcions de les campanes, la seva ubicació en edificis socials, siguin religiosos o civils, o les seves necessitats sonores també canvien, i la morfologia de l’objecte sonor s’adapta a cada nova necessitat.

A l’entrada del segle XIV tots aquests paràmetres ja s’havien estabilitzat. Les funcions i ubicacions de les campanes no han canviat gaire des de finals del segle XIII fins als nostres dies. Per tant, amb petites variants, la campana tal com la coneixem avui dia és la del segle XIV.

A la baixa edat mitjana, els especialitzats mestres campaners i les seves colles o tallers ambulants establiren progressivament campanes de diàmetre i alçada pràcticament iguals, de vegades amb una relació lleugerament més ampla que alta, amb acurats gruixos i corbatures de la panxa i del llavi, paràmetres que pràcticament són els que es mantenen fins als nostres dies.

Les campanes gòtiques, amb una gran precisió en l’ofici, solen incloure no només decoració en forma de bordons, sinó que es generalitzen les inscripcions i imatges protectores, a més de notícies sobre els comitents, fonedors, data, etc, que en segles anteriors eren més escasses. Generalment la corona comprèn conjunts de quatre o sis anses en forma de creu, per tal de poder-les subjectar amb tirants al capçal, però les campanes rurals més petites o senzilles poden mantenir anses simples de tres ulls o, fins i tot, d’una sola anella.

RocabertinesA Catalunya es conserva, entre d’altres exemplars, un extraordinari conjunt de campanes trescentistes a Tarragona, pagades pel canonge Rocabertí i per tant conegudes com les “rocabertines”.

Aquest tipus de campana, que també s’incorpora a la vida civil (en rellotges i torres d’hores), augmenta progressivament en dimensions i en pes, i la seva estructura incorpora una gran truja de fusta (capçal sobre el jou) que actua de contrapès, amb un entramat de tirants subjectant una corona de diverses anses per a fer de tot el conjunt una sola peça sòlida. En ventar la campana, la truja permet crear la inèrcia de giravolt del pes, i en aturar-la de cap per avall, estabilitza el pes perquè no caigui. En els edificis que disposen de grans torres amb sala de campanes se n’agrupen quatre (com les tarragonines), sis o més. El campanar gòtic ha esdevingut ja un edifici dissenyat per a suportar grans inèrcies de massa.

Una de les campanes de Tortellà, ja de forma moderna, és del segle XV… la seguirem!!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *