Arxiu d'etiquetes: Thriller

Alex

alexAlex. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhœven ­només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.

Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? L’enigma mantindrà Verhœven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

Ressenya

Han passat ja uns anys des que el comandant Camille Verhoeven va perdre a la seva esposa i encara no s’ha recuperat. Ara haurà de centrar-se a trobar a Alex, una dona que també ha estat segrestada com li va succeir a Irène, en el llibre amb el qual es va iniciar la saga de quatre novel·les del comandant de la policia criminal de París, Camille Verhoeven. En aquest segon lliurament, el temps correrà en contra de la dona raptada.

Cal reconèixer que Pierre Lemaitre enganxa amb el seu protagonista. Potser, el principal motiu sigui el traçat del perfil d’aquest petit gran policia, entre colèric i malenconiós, que fa que desperti sentiments de protecció al lector. Però és que un també podrà a arribar a sentir simpatia per l’estalviador i entranyable Armand -atenció al gest final d’aquest amb Verhoeven en Alex-, i amb l’impecable i ben vestit Louis, tots de la policia criminal de París. I és que Pierre Lemaitre sap definir molt bé als seus personatges i el lector empatitza i els fa seus.

Alex és un thriller molt bé treballat i executat, amb un gran component de suspens.

Es diu que ja està tot escrit i que avui dia cal saber tractar els registres per fer-los com si fossin nous, però la trama d’aquesta novel·la és realment sorprenent i original, o almenys no havia caigut a les meves mans, anteriorment, gens similar a Alex. El que s’inicia amb un estrany segrest, anirà destapant un argument molt bé filat i on res serà el que sembla a simple vista. Gens.

Trobarem moments escabrosos i de gran violència i és possible que el lector senti la temptació de tancar el llibre per deixar que corri l’aire -disposa d’escenes molt dures que són per a estómacs forts-, encara que els temps de la novel·la estan molt bé treballats i a cap moment es faran pesades les 392 pàgines que componen aquest llibre sinó tot el contrari.

El procediment policial, que també farà la seva aparició, està molt bé equilibrat i serà àgil, al contrari del que succeeix en altres novel·les policials amb informes i reunions interminables; l’acció està assegurada al carrer o en el propi argument.

La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre Lemaitre, Camille Verhoeven, ja que l’autor concep la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.

La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre *Lemaitre, *Camille *Verhoeven, ja que l’autor crea la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.

Amb un final gairebé de justícia poètica que causarà impressió per tot el que amaga implícitament, Alex és un dels millors llibres llegits d’aquest any d’aquí qui escriu. I esperant ja el proper lliurament amb veritable devoció.

Share Button

El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4)

el-que-no-et-mata-et-fa-mes-fort-serie-millennium-4El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4). David Lagercrantz. Columna Edicions.

Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.

Sinopsi:

La Lisbeth Salander està inquieta. Ha participat en un atac hacker, sense cap raó aparent, i està assumint riscos que normalment evita. La revista Millennium ha canviat de propietaris. Els qui el critiquen, insisteixen que  en Mikael Blomkvist ja és història. 

Una nit, en Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un eminent investigador especialitzat en Intel·ligència Artificial, qui afirma tenir en la seva poder informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. El seu as a la màniga és una jove rebel, una bestiola rara que s’assembla molt a algú a qui en Blomkvist coneix massa bé. 

En Mikael sent que aquesta pot ser l’exclusiva que ell i Millennium tant necessiten, però la Lisbeth Salander, com sempre, té els seus propis plans. 

A El que no et mata et fa més fort, la singular parella aclamada per més de 80 milions de lectors amb Els homes que no estimaven les dones, La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire continua la seva història. Ha arribat el moment que els seus camins es creuin novament. Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.

Ressenya:

Mai “quartes” parts seran bones? David Lagercrantz -conegut per aquestes terres per ser el biògraf de Zlatan Ibrahimovic-, pot fer un paper digne i ressuscitar Larsson? Salander, tornarà a engrescar-se i tornarà a muntar-la? No, sí, sí.

El que no et mata et fa més fort, per explicar-ho curt i ràpid, seria una molt digna segona part de la primera entrega de #Millennium, Els homes que no amaven les dones -millor obviem la segona i tercera entrega de la sèrie-, i Lagercrantz no tan sols se sembla Larsson sinó que escrivint seria com el seu clon: El que no et mata et fa més fort, disposa de tots els ingredients que varen enlluernar a milions i milions de lectors i ofereix una lectura allò més entretinguda.

En Mikael Blomkvist i la revista Millennium, semblen a punt de perdre l’estatus de qualitat que disposaven. De fet, els nous propietaris, ja no compten massa amb el periodista insigne. Per la seva banda, la Lisbeth Salander, s’ha embolicat en un atac hacker poc habitual en ella i s’ha exposat al màxim. Tot començarà quan en Blomkvist rep la trucada a les tres de la matinada del professor Frans Balder, un eminent investigador d’intel·ligència artificial, dient que disposa d’informació vital i que la seva vida corre perill.

David Lagercrantz ha disposat de la suficient habilitat com per no sortir-se del mateix guió de Els homes que no amaven les dones i crear una història on la violència -de gènere i infantil-, d’espionatge amb venda de dades a gran escala, personatges molt i molt dolents, i amb una trama i subtrames molt ben lligades; tot això farà les delícies dels fans de Larsson i #Millennium. Per si fos poc, l’escriptor ha sabut dosificar a la Lisbeth Salander i aquesta no apareixerà quasi ben bé fins a la meitat del llibre quan es destapa tot l’embolic. A més, la Salander tindrà un company d’allò més curiós i tendre que serà tot un encert per l’argument d’un llibre de 652 pàgines. 

La narrativa, l’estil, l’ambientació, i la manera de configurar tota la trama és idèntica a la de Larsson. De fet, el lector no trobarà les “set diferències” (ni tres, ni vuit, ni cap número). I si no, proveu-lo. Doneu-li a qualsevol que no hagi llegit la sèrie #Millennium –si és que encara queda algú-, un paràgraf escrit de Els homes que no amaven les dones i un de El que no et mata et fa més fort. A veure què us diu.

Per altra banda, malauradament, també disposa de les mateixes pegues que tenia Larsson. Les descripcions són extremadament llargues -a mi especialment m’agraden però reconec que no tothom gaudeix de representacions tan extenses per més que vagin bé amb la trama-. Mikael Blomkvist segueix una mica peix bullit, com ha estat sempre. Un protagonista una mica insuls. La Lisbeth Salander, aquella noia quasi amb súper poders, continua igual de forta, intel·ligent… i d’irreal. La resta de personatges, una mica estereotipats tots plegats. I trobarem més d’un clixé, sobretot en un personatge que ens caurà especialment bé.

A tot això cal dir que si us va agradar Els homes que no amaven les dones, gaudireu amb El que no et mata et fa més fort. Un llibre basat a la perfecció amb l’estil de Larsson i de la sèrie #Millennium. Una novel·la entretinguda i que us incitarà a no deixar-la de banda quan la comenceu. Aneu avisats, fans de Larsson!

Data de publicació: 27/08/2015
656 pàgines
ISBN: 978-84-664-1986-4
Codi: 10126716
Format: 15 x 23 cm.
Llom 1051
Presentació: Rústega amb solapes
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Share Button