Arxiu d'etiquetes: Novel·la policíaca

Tocar el dos no és tan senzill

Tocar el dos no és tan senzill. Màrius Moneo. Crims.cat

Per @latitaquelee

La col·lecció de novel·la criminal, Crims.cat ens porta la darrera obra del professor i escriptor berguedà; Màrius Moneo. Un cas d’assassinat enrevessat i ple de sospitosos que el sotsinspector dels Mossos Gil Alabau, haurà d’aclarir com més aviat millor.

Girona és la ciutat que acull a la Juliana Bautista, una jova equatoriana que hi ha deixa’t al seu fill i a la seva família lluny per mirar de guanyar-se la vida a la capital del Gironès. Aquí treballa dia sí i dia també netejant cases i empreses. La Júlia és una dona atractiva i sociable, una bona treballadora i una mare responsable, però quan apareix morta en una cruïlla de la nacional II pròxima a Tordera, “disfressada” de prostituta, tothom que l’ha tractada mirarà de “tocar el dos”. Però no els resultarà senzill desempallegar-se d’un policia encaparrat a donar-li a la víctima la justícia a la qual també hi té dret. Continua la lectura de Tocar el dos no és tan senzill

Share Button

Vilassar de Noir 11 i 12 de novembre 2016

cartell-oficial-vilassar-noirVilassar de Noir: 11 i 12 de novembre 2016

Vilassar de Noir neix amb la voluntat d’explicar i analitzar el gènere negre des de les diferents manifestacions artístiques: literatura, còmic, cinema, teatre, i la música.

Vilassar de Noir pretén esdevenir un punt de trobada entre els autors de gènere negre i els afeccionats que segueixen els seus treballs. Contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre nacional i generar debats al voltant de temes recurrents del gènere amb les aportacions dels autors més importants del panorama actual. Continua la lectura de Vilassar de Noir 11 i 12 de novembre 2016

Share Button

#Premi Cruce de Caminos Negrecriminal de relat curt

I Concurs Internacional de Relat Curt Negrecriminal 2016 en el #blog Cruce de Caminos

Amb l’objectiu de fomentar la literatura negrecriminal, el blog Cruce de Caminos anuncia la I convocatòria dels Premis Cruce de Caminos
Negrecriminal tant en llengua castellana com en llengua catalana que es regirà pels següents punts:

1. Existiran dos premis, un en castellà i un altre en català, per tant el que a continuació s’explica és vàlid per als dos premis i un autor podrà participar en els dos si ho desitja.

2. Podran presentar-se a la mateixa qualsevol autor que enviï obres originals en castellà o català, sense els seus drets compromesos amb tercers, ni publicats amb anterioritat en format paper o digital. Els autors només podran enviar un relat per convocatòria.

3. Les obres hauran d’enquadrar-se dins del gènere negrecriminal en
qualsevol dels seus vessants, és a dir, aplicant la definició més àmplia.  Continua la lectura de #Premi Cruce de Caminos Negrecriminal de relat curt

Share Button

Cubelles Noir: I Festival de Novel·la Negra del Garraf

cubelles-noirCubelles Noir: I Festival de Novel·la Negra del Garraf, agost 2016

Només queden unes setmanes per començar a gaudir del primer festival de novel·la negra de Cubelles, el Cubelles Noir que se celebrarà els propers dies 19, 20 i 21 d’agost 2016. 

Ahir, a la Fàbrica Moritz amb la presència d’autoritats, escriptors, lectors i aficionats  al gènere, s’ha donat a conèixer el programa, el cartell, els patrocinadors i les candidates a millor novel·la negra escrita per una dona el 2015 tant en castellà com en català .

Nominades a millor novel·la negra escrita per una dona en català el 2015: Continua la lectura de Cubelles Noir: I Festival de Novel·la Negra del Garraf

Share Button

I Festival de Novel·la Negra i Criminal de Lleida 2016

el-segre-de-negre-2016

I Festival de Novel·la Negra i Criminal de Lleida 2016

3 i 4 de juny 2016

Després de Tiana, València i l’Espluga de Francolí, Lleida s’estrena en el circuit de festivals de novel·la criminal amb ‘El Segre de Negre’.  Aprofitant l’auge dels escriptors lleidatans d’aquest gènere i que la novel·la negra passa per un moment àlgid, el certamen ha programat dos dies d’activitats com ara xerrades, taules rodones i presentacions a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. ‘El Segre de Negre’ vol ser un festival innovador i aportar diferents visions de la literatura de gènere, dels lectors i dels escriptors però també dels blocaires, dels llibreters i dels editors. Continua la lectura de I Festival de Novel·la Negra i Criminal de Lleida 2016

Share Button

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLN2016VLC NEGRA es celebra durant la segona setmana de maig en llibreries, biblioteques, cafeteries, sales d’exposició, teatres, cines i altres centres culturals de la ciutat.

Un lloc de trobada on tenen cabuda la literatura, el cinema, la fotografia, la gastronomia, el còmic, la música, les arts escèniques i, en general, totes aquelles manifestacions culturals relacionades amb el gènere negre. Continua la lectura de VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

Share Button

El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

el-vi-fa-sang-16El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 8,9 i 10 d’abril de 2016

Per segon any consecutiu EL VI FA SANG pretén ser un festival literari atípic principalment pel seu mateix nom 2n. Festival internacional de novel·la criminal en català, considerant que aquest concepte (el criminal) aplega millor les grans variants del gènere: negra, detectivesca, o de lladres i serenos. Continua la lectura de El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

Share Button

Foc verd

foc-verdFoc verd. Jordi de Manuel. Crims.cat

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.

Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges(2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009, Premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). Web www.jordidemanuel.cat

Sinopsi

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable, i amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.

Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el vell Renault IV, el seu atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.

Només arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.

Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Ressenya

Nova novel·la de la sèrie de l’inspector de la Policia Nacional Marc Sergiot. Foc verd es troba ambientada en l’estiu de l’any 2006, en un any que es van assolir rècords de temperatures en tot l’Estat.

L’inspector, que viu  i treballa a Barcelona, se sentirà responsable quan un agent que es troba a les seves ordres, serà ferit en una cama durant l’atracament a una entitat bancària al barri de la Sagrada Família. Amb l’excusa del calor que arrasa en Barcelona, Sergiot, angoixat pel que podria haver-li passat al seu agent, decidirà acceptar la invitació d’un col·lega de professió, l’Inspector Coirós, i i s’anirà uns dies de vacances a Galícia -en un petit llogaret de la província de la Corunya-, en un any en que els boscos de Galícia es cremen d’a dalt a baix. Només arribar al seu destí, el seu company li parlarà de la mort d’un amic seu ocorreguda vint-i-set anys enrere; poc després, apareixerà un cadàver calcinat en un incendi molt a prop del llogaret. Tot fa pensar que els dos successos estan relacionats.

Abans de continuar amb la ressenya, un petit incís: per a aquells que no hagin llegit cap llibre de la saga de l’Inspector Sergiot, -jo era una i estic entonant ara mateix mea culpa vàries vegades-, l’autor ha creat una sèrie de novel·les que seguint els salts temporals com en Star Wars, cada novel·la s’ambientarà en una època diferent i qualsevol llibre de la sèrie serà independent i conclusiu de la resta; com curiositat, totes les novel·les fan referència a un color en el seu títol. Continua la lectura de Foc verd

Share Button

Rosy & John

rosy-&-johnRosy & John. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Ressenya

Tercer lliurament de la sèrie del comandant Camille Verhoeven -les dos anteriors i per ordre van ser Irène i Alex, Rosy & John va ser concebuda com a fulletó per Smartphone -per episodis-, sota petició d’un editor. Pierre Lemaitre, un apassionat dels fulletons de l’època, no va saber resistir-se i es va llançar a escriure una novel·la per parts del colèric comandant de la Brigada Criminal de París, Verhoeven. La història es va convertir posteriorment en un nou llibre per a la saga, titulant-se Rosy & John, i d’aquí la seva curta extensió a mig camí entre el relat i la novel·la curta.

I com porto fent des que vaig llegir el primer llibre d’aquesta sèrie, cal destacar el total encert del personatge principal que s’ha inventat Pierre Lemaitre amb el comandant: el petit comissari de metre quaranta-cinc centímetres d’alçada que ha aconseguit guanyar-se el respecte del públic lector. Un home amb el qual s’ empatitza pel seu caràcter entre malenconiós i colèric i per aquesta professionalitat, tossuderia i instint que li caracteritza. En Rosy & John tindrem petites anotacions molt clarificadors de la seva personalitat així com de la seva vida privada que, no ens enganyem, desitgem saber.

Jean Garnier té a la seva mare reclosa a la presó. La vida li ha tractat molt mal i, com a revenja, decideix fer esclatar set obusos a França. El primer explotarà a París i no crearà una massacre de pur miracle. Jean es lliurarà just després a la policia i exigirà parlar exclusivament amb el comandant Verhoeven per pactar l’alliberament de la seva mare i la sortida de tots dos del país. A canvi, informarà sobre la localització de la resta dels obusos preparats per detonar.

Una ciutat en guerra. Els aparadors han desaparegut, dues parets situades sota la bastida s’han enfonsat i han provocat un núvol de guix que ara es diposita per tot arreu, lentament, com si fos neu bruta. El més espectacular de tot, però, és el que ocupa la calçada, aquesta muntanya de barres metàl·liques i de planxes de contraplacat.

Aquest llibre és molt enèrgic. El que se suposa que són els lliuraments, o sigui els capítols, són molt curts i estableixen el timing del compte enrere que resta perquè esclatin els projectils, per la qual cosa la sensació de sotsobre és considerable.

No ens trobarem davant una novel·la similar a Irène o Alex ja que la pròpia singularitat de la construcció del relat és diferent: no es pot fer una trama i subtrames amb un guió que està creat per ser llegit per lliuraments i, per tant, estem parlant d’una trama gairebé lineal, o sigui cronològica.

Així i tot la lectura és vibrant per la pròpia situació, ja que la realitat al país és d’alerta màxima i es veuran pinzellades on apareixeran tant el primer ministre com el president de la nació francesa per tractar sobre el xantatge de Jean. No apareixerà el gasiu Armand encara que sí ho farà Louis, el policia Armani.

Rosy & John serà una novel·la que es llegirà ràpidament i es degustarà com un saborós aperitiu a l’espera del nou lliurament de la sèrie i que portarà el títol de Camille: una espècie d’entreacte per al gran final de la saga, de moment, del gran Verhoeven.

 

Share Button

BCNegra 2016

GENER | 28 | 29 | 30 | 31 | FEBRER | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |

bcnegra_16Enguany tornarem a constatar que Barcelona és la capital europea del crim literari i comprovarem que la narrativa en català és cada dia més abundant i diversa. Per això comencem la setmana amb la proclamació del guanyador o guanyadora del VII Premi Crims de Tinta, un guardó recuperat gràcies a la col·laboració entre l’Editorial RBA i l’Ajuntament de Barcelona.

El saló més noble i antic de la ciutat serà l’escenari del lliurament a Donna Leon de l’XI Premi Pepe Carvalho. En un moment en el qual la convivència entre turistes i barcelonins és objecte de controvèrsia, la nostra autora convidada, arribada des de Venècia, podrà aportar valuosos arguments a la discussió. Potser ho farà mentre ens parla del seu comissari Brunetti, que sens dubte és, igual que Pepe Carvalho, un dels nostres. Continua la lectura de BCNegra 2016

Share Button