Arxiu d'etiquetes: Novel·la negra

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLN2016VLC NEGRA es celebra durant la segona setmana de maig en llibreries, biblioteques, cafeteries, sales d’exposició, teatres, cines i altres centres culturals de la ciutat.

Un lloc de trobada on tenen cabuda la literatura, el cinema, la fotografia, la gastronomia, el còmic, la música, les arts escèniques i, en general, totes aquelles manifestacions culturals relacionades amb el gènere negre. Continua la lectura de VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

Share Button

El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

el-vi-fa-sang-16El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 8,9 i 10 d’abril de 2016

Per segon any consecutiu EL VI FA SANG pretén ser un festival literari atípic principalment pel seu mateix nom 2n. Festival internacional de novel·la criminal en català, considerant que aquest concepte (el criminal) aplega millor les grans variants del gènere: negra, detectivesca, o de lladres i serenos. Continua la lectura de El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

Share Button

Els àngels de gel

els-angels-de-gelEls àngels de gel. Toni Hill. Rosa dels Vents.

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en psicologia. Porta més de deu anys dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie *Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy. La seva trilogia de l’inspector Héctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014). En la seva última novel·la, Els àngels de gel (Rosa dels vents, 2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Sinopsi

Barcelona, 1916. Als vint-i-set anys, en Frederic Mayol ha deixat enrere una vida còmoda en l’esplendorosa Viena i la traumàtica participació en una guerra que continua assolant Europa. Psiquiatre i seguidor de les teories psicoanalítiques, s’enfronta al seu futur càrrec en un sanatori ubicat en un tranquil poble de pescadors proper a Barcelona, un lloc perfecte per superar els horrors viscuts al front.

Però la clínica i els seus voltants no són tan idíl·lics com ell es pensava. Les ombres d’un passat sinistre planen sobre els àngels que decoren la façana de l’edifici, com si volguessin reviure els esdeveniments que van succeir set anys enrere, quan aquell lloc era un prestigiós internat per a noietes de bona família que va tancar les portes després d’un tràgic incendi.

Atrapat entre l’anhel de desvelar el misteri que s’amaga entre els murs del casalot i l’amor que sent per la Blanca, una de les antigues alumnes de l’escola, en Frederic haurà d’enfrontar-se a una perversa història d’obsessions i venjances per arribar a una revelació tan sorprenent com desoladora.

Perquè la veritat, malgrat que és necessària, no sempre resulta alliberadora. De vegades, fins i tot, pot suposar una veritable condemna.

Ressenya

Suspens, enigma, novel·la negra… Els àngels de gel, la recentment estrenada novel·la de Toni Hill, és sobretot una novel·la sobre el mal, aquesta condició humana que s’amaga amb astúcia entre nosaltres. La novel·la és una amalgama que combina el millor dels contes clàssics de fantasmes amb la novel·la negra en una Barcelona neutral durant la I Guerra Mundial. Corre l’any de 1916 i Frederic Mayol, vienès de pare espanyol, psiquiatre i ex-combatent ferit en la Gran Guerra i incapacitat per seguir lluitant, tornarà a Barcelona i recaurà en un poblet de la costa catalana per treballar i defensar les seves teories psicoanalítiques en un sanatori mental que va anar antigament un internat per a senyoretes de classe alta. L’internat, que va haver de tancar a causa d’un incendi on va morir una alumna i una professora, donarà ara recer a malalts mentals en un lloc on es practicarà la medicina moderna per combatre les diverses demències dels pacients allí ingressats.

Continua la lectura de Els àngels de gel

Share Button

Foc verd

foc-verdFoc verd. Jordi de Manuel. Crims.cat

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.

Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges(2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009, Premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). Web www.jordidemanuel.cat

Sinopsi

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable, i amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.

Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el vell Renault IV, el seu atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.

Només arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.

Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Ressenya

Nova novel·la de la sèrie de l’inspector de la Policia Nacional Marc Sergiot. Foc verd es troba ambientada en l’estiu de l’any 2006, en un any que es van assolir rècords de temperatures en tot l’Estat.

L’inspector, que viu  i treballa a Barcelona, se sentirà responsable quan un agent que es troba a les seves ordres, serà ferit en una cama durant l’atracament a una entitat bancària al barri de la Sagrada Família. Amb l’excusa del calor que arrasa en Barcelona, Sergiot, angoixat pel que podria haver-li passat al seu agent, decidirà acceptar la invitació d’un col·lega de professió, l’Inspector Coirós, i i s’anirà uns dies de vacances a Galícia -en un petit llogaret de la província de la Corunya-, en un any en que els boscos de Galícia es cremen d’a dalt a baix. Només arribar al seu destí, el seu company li parlarà de la mort d’un amic seu ocorreguda vint-i-set anys enrere; poc després, apareixerà un cadàver calcinat en un incendi molt a prop del llogaret. Tot fa pensar que els dos successos estan relacionats.

Abans de continuar amb la ressenya, un petit incís: per a aquells que no hagin llegit cap llibre de la saga de l’Inspector Sergiot, -jo era una i estic entonant ara mateix mea culpa vàries vegades-, l’autor ha creat una sèrie de novel·les que seguint els salts temporals com en Star Wars, cada novel·la s’ambientarà en una època diferent i qualsevol llibre de la sèrie serà independent i conclusiu de la resta; com curiositat, totes les novel·les fan referència a un color en el seu títol. Continua la lectura de Foc verd

Share Button

III Jornades de Novel·la Negra Collbató 2016

III-Jornades-Collbato-Negre-2016III Jornades de Novel·la Negra Collbató 2016, 11 i 12 de març

DIVENDRES 11
19.00 h. Obertura oficial dels actes per part dels organitzadors i personalitats de l’Ajuntament de Collbató.
19.15 h. Nit de cinema: Mostra de curts “EFÍMERA NEGRA”.
20:00 h. Mesa col·loqui “RELACIÓ DEL CINEMA AMB LA NOVEL·LA”. Modera: Jordi Esquerre Berbel (Crític de cinema i conductor del programa de ràdio “*Avui és diumenge”). Ponents: Vicente Corachán, guionista de curts, escriptor. Manuel F. García (Cortometrajista, co-fundador de Ràdio La Mina, crític de cinema i actor ocasional, director de curtmetratges)

DISSABTE 12
11.00 h. Gimcana i presentació del llibre John Watson y el joven detective, de Pilar Ma. Estera. A càrrec d’Edicions Xandri.
12.30 h. Taula Rodona: “DETECTIUS, *POLICIES I ALTRES PERSONATGES”. Modera: Miguel Ángel Díaz. Ponents: Graziella Moreno, Josep Camps, Vicente Corachán.
13.15 h. Menjar de “germanor-black”. Restaurant de Collbató.
15.30 h. PRESENTACIÓ LITERÀRIA
Nuria Vázquez “BCN Confidencial”, Graziella Moreno “El bosque de los inocentes”. Signatura de llibres.
16:30 h. Lliurament de premis CONCURS DE RELATS DE COLLBATÓ.
17.00 h. PRESENTACIÓ LITERÀRIA. Alberto Valle/ Pascual Ulpiano “Malas noticias, es Palop” Aro Sainz de la Maza “El ángulo muerto”. Signatura de llibres.
18.00 h. PRESENTACIÓ LITERÀRIA. Josep Camps “Rezoa de verguenza”. Empar Fernández “Maldita verdad”. Signatura de llibres.
19.00 h. PRESENTACIÓ LITERÀRIA. Marc Moreno “Contra l’aparador”. Ramona Solé “Quaderns”
19.30 h. Clausura de les Jornades.

Share Button

Rosy & John

rosy-&-johnRosy & John. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Ressenya

Tercer lliurament de la sèrie del comandant Camille Verhoeven -les dos anteriors i per ordre van ser Irène i Alex, Rosy & John va ser concebuda com a fulletó per Smartphone -per episodis-, sota petició d’un editor. Pierre Lemaitre, un apassionat dels fulletons de l’època, no va saber resistir-se i es va llançar a escriure una novel·la per parts del colèric comandant de la Brigada Criminal de París, Verhoeven. La història es va convertir posteriorment en un nou llibre per a la saga, titulant-se Rosy & John, i d’aquí la seva curta extensió a mig camí entre el relat i la novel·la curta.

I com porto fent des que vaig llegir el primer llibre d’aquesta sèrie, cal destacar el total encert del personatge principal que s’ha inventat Pierre Lemaitre amb el comandant: el petit comissari de metre quaranta-cinc centímetres d’alçada que ha aconseguit guanyar-se el respecte del públic lector. Un home amb el qual s’ empatitza pel seu caràcter entre malenconiós i colèric i per aquesta professionalitat, tossuderia i instint que li caracteritza. En Rosy & John tindrem petites anotacions molt clarificadors de la seva personalitat així com de la seva vida privada que, no ens enganyem, desitgem saber.

Jean Garnier té a la seva mare reclosa a la presó. La vida li ha tractat molt mal i, com a revenja, decideix fer esclatar set obusos a França. El primer explotarà a París i no crearà una massacre de pur miracle. Jean es lliurarà just després a la policia i exigirà parlar exclusivament amb el comandant Verhoeven per pactar l’alliberament de la seva mare i la sortida de tots dos del país. A canvi, informarà sobre la localització de la resta dels obusos preparats per detonar.

Una ciutat en guerra. Els aparadors han desaparegut, dues parets situades sota la bastida s’han enfonsat i han provocat un núvol de guix que ara es diposita per tot arreu, lentament, com si fos neu bruta. El més espectacular de tot, però, és el que ocupa la calçada, aquesta muntanya de barres metàl·liques i de planxes de contraplacat.

Aquest llibre és molt enèrgic. El que se suposa que són els lliuraments, o sigui els capítols, són molt curts i estableixen el timing del compte enrere que resta perquè esclatin els projectils, per la qual cosa la sensació de sotsobre és considerable.

No ens trobarem davant una novel·la similar a Irène o Alex ja que la pròpia singularitat de la construcció del relat és diferent: no es pot fer una trama i subtrames amb un guió que està creat per ser llegit per lliuraments i, per tant, estem parlant d’una trama gairebé lineal, o sigui cronològica.

Així i tot la lectura és vibrant per la pròpia situació, ja que la realitat al país és d’alerta màxima i es veuran pinzellades on apareixeran tant el primer ministre com el president de la nació francesa per tractar sobre el xantatge de Jean. No apareixerà el gasiu Armand encara que sí ho farà Louis, el policia Armani.

Rosy & John serà una novel·la que es llegirà ràpidament i es degustarà com un saborós aperitiu a l’espera del nou lliurament de la sèrie i que portarà el títol de Camille: una espècie d’entreacte per al gran final de la saga, de moment, del gran Verhoeven.

 

Share Button

BCNegra 2016

GENER | 28 | 29 | 30 | 31 | FEBRER | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |

bcnegra_16Enguany tornarem a constatar que Barcelona és la capital europea del crim literari i comprovarem que la narrativa en català és cada dia més abundant i diversa. Per això comencem la setmana amb la proclamació del guanyador o guanyadora del VII Premi Crims de Tinta, un guardó recuperat gràcies a la col·laboració entre l’Editorial RBA i l’Ajuntament de Barcelona.

El saló més noble i antic de la ciutat serà l’escenari del lliurament a Donna Leon de l’XI Premi Pepe Carvalho. En un moment en el qual la convivència entre turistes i barcelonins és objecte de controvèrsia, la nostra autora convidada, arribada des de Venècia, podrà aportar valuosos arguments a la discussió. Potser ho farà mentre ens parla del seu comissari Brunetti, que sens dubte és, igual que Pepe Carvalho, un dels nostres. Continua la lectura de BCNegra 2016

Share Button

Tiana Negra: el festival de novel·la negra catalana

Tiana Negra: el festival de novel·la negra catalana

tiana_negra_2016“El Tiana Negra ja és una cita marcada al calendari per a molta gent. Hi ha editors que publiquen alguns dels seus llibres pensant en les dates del festival.
Sebastià Bennassar, director del festival. 
… 
Els propers 22 i 23 de gener del 2016 se celebrarà la quarta edició del festival Tiana Negra, que enguany amplia espais, dates, territori i activitats. El primer homenatge al col·lectiu literari Ofèlia Dracs, a càrrec d’âlex Martín; l’entrega del tercer premi de novel·la negra Agustí Vehí, que enguany ha duplicat el nombre de participants; un taller literari de novel·la negra amb alumnes de l’institut de Tiana; una ruta literària per la “Barcelona negra”, i la visita de l’escriptor francès François Thomazeau, com a cloenda del festival, són alguns dels actes més destacats de la propera edició. A més, aquest any el festival habilitarà un autocar llançadora de Barcelona a Tiana per facilitar el transport als interessats. Un munt de novetats i activitats que demostren la voluntat de crèixer d’un festival que ja s’ha convertit en una referència dins del món de la novel·la negra del nostre país.

Continua la lectura de Tiana Negra: el festival de novel·la negra catalana

Share Button

Besòs Mar

besos-marBesòs Mar. Lluís Bosch. Crims.cat

Lluís Bosch Albert (Barcelona, 1964), treballa com a docent i alhora escriu, tot i que allò que se li endu més temps és la lectura. Ha publicat contes i relats juvenils (Els dimonis de Barcelona, 1990 i El rei del Guinardó, 1991), teatre (L’amor a la tarda, 1997) i novel·la (Les petges invisibles, 2007), que va rebre el Premi de Narrativa Ciutat de Lleida. Aire brut és la seva incursió en el gènere del negre i del fantàstic, en el qual segueix treballant.

Sinopsi:

El 2003, tot just abans d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d’un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort. Enmig de l’arribada imminent dels Mossos d’Esquadra i en plena disputa de competències policials, l’experimentat inspector de policia Arsenio Crespo es promet una vida nova al seu poble natal després de resoldre el cas.

 Ara bé, no tot seran flors i violes; massa casualitats envolten els fets. I és que el cadàver trasbalsa l’investigador des del primer instant, perquè la víctima resulta dir-se Jesús Crespo. Quines coincidències, oi? Les primeres indagacions el duen a reviure episodis del seu propi passat, on bruixes visionàries, o qui sap si simples estafadores, l’obliguen a reviure històries velles i tèrboles com a policia.

Mentre l’inspector s’endinsa a la perifèria de la ciutat i recorre les dues ribes del Besòs per poder esclarir el cruel assassinat, tot sembla retornar sempre a una vella cançó: un joc de miralls juga amb ell i, com si es tanqués un cercle, el passat il·lumina el present però alhora el fa més obscur. Tant és així que els anys viscuts adquireixen una lectura estranya, amb interferències i premonicions que presenten cares esotèriques i misterioses i on aquests miralls sempre reflecteixen el que no és bonic ni exemplar, encara que resulti fascinador.

Després d’Aire brut (crims.cat nº 9), Lluís Bosch torna amb Besòs Mar, novel·la guardonada amb el 2on Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2015.

Podeu veure el vídeo de Btv aquí

Share Button

El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4)

el-que-no-et-mata-et-fa-mes-fort-serie-millennium-4El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4). David Lagercrantz. Columna Edicions.

Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.

Sinopsi:

La Lisbeth Salander està inquieta. Ha participat en un atac hacker, sense cap raó aparent, i està assumint riscos que normalment evita. La revista Millennium ha canviat de propietaris. Els qui el critiquen, insisteixen que  en Mikael Blomkvist ja és història. 

Una nit, en Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un eminent investigador especialitzat en Intel·ligència Artificial, qui afirma tenir en la seva poder informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. El seu as a la màniga és una jove rebel, una bestiola rara que s’assembla molt a algú a qui en Blomkvist coneix massa bé. 

En Mikael sent que aquesta pot ser l’exclusiva que ell i Millennium tant necessiten, però la Lisbeth Salander, com sempre, té els seus propis plans. 

A El que no et mata et fa més fort, la singular parella aclamada per més de 80 milions de lectors amb Els homes que no estimaven les dones, La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire continua la seva història. Ha arribat el moment que els seus camins es creuin novament. Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.

Ressenya:

Mai “quartes” parts seran bones? David Lagercrantz -conegut per aquestes terres per ser el biògraf de Zlatan Ibrahimovic-, pot fer un paper digne i ressuscitar Larsson? Salander, tornarà a engrescar-se i tornarà a muntar-la? No, sí, sí.

El que no et mata et fa més fort, per explicar-ho curt i ràpid, seria una molt digna segona part de la primera entrega de #Millennium, Els homes que no amaven les dones -millor obviem la segona i tercera entrega de la sèrie-, i Lagercrantz no tan sols se sembla Larsson sinó que escrivint seria com el seu clon: El que no et mata et fa més fort, disposa de tots els ingredients que varen enlluernar a milions i milions de lectors i ofereix una lectura allò més entretinguda.

En Mikael Blomkvist i la revista Millennium, semblen a punt de perdre l’estatus de qualitat que disposaven. De fet, els nous propietaris, ja no compten massa amb el periodista insigne. Per la seva banda, la Lisbeth Salander, s’ha embolicat en un atac hacker poc habitual en ella i s’ha exposat al màxim. Tot començarà quan en Blomkvist rep la trucada a les tres de la matinada del professor Frans Balder, un eminent investigador d’intel·ligència artificial, dient que disposa d’informació vital i que la seva vida corre perill.

David Lagercrantz ha disposat de la suficient habilitat com per no sortir-se del mateix guió de Els homes que no amaven les dones i crear una història on la violència -de gènere i infantil-, d’espionatge amb venda de dades a gran escala, personatges molt i molt dolents, i amb una trama i subtrames molt ben lligades; tot això farà les delícies dels fans de Larsson i #Millennium. Per si fos poc, l’escriptor ha sabut dosificar a la Lisbeth Salander i aquesta no apareixerà quasi ben bé fins a la meitat del llibre quan es destapa tot l’embolic. A més, la Salander tindrà un company d’allò més curiós i tendre que serà tot un encert per l’argument d’un llibre de 652 pàgines. 

La narrativa, l’estil, l’ambientació, i la manera de configurar tota la trama és idèntica a la de Larsson. De fet, el lector no trobarà les “set diferències” (ni tres, ni vuit, ni cap número). I si no, proveu-lo. Doneu-li a qualsevol que no hagi llegit la sèrie #Millennium –si és que encara queda algú-, un paràgraf escrit de Els homes que no amaven les dones i un de El que no et mata et fa més fort. A veure què us diu.

Per altra banda, malauradament, també disposa de les mateixes pegues que tenia Larsson. Les descripcions són extremadament llargues -a mi especialment m’agraden però reconec que no tothom gaudeix de representacions tan extenses per més que vagin bé amb la trama-. Mikael Blomkvist segueix una mica peix bullit, com ha estat sempre. Un protagonista una mica insuls. La Lisbeth Salander, aquella noia quasi amb súper poders, continua igual de forta, intel·ligent… i d’irreal. La resta de personatges, una mica estereotipats tots plegats. I trobarem més d’un clixé, sobretot en un personatge que ens caurà especialment bé.

A tot això cal dir que si us va agradar Els homes que no amaven les dones, gaudireu amb El que no et mata et fa més fort. Un llibre basat a la perfecció amb l’estil de Larsson i de la sèrie #Millennium. Una novel·la entretinguda i que us incitarà a no deixar-la de banda quan la comenceu. Aneu avisats, fans de Larsson!

Data de publicació: 27/08/2015
656 pàgines
ISBN: 978-84-664-1986-4
Codi: 10126716
Format: 15 x 23 cm.
Llom 1051
Presentació: Rústega amb solapes
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Share Button