Arxiu d'etiquetes: Intriga

El vigilant. Peter Terrin. Raig Verd Editorial.

el-vigilantEl vigilant. Peter Terrin. Raig Verd Editorial.

Peter Terrin (Tielt, Flandes, Bèlgica, 1968) representa una veu única en la literatura contemporània en llengua neerlandesa, tractant temes universals i alhora de gran actualitat.

D’ell s’ha dit que és «un mestre del detall ominós», i és considerat per la crítica com un inconformista literari, un escriptor clàssic que no segueix les tendències i un estilista magistral. També ha escrit teatre i participa activament com a columnista en diferents mitjans.

Ha estat guardonat amb diversos premis literaris com el Premi de Literatura AKO i el Premi de Literatura de la Unió Europea.

Sinopsi:

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

La por a l’exterior i a l’altre, la necessitat d’aguantar i les seves obsessions fan d’aquesta obra una meravellosa metàfora sobre la societat actual i la solitud de l’ésser humà.

Ressenya (Publicada el 28 de setembre 2014 en castellà):

Estrany i fascinant llibre on l’autor, Peter Terrin, explora a través de la veu del seu personatge, un vigilant anomenat Michael, les pors al desconegut, la llibertat o la solitud, tot això mitjançant una estètica literària molt avantguardista.

Dos vigilants d’un edifici d’apartaments de luxe conviuen en l’aparcament soterrat de l’immoble, totalment aïllats del món exterior i, sense respirar aire pur o veure amb prou feines la llum natural, realitzaran el seu treball de vigilància sempre sota la prohibició de mantenir relació amb els residents i abans de res, salvaguardar la vida d’aquests davant possibles amenaces.

Quan els inquilins de l’immoble, excepte un, abandonen sobtadament l’edifici, els vigilants començaran a barrejar la hipòtesi d’una gran catàstrofe en l’exterior. En deixar de rebre les provisions que els manté amb una frèvola qualitat de vida i, sense informació i al límit de les seves forces, sospitaran sobre la possibilitat d’una prova de resistència per part de l’organització que els contracta per aconseguir un futur ascens i poder engrossir les files dels vigilants d’elit.

Distòpia sobre un futur no gaire llunyà en una ciutat qualsevol, de fet desconeixerem el lloc on se situa la novel·la i la data en la qual s’emmarca aquesta història, Peter Terrin va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea amb aquest el seu llibre, El vigilant.

Si com a gènere literari el de la ‘distòpia’, entenem la descripció d’una societat futura on, a conseqüència del món actual, predominaria la infelicitat o la dominació de l’ésser humà i que com a missatge portaria l’advertiment del que podria ocórrer si no es rectifica, aquesta novel·la podria classificar-se entre thriller psicològic i novel·la apocalíptica.

És indubtable que els protagonistes desconeixen el que podria ser ‘la bellesa del caos’ (Beneït sigui el caos, perquè és símptoma de llibertat, frase de el ‘vell Professor’ Tierno Galván) al que el lector, a mesura que va avançant en la lectura de El vigilant, anirà sentint una sensació de claustrofòbia i angoixa, provocada per l’absència de desordre i llibertat, on les al·lucinacions dels personatges, descrites per l’autor d’una manera absurdament magnífica, ens portaran a seguir avançant amb la lectura i a seguir la rutina d’aquests homes en el seu treball i llegir com reiteren de manera incansable aquells paràmetres estipulats per a la seva comesa de forma mecànica i insistent, sent capaces de repetir, pesadament i fins a la sacietat, unes absurdes regles acte-imposades:

Harry munta guàrdia en la cadira del costat de la porta. Cada tant s’aixeca i camina traçant un petit cercle.

Quan pansa per davant de la porta, la seva ombra enfosqueix tota l’habitació. Comprova la pinta de cartutxos de la seva arma i ho introdueix en el carregador amb un clic sec. Encara que no li veig, sé que allarga el braç i subjecta la pistola davant de si; tal vegada recolza una mà en l’altra. El seu ull dret mira al llarg de l’alça i l’osca, el seu índex es tiba al voltant del gallet.

Aprofundir en les demències, pors, rutines i desinformació de dos individus tancats en un soterrani d’un edifici dia després de dia, que obliden que tot el que necessiten està a l’altre costat precisament de la por, és realment arriscat; però si hem de tenir en compte la metàfora o el missatge que ens llança Peter Terrin i l’aclaparant capacitat de l’escriptor per contagiar-nos de la covardia o o del caràcter pusil·lànime dels seus personatges, haig de dir que al meu entendre, aquest és un llibre amb una execució ‘tècnicament’ gairebé perfecta.

El vigilant és una ficció singular per la seva pràcticament absència de personatges, subtrames, o girs que canviïn abruptament la situació que se’ns planteja des de l’inici. Un llibre gairebé lineal, encara que evidentment hi ha sorpreses però potser no les que espera el lector, on la falta d’informació, igual que els protagonistes, ens portarà a una lectura on la causa-efecte de les seves pors serà recíproca i on la visió del que podria ser el futur de la nostra societat, causa paüra i respecte.

Amb una prosa que cobra sentit i amb una nova estètica visual, aquest és un d’aquells llibres en els quals se seguirà pensat durant diversos dies una vegada finalitzada la lectura, per la qual cosa la gosadia de Peter Terrin en compondre El vigilant, cobreix les expectatives d’aquells que busquem lectures que per diferents, no només no deixen de restar en el nostre haver-hi sinó que sumeixen punts. Com ha de ser.

Share Button

Ànima. Wajdi Mouawad. Edicions Periscopi.

animaÀnima. Wajdi Mouawad. Edicions Periscopi.

Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. Aquesta edició posa a l’abast del lector en català Ànima, la seva segona irrupció en el camp de la narrativa, i que ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura i el premi Méditerranée i el premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

Sinopsi:

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.

De l’autor de l’aclamada obra de teatre Incendis.

Premi Llibreter 2014.

Ressenya:

Si algú preguntés quin ha estat el meu llibre de l’any, encara que som al mes d’octubre, sens dubte diria que ha estat Ànima. Sé que és un tipus de llibre que no pot agradar a tothom. Sóc conscient que és un llibre que comença amb un crim esgarrifós i pervers i que això tira enrere a alguns lectors. Tot i això però, vull explicar el perquè m’ha encisat i perquè un llibre que vaig comprar al mes d’agost, l’he fet durar dos mesos a la meva tauleta de nit i l’he estat llegint tan a poc a poc que hagués posat molt nerviós a qualsevol lector. Abans, dir que Ànima ha estat escollit com Premi Llibreter 2014. I n’estic totalment d’acord amb el premi. El meu problema ve ara, ja que he d’intentar explicar amb noves paraules el que altres han fet abans i magníficament. Ànima, és una novel·la formidable i la seva estructura hi té molt a veure. Però comencem.

Ja només iniciar la lectura, descobrirem l’assassinat de la dona d’en Wahhch Debch, el protagonista. Un crim que com ja he explicat abans, força dur per la manera ferotge d’ultratjar el cos. En Wahhch decideix sortir a la cacera de l’assassí amb una finalitat i que no és altre que netejar la seva consciència i veure la cara del fratricida per comprovar que no ha estat ell qui ha assassinat a la Léonie. En Wahhch arrossega una gran culpabilitat, ja que pensa que si ell hagués estat a casa, la seva dona no hauria mort.

Wahhch inicia el seu viatge i, nosaltres, els lectors, sabrem de les seves aventures mitjançant les veus dels animals que comparteixen el camí del nostre protagonista. Unes veus que lluny de la bestialitat que podríem imaginar, donen una humanitat a la narrativa enlluernadora. Cada capítol durà el nom científic en llatí de l’animal -tranquils: Edicions del Periscopi al final del llibre, ha posat el glossari amb la corresponent traducció al català. La meva edició, no estava per ordre alfabètic però he comprovat que les noves sí que ho estan-, i serà aquell animal el que ens explicarà les tragèdies i sentiments d’en Wahhch.

EQUUS ASINUS (Ase).

Xiscla. torna a xisclar i es redreça, sense despertar-se. Escombra l’aire amb els braços. No! No! Emet sons, paraules, que no acabo d’entendre del tot. M’entra por. Vol aixecar-se, però així que es recalca a la cama adolorida es desploma als peus del llit. Es desperta. Es queda quiet, esbalaït, i de mica en mica va trobant el fil de la conciència. Nosaltres, els animals, el sentim plorar. Es calma. Diu Léonie, Léonie… i s’adorm un altre cop allà mateix a terra, amb els punys tancats davant de la cara, amb les dents serrades.

Les veus dels animals donaran una visió poètica, bella i noble a la narrativa d’Ànima. Acoblant la narrativa a les característiques de cada bèstia, ens plantejarem qui pot ser més bestial i més inhumà entre tots els éssers que habiten aquest planeta. Creieu-me: la resposta, serà molt fàcil.

L’èxode que ens durà per l’Amèrica dels indis Mouawad, anirà destapant, paral·lelament, un misteri que envolta a la infància d’en Wahhch i que ens sorprendrà per com evolucionarà l’enigma. I com mai millor dit, Wahhch haurà de treure la bèstia que dur dins i quedar en pau per sempre més.

Wajdi Mouawad ha escrit un llibre magnètic i atraient, dotant-lo de diversos temes i gèneres que abastarien l’acció, la poesia, el misteri i sobretot, la humanitat en la veu d’unes bèsties. L’autor, director de teatre, ha dominat el llibre com si fos un escenari on es representen emocions com el dol, la culpabilitat, la supervivència, la venjança i també totes aquelles exaltacions que creen lleis implícites entre els éssers vius.

Ànima és una novel·la íntima explicada en unes ocasions amb molta força i contundència i altres amb dolçor i tendresa. Un llibre on els animals ens parlaran i els humans mataran. Són com dos relats que arriben en un punt comú igual que les mateixes experiències del protagonista i quan per fi, en Wahhch Debch, després del seu recorregut a través d’Amèrica, trobarà la seva pròpia essència i naturalesa, serà en aquest moment quan nosaltres els lectors, sabrem que hem trobat el llibre perfecte.

Share Button