Arxiu d'etiquetes: Històrica

La putrefacció de la llum

la-putrefaccio-de-la-llumLa putrefacció de la llum. Josep Masanés. Balàfia Postals.

Josep Masanés, Barcelona 1967. guanyador del XXIX Premi de Novel3la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del XXV Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Guanyador del LII Premi de Poesia Bener Ribas (Premis Racvll 2016).

Amb la Putrefacció de la llum va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.

Sinopsi

Si la llum diàfana del sol es pot descompondre en un excels arc de Sant Martí, també és cert que la podridura de la llum seria la foscor. Si algú té somnis purs, és un infant. Només el temps ens dirà si aquests somnis es tornen negres o de colors.

Argilés i Figueres són dos nens de classe treballadora que viuen al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un matí, Argilés i Figueres surten a fer un volt per la marina i perden la noció dels temps mentre parlen sobre els seus somnis, de que faran quan siguin grans. Ho fan molt a prop de on hi ha el cos d’una dona morta. Però ells no el veuen perquè la mare d’Argilés ha vingut a cercar-los i els nens, temorosos d’una surra fugen cap a les barraques que ho poblen tot.

Masanés ens escriu una història d’heroisme, lluita i esperança emmarcada en l’època de les bombes i l’anarquisme barcelonès. Una època de política convulsa i contradictòria i nefasta on, malauradament, alguns d’aquells polítics semblen ser un model d’alguns dels polítics actuals.

Ressenya

Qui té por està vençut. Vençut abans de començar la batalla. Però diuen que ser valent és d’estúpids, de persones mancades d’imaginació. Que qui té imaginació preveu la tortura, la insídia, l’assassinat, i es torna covard. Però jo dic que qui té imaginació sap que un altre món és possible i que l’únic que cal és vèncer l’enemic.

La putrefacció de la llum és l’última novel·la de Josep Masanés, XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015 i ara ha estat editada i publicada per Balàfia Postals. La novel·la és una amalgama de gèneres com l’històric, les aventures, i fins i tot un relat força negre, ja que La putrefacció de la llum és una novel·la ambientada en la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX: la guerra de Cuba, les revoltes anarquistes, la Setmana Tràgica, el lerrouxisme, els feixistes… Tot en un barri, el Poble Nou, a Barcelona, en una època prou fosca i força terrible per les gents més desfavorides. Continua la lectura de La putrefacció de la llum

Share Button

Camins sense retorn

camins sense retornCamins sense retorn. Josep Masanés. Llibres del Delicte.

Josep Masanés (Barcelona 1967), és guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012), amb una excell·lent acollida per part de la crítica i els lectors. Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramn Llull 2013. Guanyador del Premi de Novel·la de Sóller 2015. Amb Camins sense retorn va guanyar el 25è Premi de Novel·la Josep Saperas organitzat per Òmnium Cultural del Vallès Oriental. Recentment, obté el Premi Ciutat d’Eivissa de literatura 2015 amb La putrefacció de la llum. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.

Sinopsi

Dos joves germans irlandesos són obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780. A bord del vaixell, comandat per un vell contramestre sense cap tipus d’humanitat que els tracta com esclaus, desembarquen a l’illa de Menorca, en aquell moment sota dominació anglesa. És tot just abans de l’atac de l’exèrcit espanyol, que aspira a recuperar l’illa, i al que la tripulació del vaixell ha de fer front.

Mentre duren el atacs, entre l’enyor de la mare i la terra més les pors i els patiments, els dos germans planegen desertar. Però la vigilància dels comandaments del vaixell no els ho posarà gens fàcil. Mentrestant ells ja no són els mateixos joves innocents que van deixar enrere les costes d’Irlanda.

Ressenya

Les aventures de dos germans irlandesos en el segle XVIII, Willie i Austin Tibbets, que són forçats a allistar-se en un vaixell de la marina anglesa -de fet són capturats a Irlanda gairebé com a esclaus-, és l’argument de Camins sense retorn. Corre l’any 1780 i, a bord del navili de guerra Temerary, posaran rumb cap a l’illa de Menorca per lluitar contra els espanyols que aspiren a recuperar l’illa. Els nois, enyorats de la terra que els va veure néixer i de la seva mare, rebran el tracte ignominiós del contramestre del vaixell, anomenat Davies. I aixì, d’aquesta manera, s’iniciarà un camí d’aprenentatge i qui sap si sense retorn.

Continua la lectura de Camins sense retorn

Share Button

Vae Victus

vae-victusVae Victus. Albert Sánchez Piñol. La Campana.

Albert Sánchez Piñol, Barcelona, 1965. Antropòleg i escriptor, ha publicat l’assaig satíric Pallassos i monstres (Edicions La Campana, 2000) sobre vuit dictadors africans. La crítica ha dit que és un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat que se’ns oculta.

La novel·la La pell freda (Edicions La Campana, 2002) va suposar l’entrada d’Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i originalitat.
Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i se n’han venut els drets de traducció a 37 llengües.
Pandora al Congo (Edicions La Campana, 2005), amb més de 15 traduccions,Tretze tristos tràngols (Edicions La Campana, 2008) i Victus (Edicions La Campana, 2012), un autèntic fenomen de vendes, confirmen la qualitat de l’escriptor català contemporani més internacional.

Sinopsi

VAE VICTUS narra quatre noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i f ins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a VICTUS, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb VAE VICTUS el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric i la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

18 de novembre a la venda.

VICTUS
250.000 exemplars.
Traduït a 16 llengües.
Drets cinematogràfics venuts.

 

Share Button

La casa de les miniatures

la-casa-de-les-miniaturesLa casa de les miniatures. Jessie Burton. Amsterdam Llibres.

Jessie Burton va néixer l’any 1982, va estudiar a Oxford i, actualment, viu a Londres. La casa de les miniatures és la seva primera novel·la, un debut extraordinari que s’ha convertit en un èxit de vendes rotund al Regne Unit, ha guanyat l’Specsavers National BookAward i ha estat triat el llibre de l’any per Waterstones.

Sinopsi:

Amor i obsessió, traïció i venjança, veritats amagades i sospites latents. El magnífic debut de Jessie Burton és una novel·la històrica absorbent de suspens embriagador que ja ha captivat milers de lectors: la revelació literària de l’any al Regne Unit.

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d’una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art… i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

Ressenya:

Si “sorpresa” es defineix com a “Cosa que sorprèn” i “sorprèn” com “Meravellar amb quelcom d’inesperat”, això seria el succeït amb la lectura del llibre La casa de les miniatures de Jessie Burton.

Publicada per primera vegada en 2014 es diu d’ella que en la fira del Llibre de Londres en el 2013, va haver-hi, “literalment”, una veritable guerra d’ofertes per obtenir els drets. És la primera novel·la de Jessie Burton -britànica, secretària de la City i actriu-,  i va trigar quatre anys a escriure-la. Aquest mes de maig va arribar en català de la ma d’Amsterdam Llibres com a llibre estival o “literatura per a l’estiu”, o almenys algú ho va classificar així. (Aquest mateix algú hauria d’explicar-nos en què consisteix la literatura estiuenca i per què aquesta nomenclatura que ens recorda per simple associació a cançons amb poc glamur i amb moltes reminiscències a barbacoes.)

L’autora es va inspirar per al llibre a la casa de les miniatures de Petronella Oortman, una dama holandesa del segle XVII,  i la casa del qual es troba en exposició permanent en el Rijksmuseum d’Amsterdam. Jessie Burton recrea la història en 1686 d’una jove holandesa de divuit anys que es trasllada a la ciutat d’Amsterdam després de casar-se, per conveniència, amb un madur i ric comerciant al que amb prou feines coneix. Aquest, que viu amb la seva germana soltera i els criats de la casa -en una residència en la Corba d’Or d’Amsterdam-, li ofereix com a regal de noces una luxosa rèplica de la casa en la qual habiten, exposada en un vistós aparador, i realitzada amb les millors fustes nobles i recoberta de joies precioses. Nella, així es diu la protagonista, anirà poblant la seva joguina amb reproduccions en miniatura però a mesura que va passant el temps, les figures aniran prenent un caire misteriós destapant secrets i drames familiars.

El meravellós d’obrir un llibre del que es desconeix amb prou feines tot sobre ell –i amb el gairebé únic objectiu que ofereixi una lectura entretinguda-, és que aquest llibre pot despertar com crisàlide i començar a transformar-se en una novel·la que no només és entretinguda, sinó que a més disposa d’una narrativa més que correcta i amb un misteri ben tramat; és llavors quan el lector se sorprèn i se sent com si hagués descobert, gairebé, un nou continent.

La casa de les miniatures, guardonada amb el National Book Award, és una novel·la de tall lleuger a la qual podria classificar-se dins de la narrativa, el misteri, la fantasia, la història… i si s’apura, també podria catalogar-se com a romàntica, a causa d’uns sentiments molt generosos que s’exposaran amb molt encert. La seva autora, Jessie Burton, ha tingut la suficient habilitat per recrear una trama sòlida i diferent on tractarà temes espinosos com el racisme, l’homofòbia o la cobdícia, però oferint -dins d’una narrativa de tall clàssic-, un estil fresc, visual i amb uns girs molt bé assolits. Una narrativa neta sense els ja abusius i recurrents cliffhangers que utilitzen a l’excés la majoria d’autors. L’entorn, el pròsper imperi comercial d’Holanda amb el llunyà Orient, el fred d’uns canals gelats o la recreació de la vida a la ciutat de Amsterdam d’aquella època -sense arribar a ser didàctica-, seran un atractiu molt important d’aquesta novel·la.

La protagonista, joveníssima, però que disposa d’una gran maduresa, no s’espantarà pel que li ha tocat viure i lluitarà pel que considera que és just: un perfil de dona moderna però innocent que captivarà al lector; una espècie d’heroïna del segle XVII.

No apareixeran gaires personatges a La casa de les miniatures però tots disposen d’un perfil tan remarcat i fort que no es trobarà a faltar a altres: tots ells guarden suficients secrets com per cobrir folgadament les 448 pàgines que componen el llibre. Existeix una figura, la cunyada de Nella, Marin, que és la que sorprendrà més a mesura que es vagin descobrint més coses sobre ella.

Secrets a la ciutat d’Amsterdam del segle XVII, una casa de miniatures, molta avarícia però també sentiments altruistes. Una trama interessant que oferirà un entreteniment de qualitat gràcies a un concís argument ben desenvolupat. Una història de prejudicis que bé podria traslladar-se a ple segle XXI.

(Aquesta ressenya es va publicar en castellà l’11 d’agost en la Revista Vísperas on col·laboro habitualment.)

Share Button