Alimentant-me de la Montserrat Roig

Per @mossen_a (Montse Galera)

El 9 d’agost de 1942, Malgrat que la ciutat de Leningrad està assetjada pels alemanys, una orquestra amb prou feines recomposta —formada per músics famèlics, que acusaven distròfia i assajaven entre desmais—, va interpretar la Simfonia nº7 que Shostakóvich havia compost per homenatjar la ciutat.

A l’interior del teatre feia fred tot i ser estiu. Els músics i el director de l’orquestra, Karl Eliasberg, “arribaven vestits amb el vell frac que els anava balder, i un manyoc de paper de periòdic sota la pitrera”(1). La platea, les llotges i els passadissos es van omplir de públic: homes i dones que aquell dia van obrir els seus armaris, van desempolsar llurs vestits de gala i es van trobar amb que, com no podia ser d’una altra manera, els hi anaven balders. A tots. A tots sense excepció, els anava la roba gran.

I aquesta imatge em persegueix. No és culpa meva. Va ser la Montserrat Roig qui me la va clavetejar amb el seu magnífic llibre “L’agulla daurada” (1985). Mai se sap  com serà de gruixut el pòsit que et deixa la lectura d’un llibre. Ni què hauria estat de tu si no l’haguessis llegit. Però el que és indiscutible és que la persona que s’endinsa als mons d’una obra com ara “L’agulla daurada” i la que en surt, no són la mateixa. Continua la lectura de Alimentant-me de la Montserrat Roig

Camille

Camille. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

camillePierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Ressenya

Nova i última novel·la del carismàtic Camille Verhoeven, final de la saga del mateix ja que Pierre Lemaitre no compta amb escriure nous casos d’aquest policia que commou als lectors per la seva baixa alçada —quan s’asseu no toca peus a terra i ha de conduir amb un cotxe adaptat—, comandant de la Brigada Criminal de París. Un policia que s’ha fet un lloc important entre els seguidors de novel·la policíaca gràcies a la primera novel·la de la saga Irène —una novel·la amb detractors per ser una mica predictible—, un llibre que va sorprendre amb un argument nou en recrear crims cèlebres de la novel·la negra i per aquest protagonista de caràcter colèric i sensible al que li agrada pintar retrats. Va seguir la sèrie amb la sorprenent Alex, del millor que es va publicar durant el 2015.  Vam tenir un petit aperitiu abans de l’últim lliurament amb Rosy & John; i ara, arriba el tancament definitiu amb Camille. Continua la lectura de Camille

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLN2016VLC NEGRA es celebra durant la segona setmana de maig en llibreries, biblioteques, cafeteries, sales d’exposició, teatres, cines i altres centres culturals de la ciutat.

Un lloc de trobada on tenen cabuda la literatura, el cinema, la fotografia, la gastronomia, el còmic, la música, les arts escèniques i, en general, totes aquelles manifestacions culturals relacionades amb el gènere negre. Continua la lectura de VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

La paradoxa de Schrödinger

La paradoxa de Schrödinger. Josep Masanés Nogués. Edicions Documenta Balear.

Maquetación 1 (Page 1)
Maquetación 1 (Page 1)

Josep Masanés Nogués (Barcelona, 1967). Guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Valls, Tarragona, 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del xxv Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Barcelona, 2015). Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Eivissa 2015. Amb La paradoxa de Schrödinger va guanyar el xxiii Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Resideix a Menorca des de l’any 2004.

Sinopsi

Premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015

En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d’escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l’atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l’argument d’una novel·la: un coo­perant espanyol és segrestat a l’Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l’haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l’encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se’n, per a la resta de la seva vida.

Ressenya

Josep Masanés és d’aquells escriptors que disposen d’una riquesa lingüística que fa goig, a més de mostrar-se flexible a l’hora d’escriure. No es dedica en exclusiva a un gènere en concret i a més es mostra com un “tot terreny”, perquè ho fa tant amb narrativa curta o extensa. Ara, ho torna a demostrar amb aquest nou llibre breu, La paradoxa de Schrödinger, premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015. Si a Camins sense retorn —ressenyada aquí al mes de gener—, ens parlava de les aventures de dos germans irlandesos obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780, a La paradoxa de Schrödinger ens relatarà una història actual, molt misteriosa, plena de sorpreses fins al mateix final.

En Maties acaba de sortir de classe d’un taller d’escriptura a Ciutadella. Quan es dirigeix a Maó, on viu i l’espera la mare, conduint per la carretera amb Fletxa —que és com anomena al seu cotxe—, anirà pensant amb el proper relat que li ronda per al cap quan de sobte es trobarà amb una misteriosa noia força atractiva i es pararà per recollir-la.  Aquí començarà una aventura plena d’ensurts i on Matíes se sentirà força atret per la noia sense saber molt bé el per què encara que la Tània, que és com es diu, és molt bella. Continua la lectura de La paradoxa de Schrödinger

Setmana de la Poesia Barcelona 2016

Setmana de la Poesia Barcelona 2016

setmana-poesia-barcelona-2016Barcelona Poesia és l’ocasió de reunir la força poètica que dia rere dia neix, es reprodueix i no mor mai ni a la ciutat de Barcelona ni a la resta dels territoris de parla catalana. L’esdeveniment poètic més important de l’any a Barcelona no deixa de cremar aquest 2016 gràcies a la feina feta en divuit edicions anteriors. En aquesta nova edició de Barcelona Poesia hem volgut convertir les tardes en l’hora bruixa que reuneixi aquesta força poètica en un verger de paraules. Durant els dies centrals d’aquesta setmana, en un entorn únic, s’escoltaran dalt de l’escenari alguns dels millors versos de la poesia catalana, però també es podran trobar els millors llibres de poesia, tant els més vistos a les prestatgeries, com la resta de joies que hi arriben a comptagotes. Descobertes de noves veus poètiques, traduccions de clàssics, novetats d’autors consolidats, versos que esperen els lectors… I als vespres, la poesia es manté incombustible, seguim amb els millors versos, amb els millors poetes, amb les millors posades en escena i amb els homenatges a autors que ja no hi són, però que volem tornar a escoltar i dels qui ens agradaria saber més a través dels qui els van conèixer. Continua la lectura de Setmana de la Poesia Barcelona 2016

Jollibre: El nou projecte de literatura infantil i juvenil en català de Santillana

jollibreJollibre: El nou projecte de literatura infantil i juvenil en català de Santillana

Jollibre neix amb un catàleg inicial de 44 títols, que inclou referents internacionals com ara Roald Dahl, Michael Ende i Gianni Rodari, i autors consagrats de la literatura infantil i juvenil, com Maria Carme Roca, Care Santos, Miquel Arguimbau, Jordi Sierra i Fabra, Francesc Miralles, etc. Entre les primeres novetats trobem: Pere i el llop, d’Ayesha L. Rubio; Els mitjons de l’ogre, de M. Carme Roca; Les fades són calbes, de Cinta Arasa; L’amic de paper, de Caterina Valriu; Doctor, el nostre fill llegeix. És greu?, de Miquel Arguimbau, i Vampira. Ser o no ser. Aquest és el dilema, de Gemma Pasqual i Escrivà. Un catàleg que continuarem construint progressivament amb els millors autors del panorama literari en llengua catalana, amb sèries adequades a cada edat, temàtiques i gèneres variats per a lectors diversos, i obres d’actualitat que permeten gaudir de la lectura, apropar-nos a la nostra cultura i reflexionar sobre el món en què vivim.

Jollibre, el nou projecte de literatura infantil i juvenil de SANTILLANA per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Continua la lectura de Jollibre: El nou projecte de literatura infantil i juvenil en català de Santillana

El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

el-vi-fa-sang-16El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 8,9 i 10 d’abril de 2016

Per segon any consecutiu EL VI FA SANG pretén ser un festival literari atípic principalment pel seu mateix nom 2n. Festival internacional de novel·la criminal en català, considerant que aquest concepte (el criminal) aplega millor les grans variants del gènere: negra, detectivesca, o de lladres i serenos. Continua la lectura de El Vi fa Sang · 2n Festival internacional de novel·la criminal en català

Els àngels de gel

els-angels-de-gelEls àngels de gel. Toni Hill. Rosa dels Vents.

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en psicologia. Porta més de deu anys dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie *Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy. La seva trilogia de l’inspector Héctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014). En la seva última novel·la, Els àngels de gel (Rosa dels vents, 2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Sinopsi

Barcelona, 1916. Als vint-i-set anys, en Frederic Mayol ha deixat enrere una vida còmoda en l’esplendorosa Viena i la traumàtica participació en una guerra que continua assolant Europa. Psiquiatre i seguidor de les teories psicoanalítiques, s’enfronta al seu futur càrrec en un sanatori ubicat en un tranquil poble de pescadors proper a Barcelona, un lloc perfecte per superar els horrors viscuts al front.

Però la clínica i els seus voltants no són tan idíl·lics com ell es pensava. Les ombres d’un passat sinistre planen sobre els àngels que decoren la façana de l’edifici, com si volguessin reviure els esdeveniments que van succeir set anys enrere, quan aquell lloc era un prestigiós internat per a noietes de bona família que va tancar les portes després d’un tràgic incendi.

Atrapat entre l’anhel de desvelar el misteri que s’amaga entre els murs del casalot i l’amor que sent per la Blanca, una de les antigues alumnes de l’escola, en Frederic haurà d’enfrontar-se a una perversa història d’obsessions i venjances per arribar a una revelació tan sorprenent com desoladora.

Perquè la veritat, malgrat que és necessària, no sempre resulta alliberadora. De vegades, fins i tot, pot suposar una veritable condemna.

Ressenya

Suspens, enigma, novel·la negra… Els àngels de gel, la recentment estrenada novel·la de Toni Hill, és sobretot una novel·la sobre el mal, aquesta condició humana que s’amaga amb astúcia entre nosaltres. La novel·la és una amalgama que combina el millor dels contes clàssics de fantasmes amb la novel·la negra en una Barcelona neutral durant la I Guerra Mundial. Corre l’any de 1916 i Frederic Mayol, vienès de pare espanyol, psiquiatre i ex-combatent ferit en la Gran Guerra i incapacitat per seguir lluitant, tornarà a Barcelona i recaurà en un poblet de la costa catalana per treballar i defensar les seves teories psicoanalítiques en un sanatori mental que va anar antigament un internat per a senyoretes de classe alta. L’internat, que va haver de tancar a causa d’un incendi on va morir una alumna i una professora, donarà ara recer a malalts mentals en un lloc on es practicarà la medicina moderna per combatre les diverses demències dels pacients allí ingressats.

Continua la lectura de Els àngels de gel

Sense ales. L’Esfera I

sense-alesSense ales. L’Esfera I. Muriel Rogers. Columna. Grup62.

Muriel Rogers és el pseudònim sota el que escriuen conjuntament la Muriel Villanueva i en Roger Coch.

La Muriel ha publicat els llibres infantils La Tània i totes les tortugues (Cruïlla) i Duna, diari d’un estiu (Babulinka Books), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs) i sis novel·les: Dues mares (Lumen, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Llaura Llibres), Motril 86 (Proa) i El parèntesi esquerre (Males Herbes). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el J.M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i Les Talúries de poesia. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música.

En Roger ha publicat relats en diverses antologies i revistes i ha rebut els premis Districte V i Auriga. És llicenciat en Filologia Catalana, màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalana, professor d’escriptura creativa i col·labora amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2013.

Sinopsi

L’Esfera té controlada la població. Per escapar d’aquest control, els ciutadans del Niu estan enganxats a un entorn virtual que els permet gaudir de la llibertat que anhelen. La Kala, una noia que rebutja aquesta manera de viure, es veurà obligada a travessar a l’Altra Banda per buscar el seu millor amic, en Beo, que fa dies que va desaparèixer. Però encara no està preparada pel que s’hi trobarà.

Mitges veritats, lluites salvatges, escenaris on res no és el que sembla i la possibilitat d’un món nou esperen la Kala. El seu destí s’apropa, si vol salvar en Beo. Abans, però, haurà de desafiar l’Esfera. La batalla acaba de començar.

Ressenya

Primer llibre de la trilogia L’esfera, Sense ales és una entretinguda història juvenil de fantasia on una noia adolescent, la Kala, viurà una història plena d’aventures en decidir-se a entrar al món virtual de l’Altra Banda per buscar al seu amic Beo que fa dies que és desaparegut.

L’Altra Banda és un entorn virtual on els ciutadans del Niu, angoixats per al poder de control que exerceix l’Esfera sobre els habitants, poden crear-se un doble fictici i, virtualment, viure un món ple d’aventures i aconseguir la desitjada llibertat que no disposen en el Niu. La Kala, que és molt reticent a viure un món fals com fa tota la població, si veurà avocada a participar-hi per la recerca del seu amic. Continua la lectura de Sense ales. L’Esfera I

Foc verd

foc-verdFoc verd. Jordi de Manuel. Crims.cat

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.

Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges(2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009, Premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). Web www.jordidemanuel.cat

Sinopsi

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable, i amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.

Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el vell Renault IV, el seu atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.

Només arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.

Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Ressenya

Nova novel·la de la sèrie de l’inspector de la Policia Nacional Marc Sergiot. Foc verd es troba ambientada en l’estiu de l’any 2006, en un any que es van assolir rècords de temperatures en tot l’Estat.

L’inspector, que viu  i treballa a Barcelona, se sentirà responsable quan un agent que es troba a les seves ordres, serà ferit en una cama durant l’atracament a una entitat bancària al barri de la Sagrada Família. Amb l’excusa del calor que arrasa en Barcelona, Sergiot, angoixat pel que podria haver-li passat al seu agent, decidirà acceptar la invitació d’un col·lega de professió, l’Inspector Coirós, i i s’anirà uns dies de vacances a Galícia -en un petit llogaret de la província de la Corunya-, en un any en que els boscos de Galícia es cremen d’a dalt a baix. Només arribar al seu destí, el seu company li parlarà de la mort d’un amic seu ocorreguda vint-i-set anys enrere; poc després, apareixerà un cadàver calcinat en un incendi molt a prop del llogaret. Tot fa pensar que els dos successos estan relacionats.

Abans de continuar amb la ressenya, un petit incís: per a aquells que no hagin llegit cap llibre de la saga de l’Inspector Sergiot, -jo era una i estic entonant ara mateix mea culpa vàries vegades-, l’autor ha creat una sèrie de novel·les que seguint els salts temporals com en Star Wars, cada novel·la s’ambientarà en una època diferent i qualsevol llibre de la sèrie serà independent i conclusiu de la resta; com curiositat, totes les novel·les fan referència a un color en el seu títol. Continua la lectura de Foc verd

Ressenyes, poesia, novetats sobre literatura i més