Arxiu de la categoria: Narrativa actual

Ressenyes narrativa actual

Les quatre estacions de l’estiu

Les quatre estacions de l’estiu. Grégoire Delacourt. Grup 62.

les-quatre-estacions-de-lestiuGrégoire Delacourt (Valenciennes, 1960) treballa en el món de la publicitat. Amb la seva primera novel·la, L’Écrivain de la famille, va guanyar nombrosos premis, entre els quals el Prix Marcel Pagnol i el Prix Rive Gauche.La llista dels meus desitjos és la seva segona novel·la i s’està traduint a vint-i-tres llengües.

Sinopsi

Estiu de 1999. Alguns diuen que aquest és l’últim abans de la fi del món. A la platja, els nens criden a les dunes del voltant, però, les històries d’amor floreixen, els amants s’estimen i es fereixen… Quatre parelles a les quatre estacions de la vida es troben per vacances. Tenen 15, 35, 55 i 75 anys i, tot i que no saben la influència que tenen les unes en les altres, representen totes les nostres històries d’amor. Hi ha una parella adolescent, hi ha un primer amor i un primer desamor, hi ha un matrimoni que vol congelar el seu amor en el temps i hi ha una parella ja gran que volen morir junts.

Ressenya

14 de juliol de 1999. Li Touquet, platja de la Bretanya francesa. Paco Rabanne, modista, pronostica la fi del món per l’11 d’agost de 1999. Hors Saison de Francis Cabrel, sona com a cançó de l’estiu:

C’est le silence
Qui se remarque le plus
Les volets roulants tous descendus…

Quatre històries d’amor que s’entrecreuen en un mateix lloc. Les quatre estacions de l’estiu ens mostrarà com se sent i es viu l’amor en les quatre etapes de la vida a semblança amb les quatre estacions de l’any: en l’adolescència (primavera), en la joventut (estiu), en la maduresa (tardor) i en la vellesa (hivern).

Continua la lectura de Les quatre estacions de l’estiu

Share Button

No escatimeu el flit!

no-escatimeu-el-flitNo escatimeu el flit! Pop Negre. Crims.cat

Pop Negre (Barcelona, 1961) torna a la ficció amb No escatimeu el Flit! uns anys després d’haver guanyat els premis Just Manuel Casero de novel·la i el Recvll-Francesc Puig i Llensa de narrativa.

www.popnegre.com

@PopNegre 

Sinopsis

A punt d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, Barcelona es prepara resignada per rebre un esdeveniment que la majoria de ciutadans no acaben de capir. Entretant, el periodista de successos Fèlix Barba, més conegut com França, segueix encallat amb el seu reportatge sobre els negrers de Catalunya i Tània Moll, la seva neboda, passa una temporada sense gaire feina a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra.

Tot canvia quan dues notícies trenquen la quotidianitat informativa d’aquells dies d’hivern: una immigrant nicaragüenca és trobada en coma per sobredosi d’heroïna al costat d’un famós local nocturn i un ciutadà xinès apareix penjat pels peus a l’antic pantalà de la C.A.M.P.S.A., en el que sembla una nova venjança entre clans. Només que la noia no és drogoaddicta i el xinès no ha estat assassinat per cap màfia.

Arribat a aquest punt, el lector entra en un joc de malfiances i de presumpcions amb sospitosos de tota mena: un vigilant desaparegut, una búlgara rossa experta en arts marcials, un advocat devot de les teresianes i un empresari de la Bonanova afeccionat a la boxa. Guanyarà qui faci servir el flit al moment just.

Ressenya

Corre l’any 2004 i Barcelona i Sant Adrià del Besòs es preparen per tenir l’honor, dubtós, d’inaugurar el primer esdeveniment internacional del Fòrum Universal de les Cultures. En França —sobrenom amb què es coneix al protagonista de No escatimeu el flit!, encara que ell es digui en realitat Fèlix Barba—,  és periodista de successos d’un diari  i està preparant un article sobre els “negrers” de Catalunya: aquells indians que es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. Tot canviarà quan dos esdeveniments truncaran la seva rutina periodística: primer, el cadàver d’un ciutadà xinès penjat del Pont de Petroli de Badalona; l’altre, la mort d’una noia sud-americana per sobredosi, al descampat del costat d’una discoteca de Viladecans. En França té la sort de tenir informació de primera mà gràcies a la seva neboda, la Tània, que treballa a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra encara que l’amic del periodista, en Jambo, tindrà alguna cosa a dir també. Continua la lectura de No escatimeu el flit!

Share Button

Camille

Camille. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

camillePierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Ressenya

Nova i última novel·la del carismàtic Camille Verhoeven, final de la saga del mateix ja que Pierre Lemaitre no compta amb escriure nous casos d’aquest policia que commou als lectors per la seva baixa alçada —quan s’asseu no toca peus a terra i ha de conduir amb un cotxe adaptat—, comandant de la Brigada Criminal de París. Un policia que s’ha fet un lloc important entre els seguidors de novel·la policíaca gràcies a la primera novel·la de la saga Irène —una novel·la amb detractors per ser una mica predictible—, un llibre que va sorprendre amb un argument nou en recrear crims cèlebres de la novel·la negra i per aquest protagonista de caràcter colèric i sensible al que li agrada pintar retrats. Va seguir la sèrie amb la sorprenent Alex, del millor que es va publicar durant el 2015.  Vam tenir un petit aperitiu abans de l’últim lliurament amb Rosy & John; i ara, arriba el tancament definitiu amb Camille. Continua la lectura de Camille

Share Button

La paradoxa de Schrödinger

La paradoxa de Schrödinger. Josep Masanés Nogués. Edicions Documenta Balear.

Maquetación 1 (Page 1)
Maquetación 1 (Page 1)

Josep Masanés Nogués (Barcelona, 1967). Guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Valls, Tarragona, 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del xxv Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Barcelona, 2015). Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Eivissa 2015. Amb La paradoxa de Schrödinger va guanyar el xxiii Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Resideix a Menorca des de l’any 2004.

Sinopsi

Premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015

En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d’escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l’atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l’argument d’una novel·la: un coo­perant espanyol és segrestat a l’Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l’haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l’encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se’n, per a la resta de la seva vida.

Ressenya

Josep Masanés és d’aquells escriptors que disposen d’una riquesa lingüística que fa goig, a més de mostrar-se flexible a l’hora d’escriure. No es dedica en exclusiva a un gènere en concret i a més es mostra com un “tot terreny”, perquè ho fa tant amb narrativa curta o extensa. Ara, ho torna a demostrar amb aquest nou llibre breu, La paradoxa de Schrödinger, premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015. Si a Camins sense retorn —ressenyada aquí al mes de gener—, ens parlava de les aventures de dos germans irlandesos obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780, a La paradoxa de Schrödinger ens relatarà una història actual, molt misteriosa, plena de sorpreses fins al mateix final.

En Maties acaba de sortir de classe d’un taller d’escriptura a Ciutadella. Quan es dirigeix a Maó, on viu i l’espera la mare, conduint per la carretera amb Fletxa —que és com anomena al seu cotxe—, anirà pensant amb el proper relat que li ronda per al cap quan de sobte es trobarà amb una misteriosa noia força atractiva i es pararà per recollir-la.  Aquí començarà una aventura plena d’ensurts i on Matíes se sentirà força atret per la noia sense saber molt bé el per què encara que la Tània, que és com es diu, és molt bella. Continua la lectura de La paradoxa de Schrödinger

Share Button

Els àngels de gel

els-angels-de-gelEls àngels de gel. Toni Hill. Rosa dels Vents.

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en psicologia. Porta més de deu anys dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie *Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy. La seva trilogia de l’inspector Héctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014). En la seva última novel·la, Els àngels de gel (Rosa dels vents, 2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Sinopsi

Barcelona, 1916. Als vint-i-set anys, en Frederic Mayol ha deixat enrere una vida còmoda en l’esplendorosa Viena i la traumàtica participació en una guerra que continua assolant Europa. Psiquiatre i seguidor de les teories psicoanalítiques, s’enfronta al seu futur càrrec en un sanatori ubicat en un tranquil poble de pescadors proper a Barcelona, un lloc perfecte per superar els horrors viscuts al front.

Però la clínica i els seus voltants no són tan idíl·lics com ell es pensava. Les ombres d’un passat sinistre planen sobre els àngels que decoren la façana de l’edifici, com si volguessin reviure els esdeveniments que van succeir set anys enrere, quan aquell lloc era un prestigiós internat per a noietes de bona família que va tancar les portes després d’un tràgic incendi.

Atrapat entre l’anhel de desvelar el misteri que s’amaga entre els murs del casalot i l’amor que sent per la Blanca, una de les antigues alumnes de l’escola, en Frederic haurà d’enfrontar-se a una perversa història d’obsessions i venjances per arribar a una revelació tan sorprenent com desoladora.

Perquè la veritat, malgrat que és necessària, no sempre resulta alliberadora. De vegades, fins i tot, pot suposar una veritable condemna.

Ressenya

Suspens, enigma, novel·la negra… Els àngels de gel, la recentment estrenada novel·la de Toni Hill, és sobretot una novel·la sobre el mal, aquesta condició humana que s’amaga amb astúcia entre nosaltres. La novel·la és una amalgama que combina el millor dels contes clàssics de fantasmes amb la novel·la negra en una Barcelona neutral durant la I Guerra Mundial. Corre l’any de 1916 i Frederic Mayol, vienès de pare espanyol, psiquiatre i ex-combatent ferit en la Gran Guerra i incapacitat per seguir lluitant, tornarà a Barcelona i recaurà en un poblet de la costa catalana per treballar i defensar les seves teories psicoanalítiques en un sanatori mental que va anar antigament un internat per a senyoretes de classe alta. L’internat, que va haver de tancar a causa d’un incendi on va morir una alumna i una professora, donarà ara recer a malalts mentals en un lloc on es practicarà la medicina moderna per combatre les diverses demències dels pacients allí ingressats.

Continua la lectura de Els àngels de gel

Share Button

Sense ales. L’Esfera I

sense-alesSense ales. L’Esfera I. Muriel Rogers. Columna. Grup62.

Muriel Rogers és el pseudònim sota el que escriuen conjuntament la Muriel Villanueva i en Roger Coch.

La Muriel ha publicat els llibres infantils La Tània i totes les tortugues (Cruïlla) i Duna, diari d’un estiu (Babulinka Books), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs) i sis novel·les: Dues mares (Lumen, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Llaura Llibres), Motril 86 (Proa) i El parèntesi esquerre (Males Herbes). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el J.M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i Les Talúries de poesia. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música.

En Roger ha publicat relats en diverses antologies i revistes i ha rebut els premis Districte V i Auriga. És llicenciat en Filologia Catalana, màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalana, professor d’escriptura creativa i col·labora amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2013.

Sinopsi

L’Esfera té controlada la població. Per escapar d’aquest control, els ciutadans del Niu estan enganxats a un entorn virtual que els permet gaudir de la llibertat que anhelen. La Kala, una noia que rebutja aquesta manera de viure, es veurà obligada a travessar a l’Altra Banda per buscar el seu millor amic, en Beo, que fa dies que va desaparèixer. Però encara no està preparada pel que s’hi trobarà.

Mitges veritats, lluites salvatges, escenaris on res no és el que sembla i la possibilitat d’un món nou esperen la Kala. El seu destí s’apropa, si vol salvar en Beo. Abans, però, haurà de desafiar l’Esfera. La batalla acaba de començar.

Ressenya

Primer llibre de la trilogia L’esfera, Sense ales és una entretinguda història juvenil de fantasia on una noia adolescent, la Kala, viurà una història plena d’aventures en decidir-se a entrar al món virtual de l’Altra Banda per buscar al seu amic Beo que fa dies que és desaparegut.

L’Altra Banda és un entorn virtual on els ciutadans del Niu, angoixats per al poder de control que exerceix l’Esfera sobre els habitants, poden crear-se un doble fictici i, virtualment, viure un món ple d’aventures i aconseguir la desitjada llibertat que no disposen en el Niu. La Kala, que és molt reticent a viure un món fals com fa tota la població, si veurà avocada a participar-hi per la recerca del seu amic. Continua la lectura de Sense ales. L’Esfera I

Share Button

Foc verd

foc-verdFoc verd. Jordi de Manuel. Crims.cat

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.

Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges(2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009, Premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). Web www.jordidemanuel.cat

Sinopsi

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable, i amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.

Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el vell Renault IV, el seu atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.

Només arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.

Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Ressenya

Nova novel·la de la sèrie de l’inspector de la Policia Nacional Marc Sergiot. Foc verd es troba ambientada en l’estiu de l’any 2006, en un any que es van assolir rècords de temperatures en tot l’Estat.

L’inspector, que viu  i treballa a Barcelona, se sentirà responsable quan un agent que es troba a les seves ordres, serà ferit en una cama durant l’atracament a una entitat bancària al barri de la Sagrada Família. Amb l’excusa del calor que arrasa en Barcelona, Sergiot, angoixat pel que podria haver-li passat al seu agent, decidirà acceptar la invitació d’un col·lega de professió, l’Inspector Coirós, i i s’anirà uns dies de vacances a Galícia -en un petit llogaret de la província de la Corunya-, en un any en que els boscos de Galícia es cremen d’a dalt a baix. Només arribar al seu destí, el seu company li parlarà de la mort d’un amic seu ocorreguda vint-i-set anys enrere; poc després, apareixerà un cadàver calcinat en un incendi molt a prop del llogaret. Tot fa pensar que els dos successos estan relacionats.

Abans de continuar amb la ressenya, un petit incís: per a aquells que no hagin llegit cap llibre de la saga de l’Inspector Sergiot, -jo era una i estic entonant ara mateix mea culpa vàries vegades-, l’autor ha creat una sèrie de novel·les que seguint els salts temporals com en Star Wars, cada novel·la s’ambientarà en una època diferent i qualsevol llibre de la sèrie serà independent i conclusiu de la resta; com curiositat, totes les novel·les fan referència a un color en el seu títol. Continua la lectura de Foc verd

Share Button

Abans de gairebé tot

abans-de-gairebe-totAbans de gairebé tot. Víctor del Árbol. Columna Edicions, Grup 62.

Víctor del Árbol (Barcelona 1968), va ser Mosso d’Esquadra des del 1992 fins al 2012. Va cursar estudis de d’Història a la Universitat de Barcelona i va col·laborar com a locutor a Catalunya sense barreres (Ràdio Estel, Once). És autor de les novel·les El peso de los muertos (2006), El abismo de los sueños (2008), i La tristeza del samurái (2012), traduïda a una desena de llengües i best-seller a França. Les seves últimes obres son Respirar por la herida (2014), i Un millon de gotas (2015).

Sinopsi

En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l’assassinat de la petita Amanda el convertís en l’heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l’anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l’hospital per lesions violentes reclama la seva presència.

Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s’hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l’acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l’ajuda a alleujar la solitud.

L’encreuament en el temps d’aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible. 

Ressenya

Víctor del Árbol, premi Nadal 2016, amb Abans de gairabé tot, és un escriptor que li agrada furgar i aprofundir en les emocions humanes -de fet se li ha anomenat com ‘l’escriptor del dolor’-, i en aquesta la seva quinta novel·la publicada -i primera en català, del que se sent molt content per veure per fi un dels seus somnis complerts de veure’s traduït a aquest idioma-, no fuig tampoc en aquesta ocasió de perfilar personatges als quals el desconsol els esclavitza i els confon profundament. Continua la lectura de Abans de gairebé tot

Share Button

Rosy & John

rosy-&-johnRosy & John. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Ressenya

Tercer lliurament de la sèrie del comandant Camille Verhoeven -les dos anteriors i per ordre van ser Irène i Alex, Rosy & John va ser concebuda com a fulletó per Smartphone -per episodis-, sota petició d’un editor. Pierre Lemaitre, un apassionat dels fulletons de l’època, no va saber resistir-se i es va llançar a escriure una novel·la per parts del colèric comandant de la Brigada Criminal de París, Verhoeven. La història es va convertir posteriorment en un nou llibre per a la saga, titulant-se Rosy & John, i d’aquí la seva curta extensió a mig camí entre el relat i la novel·la curta.

I com porto fent des que vaig llegir el primer llibre d’aquesta sèrie, cal destacar el total encert del personatge principal que s’ha inventat Pierre Lemaitre amb el comandant: el petit comissari de metre quaranta-cinc centímetres d’alçada que ha aconseguit guanyar-se el respecte del públic lector. Un home amb el qual s’ empatitza pel seu caràcter entre malenconiós i colèric i per aquesta professionalitat, tossuderia i instint que li caracteritza. En Rosy & John tindrem petites anotacions molt clarificadors de la seva personalitat així com de la seva vida privada que, no ens enganyem, desitgem saber.

Jean Garnier té a la seva mare reclosa a la presó. La vida li ha tractat molt mal i, com a revenja, decideix fer esclatar set obusos a França. El primer explotarà a París i no crearà una massacre de pur miracle. Jean es lliurarà just després a la policia i exigirà parlar exclusivament amb el comandant Verhoeven per pactar l’alliberament de la seva mare i la sortida de tots dos del país. A canvi, informarà sobre la localització de la resta dels obusos preparats per detonar.

Una ciutat en guerra. Els aparadors han desaparegut, dues parets situades sota la bastida s’han enfonsat i han provocat un núvol de guix que ara es diposita per tot arreu, lentament, com si fos neu bruta. El més espectacular de tot, però, és el que ocupa la calçada, aquesta muntanya de barres metàl·liques i de planxes de contraplacat.

Aquest llibre és molt enèrgic. El que se suposa que són els lliuraments, o sigui els capítols, són molt curts i estableixen el timing del compte enrere que resta perquè esclatin els projectils, per la qual cosa la sensació de sotsobre és considerable.

No ens trobarem davant una novel·la similar a Irène o Alex ja que la pròpia singularitat de la construcció del relat és diferent: no es pot fer una trama i subtrames amb un guió que està creat per ser llegit per lliuraments i, per tant, estem parlant d’una trama gairebé lineal, o sigui cronològica.

Així i tot la lectura és vibrant per la pròpia situació, ja que la realitat al país és d’alerta màxima i es veuran pinzellades on apareixeran tant el primer ministre com el president de la nació francesa per tractar sobre el xantatge de Jean. No apareixerà el gasiu Armand encara que sí ho farà Louis, el policia Armani.

Rosy & John serà una novel·la que es llegirà ràpidament i es degustarà com un saborós aperitiu a l’espera del nou lliurament de la sèrie i que portarà el títol de Camille: una espècie d’entreacte per al gran final de la saga, de moment, del gran Verhoeven.

 

Share Button

Aquesta nit no parlis amb ningú

aquesta-nit-no-parlis-amb-ninguAquesta nit no parlis amb ningú. Josep Sampere. Editorial Males Herbes.

Josep Sampere Martí (Igualada, 1963). Escriptor i traductor. Ha traduït més de dos-cents llibres de l’anglès i del francès, inclosos els èxits editorials de les sèries Molly Moon  i El Capità Calçotets editades ambdues per l’Editorial Cruïlla. És coautor amb Antonio Ortí deLeyendas urbanas en España, un assaig sobre el folklore contemporani i d’una edició ampliada sota el títol Leyendas urbanas.

Va ser finalista de la quarta edició del Premio Tristana de Novela Fantástica amb l’obra Cinco lágrimas verdes i va obtenir la Flor Natural en els Primers Jocs Florals d’Igualada, convocats per Poesia Viva, amb el poema La casa embruixada. Va ser l’artífex de l’espectacleJosep Sampere: banda sonora original, amb la col·laboració de Poesia Viva, un recital videopoètic. Per a ell, escriure és deixar-se embruixar pels fantasmes que habiten les paraules, però aturant-se abans que el posseeixin.

Sinospsi

L’Òscar Malet és un actor famós en hores baixes. Viatja sol per capitals de comarca interpretant un monòleg de terror. Tot sovint se li acosten admiradores amb propostes nocturnes, però sempre acaba dormint sol. El seu germà petit, l’Àngel, és un adolescent amb problemes d’angoixa a qui les noies no fan cas. El pare d’ambdós es diu Eduard, i s’acaba de divorciar. Tots tres tenen problemes amb les dones, i, aquesta nit, seria millor que cap d’ells parlés amb ningú. “Aquesta nit no parlis amb ningú!” és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.

Ressenya

Aquesta nit no parlis amb ningú va arribar a les meves mans per la recomanació d’un llibreter. He de reconèixer que el vaig comprar més per la confiança del que me’l recomanava que per altra cosa però també he de dir que no tenia posades gaires expectatives. Ara he de dir que em vaig equivocar.

Continua la lectura de Aquesta nit no parlis amb ningú

Share Button