Arxiu de la categoria: Narrativa actual

Ressenyes narrativa actual

Males decisions

Males decisions. Susana Hernández. Crims.cat

Susana Hernández (Barcelona) ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació exercint de crítica musical, redactora d’esports i locutora de ràdio. Ha publicat les novel·les: La casa roja (LcLibros, 2013), premi Ciutat de Sant Adrià 2005, La puta que leía a Jack Kerouac(Lesrain, 2007 / LcLibros, 2012), Curvas peligrosas (Odissea, 2010 / LcLibros, 2017), Contra las cuerdas (Alrevés, 2012), finalista a la millor novel·la de València Negra 2013, i Cuentas pendientes (Alrevés, 2015), guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir 2016 i finalista a la millor novel·la de Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016. Continua la lectura de Males decisions

Share Button

Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Com ja he comentat diverses vegades, la novel·la criminal mediterrània, aquella que ens parla de llum, de colors, de gastronomia i com no, de persones amb unes arrels culturals similars a les nostres, m’atrauen especialment. No per allò que en diem «millor conegut…» sinó per sentir-me més a prop de pobles i de cultures que, encara que amb un idioma diferent, ens uneix una mena de complicitat i una visió d’immensitat com la mar.

Fa un any, a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, vaig sentir parlar al traductor de Pluja Negra, en Pau Vidal, i de seguida em vaig sentir atreta per al que explicava sobre aquell policia sard anomenat Crissanti i sobre aquell autor de novel·la negra tan líric i que jo desconeixia. Vaig comprar el llibre i aquest any, l’editorial crims.cat em va fer arribar Metròpoli, el segon llibre publicat i traduït d’en Flavio Soriga a casa nostra, l’escriptor que ha donat vida al carabinieri sard. Continua la lectura de Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Share Button

Nosaltres dos

Nosaltres dos. Xavier Bosch. Editorial Columna.

Per @latitaquelee

 

Després d’emocionar-me amb “Algú com tu”, la intensa i fugaç història d’amor amb la qual l’escriptor Xavier Bosch se’n va endur el Premi Ramon Llull 2015, i que guardo dedicada a la meva estanteria dels inamovibles, vaig rebre amb molta expectativa el seu darrer treball; “Nosaltres dos“; una novel·la de més de 500 pàgines que se subtitula amb una pregunta: És possible l’amistat entre un home i una dona? No revelaré la resposta, caldrà que la llegiu.

Aquest cop el Bosch també ha volgut parlar de relacions i d’emocions, i ho ha fet amb la sinceritat i delicadesa que; personalment penso que té la seva prosa. L’escriptor i periodista, colpit per la mort del gran amic; el poeta Francesc Garriga Barata, li dedica i se l’acosta, col·locant l’amistat com a tema central d’una novel·la que, si l’esmicolem, veurem que parla de moltes més coses.  Continua la lectura de Nosaltres dos

Share Button

Tocar el dos no és tan senzill

Tocar el dos no és tan senzill. Màrius Moneo. Crims.cat

Per @latitaquelee

La col·lecció de novel·la criminal, Crims.cat ens porta la darrera obra del professor i escriptor berguedà; Màrius Moneo. Un cas d’assassinat enrevessat i ple de sospitosos que el sotsinspector dels Mossos Gil Alabau, haurà d’aclarir com més aviat millor.

Girona és la ciutat que acull a la Juliana Bautista, una jova equatoriana que hi ha deixa’t al seu fill i a la seva família lluny per mirar de guanyar-se la vida a la capital del Gironès. Aquí treballa dia sí i dia també netejant cases i empreses. La Júlia és una dona atractiva i sociable, una bona treballadora i una mare responsable, però quan apareix morta en una cruïlla de la nacional II pròxima a Tordera, “disfressada” de prostituta, tothom que l’ha tractada mirarà de “tocar el dos”. Però no els resultarà senzill desempallegar-se d’un policia encaparrat a donar-li a la víctima la justícia a la qual també hi té dret. Continua la lectura de Tocar el dos no és tan senzill

Share Button

Somnis a mida

Somnis a mida. Núria Pradas Andreu. Grup62.

Per @latitaquelee

Núria Pradas (Barcelona, 1954). Va néixer al barceloní barri del Poblenou, filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules “li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia”. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades i ha col·laborat amb un bon nombre d’editorials. Entre els seus llibres destaquen Lior (Cruïlla, 1995) i Un estiu amb l’Anna (Cruïlla, 1996), que l’han fet viatjar per tot Catalunya i per les illes, visitant escoles i parlant amb els joves estudiants. També cal destacar la sèrie de la tieta Adela (La tieta Adela a Nova York, Posa una tieta Adela a la teva vida…), adreçada a nens i nenes a partir de vuit anys i que ha assolit una bona popularitat entre el lectors a qui s’adreça. Entre les publicacions més recents, destaca la trilogia Grans Viatges publicada per Bambú (Heka, Raidho i Koknom), publicada en català i castellà. Així com la darrera obra publicada, El perfum de les llimones (Ara Editorial), sobre l’exili català després de la Guerra Civil. Actualment viu al petit poble de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Ha deixat les aules i es dedica a escriure de manera exclusiva.

Sinopsi

Barcelona, 1917. La Laia Calvet acaba d’entrar com a dependenta als magatzems Santa Eulàlia del
Pla de la Boqueria, on de seguida farà amistat amb la fi lla del director. La seva vida anirà paral·lela a l’evolució de l’empresa, i l’amor sorgirà enmig de col·leccions de moda femenina de creació pròpia de la botiga, plorarà el desamor mentre la seva carrera va en ascens fi ns arribar a ser l’encarregada de la botiga, viurà la incertesa i el dolor durant la Guerra Civil i descobrirà nous horitzons coincidint amb l’obertura de la mítica botiga de Passeig de Gràcia.

Santa Eulàlia, de Ciutat Vella a Passeig de Gràcia: l’evolució vital d’una noia dins l’univers de glamour i elegància de la mítica botiga barcelonina.

Continua la lectura de Somnis a mida

Share Button

“L’acabadora”: entre el néixer dues vegades i el ben morir

L’acabadora. Michela Murgia. Traducció de Mercè Ubach. Editorial Proa.

lacabadoraPer Montse Galera @mossen_a

A vegades, així que comences, ja ho saps: el llibre t’agradarà. Molt s’ha de tòrcer l’argument perquè canviïs d’opinió si, des del primer moment, el to narratiu i la musicalitat del llenguatge et transporten mentre et bressen.  Tot i així, llegeixes creuant els dits perquè res s’espatlli i puguis arribar a la última pàgina rendint-te, assaborint aquell moment, íntim com pocs, en que tanques el llibre i et concedeixes el silenci necessari per madurar el que has viscut. Aleshores, el canvi que la novel·la ha fet dins teu, es consolida. Si més no, així ha estat la meva experiència amb “L’acabadora” l’obra de Michela Murgia, traduïda al català per Mercè Ubach i editada per Proa l’any 2012. Continua la lectura de “L’acabadora”: entre el néixer dues vegades i el ben morir

Share Button

La noia que fa vint mesos que és a la presó

La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent Alabau. Crims.cat.

Per @latitaquelee

L’editorial la-noia-que-fa-vint-mesos-que-es-a-la-presoAlrevés ens proposa, dins la seva col·lecció de novel·la criminal; Crims.cat, la darrera obra de Josep Torrent: “La noia que fa vint mesos que és a la presó”.

Crims.cat neix amb la idea d’omplir el buit dins el mercat editorial en català que deixà la col·lecció “La Cua de Palla”, i ho fa amb una selecció de títols que engloben tot tipus d’etiquetes i subgèneres: negre, policíac, espionatge, detectivesc, etc. En aquesta ocasió ha triat una “novel·la judicial”, la darrera obra de Josep Torrent, l’autor de la novel·la guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila (2014): “La Sang és més dolça que la mel”, també publicada a Crims.cat.

Finalment el dia ha arribat. Arrenca el judici. Els mitjans busquen declaracions, el jurat popular, nerviós, pren notes, la fiscalia, contundent, esmola les proves, la defensa prepara els seus arguments i la magistrada, impecable, situada ja al capdavant del procés. Tot sembla a punt perquè la Júlia entri en escena i amb la seva aparició doni el tret de sortida a un judici que s’ha fet esperar massa. Un procés temut però esperat que dictaminarà el seu grau de responsabilitat en la mort de la seva ex parella.

Continua la lectura de La noia que fa vint mesos que és a la presó

Share Button

Les noies

les-noiesLes noies. Emma Clime. Traducció Ernest Riera. Anagrama.

Quan et trobes amb una novel·la que sense arribar a ser perfecta —i molt allunyada de la novel·la que marca avui tendència com és el thriller—, et sedueix amb una prosa captivadora, amb una veu narrativa lànguida i gairebé indolent que et transporta als anys del moviment hippie a Amèrica —el de les comunes, el de el “fes l’amor i no la guerra”, el dels al·lucinogens i la marihuana, el de l’idealisme—, un pot arribar a enamorar-se d’aquest llibre i les causes són diverses: per l’ambientació que envolta a les noies o per aquesta mateixa veu entre tràgica i dolç que, de manera inquietant, ens relatarà les experiències de l’Evie, una adolescent de catorze anys en plena crisi juvenil i captada per un col·lectiu hippie. Emma Cline, l’autora de Les noies, s’inspira per a aquesta novel·la en el sagnant succés ocorregut en els anys 60 on Charles Manson, líder d’una comuna, va ordenar als seus seguidors el brutal assassinat de diverses persones en una casa de Beverly Hills. Continua la lectura de Les noies

Share Button

Un any i mig

un-any-i-mig-silvia-solerUn any i mig. Sílvia Soler. Edicions 62, Grup62.

Per @latitaquelee

Ressenya

La família Boscà Ustrell és la protagonista absoluta d’aquesta obra de l’escriptora i periodista Sílvia Soler que publica Edicions 62. L’autora figuerenca, guanyadora el 2013 del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb l’obra “L’estiu que comença”, ens presenta “Un any i mig”: una deliciosa novel·la que posa el focus sobra una família contemporània que, com tantes altres, es veu obligada a adaptar-se a les noves circumstàncies derivades de la crisi.

Ben aviat, la Sílvia Soler ens endinsa fàcilment, gràcies a la seva narració bella, dolça i àgil, dins d’aquest univers particular format principalment pels dos pares i els quatre fills, un micro món complet, intens, ple de matisos i sentiments que t’embolcallen i t’estoven. Plana a plana hi vas entrant en el seu món privat, recollint confidències i intimitats dels protagonistes i empatitzant, inevitablement, amb tots ells. I així, completament integrats a la família, encuriosits i, perquè no dir-ho, una mica enamorats dels Boscà Ustrell, compartirem, plegats, un any i mig de les seves vides. Continua la lectura de Un any i mig

Share Button

La putrefacció de la llum

la-putrefaccio-de-la-llumLa putrefacció de la llum. Josep Masanés. Balàfia Postals.

Josep Masanés, Barcelona 1967. guanyador del XXIX Premi de Novel3la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del XXV Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Guanyador del LII Premi de Poesia Bener Ribas (Premis Racvll 2016).

Amb la Putrefacció de la llum va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.

Sinopsi

Si la llum diàfana del sol es pot descompondre en un excels arc de Sant Martí, també és cert que la podridura de la llum seria la foscor. Si algú té somnis purs, és un infant. Només el temps ens dirà si aquests somnis es tornen negres o de colors.

Argilés i Figueres són dos nens de classe treballadora que viuen al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un matí, Argilés i Figueres surten a fer un volt per la marina i perden la noció dels temps mentre parlen sobre els seus somnis, de que faran quan siguin grans. Ho fan molt a prop de on hi ha el cos d’una dona morta. Però ells no el veuen perquè la mare d’Argilés ha vingut a cercar-los i els nens, temorosos d’una surra fugen cap a les barraques que ho poblen tot.

Masanés ens escriu una història d’heroisme, lluita i esperança emmarcada en l’època de les bombes i l’anarquisme barcelonès. Una època de política convulsa i contradictòria i nefasta on, malauradament, alguns d’aquells polítics semblen ser un model d’alguns dels polítics actuals.

Ressenya

Qui té por està vençut. Vençut abans de començar la batalla. Però diuen que ser valent és d’estúpids, de persones mancades d’imaginació. Que qui té imaginació preveu la tortura, la insídia, l’assassinat, i es torna covard. Però jo dic que qui té imaginació sap que un altre món és possible i que l’únic que cal és vèncer l’enemic.

La putrefacció de la llum és l’última novel·la de Josep Masanés, XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015 i ara ha estat editada i publicada per Balàfia Postals. La novel·la és una amalgama de gèneres com l’històric, les aventures, i fins i tot un relat força negre, ja que La putrefacció de la llum és una novel·la ambientada en la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX: la guerra de Cuba, les revoltes anarquistes, la Setmana Tràgica, el lerrouxisme, els feixistes… Tot en un barri, el Poble Nou, a Barcelona, en una època prou fosca i força terrible per les gents més desfavorides. Continua la lectura de La putrefacció de la llum

Share Button