La putrefacció de la llum. Josep Masanés. Balàfia Postals.
Josep Masanés, Barcelona 1967. guanyador del XXIX Premi de Novel3la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del XXV Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Guanyador del LII Premi de Poesia Bener Ribas (Premis Racvll 2016).
Amb la Putrefacció de la llum va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.
Sinopsi
Si la llum diàfana del sol es pot descompondre en un excels arc de Sant Martí, també és cert que la podridura de la llum seria la foscor. Si algú té somnis purs, és un infant. Només el temps ens dirà si aquests somnis es tornen negres o de colors.
Argilés i Figueres són dos nens de classe treballadora que viuen al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un matí, Argilés i Figueres surten a fer un volt per la marina i perden la noció dels temps mentre parlen sobre els seus somnis, de que faran quan siguin grans. Ho fan molt a prop de on hi ha el cos d’una dona morta. Però ells no el veuen perquè la mare d’Argilés ha vingut a cercar-los i els nens, temorosos d’una surra fugen cap a les barraques que ho poblen tot.
Masanés ens escriu una història d’heroisme, lluita i esperança emmarcada en l’època de les bombes i l’anarquisme barcelonès. Una època de política convulsa i contradictòria i nefasta on, malauradament, alguns d’aquells polítics semblen ser un model d’alguns dels polítics actuals.
Ressenya
Qui té por està vençut. Vençut abans de començar la batalla. Però diuen que ser valent és d’estúpids, de persones mancades d’imaginació. Que qui té imaginació preveu la tortura, la insídia, l’assassinat, i es torna covard. Però jo dic que qui té imaginació sap que un altre món és possible i que l’únic que cal és vèncer l’enemic.
La putrefacció de la llum és l’última novel·la de Josep Masanés, XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015 i ara ha estat editada i publicada per Balàfia Postals. La novel·la és una amalgama de gèneres com l’històric, les aventures, i fins i tot un relat força negre, ja que La putrefacció de la llum és una novel·la ambientada en la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX: la guerra de Cuba, les revoltes anarquistes, la Setmana Tràgica, el lerrouxisme, els feixistes… Tot en un barri, el Poble Nou, a Barcelona, en una època prou fosca i força terrible per les gents més desfavorides. Continua la lectura de La putrefacció de la llum →
Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga
parlar al traductor de Pluja Negra, en Pau Vidal, i de seguida em vaig sentir atreta per al que explicava sobre aquell policia sard anomenat Crissanti i sobre aquell autor de novel·la negra tan líric i que jo desconeixia. Vaig comprar el llibre i aquest any, l’editorial crims.cat em va fer arribar Metròpoli, el segon llibre publicat i traduït d’en Flavio Soriga a casa nostra, l’escriptor que ha donat vida al carabinieri sard. Continua la lectura de Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga 
Santa Eulàlia, de Ciutat Vella a Passeig de Gràcia: l’evolució vital d’una noia dins l’univers de glamour i elegància de la mítica botiga barcelonina.
