Nosaltres dos

Nosaltres dos. Xavier Bosch. Editorial Columna.

Per @latitaquelee

 

Després d’emocionar-me amb “Algú com tu”, la intensa i fugaç història d’amor amb la qual l’escriptor Xavier Bosch se’n va endur el Premi Ramon Llull 2015, i que guardo dedicada a la meva estanteria dels inamovibles, vaig rebre amb molta expectativa el seu darrer treball; “Nosaltres dos“; una novel·la de més de 500 pàgines que se subtitula amb una pregunta: És possible l’amistat entre un home i una dona? No revelaré la resposta, caldrà que la llegiu.

Aquest cop el Bosch també ha volgut parlar de relacions i d’emocions, i ho ha fet amb la sinceritat i delicadesa que; personalment penso que té la seva prosa. L’escriptor i periodista, colpit per la mort del gran amic; el poeta Francesc Garriga Barata, li dedica i se l’acosta, col·locant l’amistat com a tema central d’una novel·la que, si l’esmicolem, veurem que parla de moltes més coses. 

Els amics són el Kim i la Laura. Uns joves que, forçats a treballar en equip a la Facultat de Bellaterra on estudien traducció i interpretació, enceten una amistat de llarg recorregut. Són els anys vuitanta, els anys feliços, els de la joventut.  Tot està per fer, les expectatives són altes, i els ideals resten encara intactes. Els dos són guapos, joves, i amb les hormones a l’aguait,  però la seva relació, construïda a base de bones converses i gestos sincers, aparentment, no sembla haver deixat espai per cap altre sentiment més físic.

El pas del temps i els seus efectes són molt presents en la novel·la. Tres moments vitals dels protagonistes l’estructuren. Els anys vuitanta; el canvi de segle, que els enganxa a mig camí dels trenta als quaranta; i, finalment el 2016, moment en què els dos amics compleixen mig segle. Han canviat molt, és inevitable, però també el món que els envolta. El Kim i la Laura tenen caràcters molt diferents, però tot i així sempre s’han entès, es coneixen bé i s’estimen i tot i que els seus camins es van separar amb l’amistat quasi estrenada sempre s’han tingut l’un a l’altre.

«L’amistat deu ser això – diu el Kim- els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir».

El Xavier Bosch explora aquests lligams i amb tendresa i elegància els estira fins al límit per comprovar la seva solidesa. Però com deia al principi de la ressenya no només d’amistat viu la novel·la. També parla de la família, a través del Paco Ràfales, el pare del Kim, el responsable de la consolidació del Rafaeli, l’hotelàs del Passeig de Gràcia que regenta la família del protagonista masculí. L’escriptor ens ha obert les portes d’aquesta empresa i ens mostra una mica el seu dia a dia. És un personatge més del llibre, perquè aporta un punt d’intriga a l’acció, però sobretot, perquè a través d’ell intuïm la transformació que pateix una ciutat abocada cada cop més al turisme. El flamant Rafaeli també haurà de lluitar per evitar ser engolit pel monstre que tot ho acapara i que es fa dir: globalització.

La novel·la també parla de l’amor, de la traïció, de la soledat i de la mort. Dels moments no viscuts per covardia, i també de la por a la vellesa. La novel·la, en definitiva, parla dels drames de la vida, drames que, tant el Kim com la Laura acumulen i que inevitablement els transformen. Penes i cabòries que només davant d’un veritable amic, s’alleugen.

***

Xavier Bosch neix a Barcelona el 1967. Autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut el 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Anteriorment havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998) i la novel·la juvenil La màgia dels reis (1994). L’any 2015 guanya el Ramon Llul amb Algú com tu, una obra traduïda a set idiomes. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats àudio visuals d’èxit com Alguna Pregunta Més, l Món a RAC 1 o El gran dictat. Ha estat cap de programes de RAC 1, director de l’Avui, del documental La fleur i dels programes Un tomb per la vida, Aquest any, cent! I Àgora de TV3. Articulista de Mundo Deportivo, actualment és membre del consell editorial de l’Ara.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *