Cervera, Segona Vila del Llibre (o entre autors, dracs i cargols a la llauna)

Per @mossen_a (Montse Galera)

1
@ Montse de Miguel Sans

Viure a poble té innumerables avantatges. En té tantes i són tan sucoses que em perdonareu si no m’esforço gaire a vendre la meva afirmació —si vinguéssiu tots a comprar-me-la, com una horda “tipus Joc de Trons”, les avantatges s’esmunyirien—. Per contra, també té seriosos inconvenients, sobre tot si t’estimes la cultura: tot s’organitza lluny, especialment a les capitals, principalment a Barcelona. Si per fortuna vius a la Segarra estàs en un punt equidistant de qualsevol altre del territori. Qualsevol carretera passa per aquí i, als d’aquí, tot ens queda relativament lluny. Per això quan, amb moltíssim esforç, una entitat s’esforça per organitzar un acte cultural, ja sigui modest, val la pena que el tinguem en consideració i que en participem, sempre que ens sigui possible, perquè un concert, la presentació d’un llibre, una representació teatral… esdevenen un desfibril·lador que impedeix que el cor del poble deixi de bombar la saba que tanta falta li fa. A vegades, però, als pobles també ens passa com ara, que estem de sort, de moltíssima sort, i podem gaudir d’un esdeveniment cultural propi de la gran ciutat; una veritable joia que mai seria tan preciosa, però, si no es celebrés, justament, en una ciutat petita. I és que Cervera ha esdevingut el cap de setmana del 22 i 23 octubre la 2a Vila del llibre de Catalunya.

La primera Vila del llibre va estar Bellprat, —que des del 2008 celebra una fira anual— i aquesta, al seu temps, va apadrinar Cervera l’any passat. Es pretén crear una mapa d’indrets rurals on es pugui celebrar aquesta fira periòdicament per tal de donar a conèixer els pobles i activar-los econòmicament. Sí, sí…continuem parlant de llibres: ni vosaltres heu perdut el fil ni nosaltres la xaveta. Comenceu a familiaritzar-vos amb el terme “ booktown”, perquè la idea copia un model europeu que diu que funciona. Tant de bo!

Apa, fetes les presentacions, ja em puc donar el gust de presumir de tant com vam xalar, sense pràcticament haver de desplaçar-nos ni d’assumir, per contrapartida, els inconvenients d’una gran capital. No es cap secret que Cervera té uns carrers magnífics i que s’hi faci el que s’hi faci sempre és un marc incomparable—desaprofitat, crec, com el de molts petits pobles i ciutats—però és que el passat cap de setmana—malgrat el mal temps de dissabte— donava gust passejar-s’hi: més de 70 creadors (com ara Rosa Fabregat, Maria Barbal, Roser Capdevila, Martí Gironell, Coia Valls, Montse Santjuan, Elena Torres…), més de 30 editorials (com ara Meteora, Adesiara, Alberti, Pagès Editors…), llibreters forans i locals i innumerables lectors enllustraven les llambordes de la capital de la Segarra ja de per sí envernissades d’una pàtina històrica. En definitiva: LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES i tot allò que els fa magnífics!

2
@ Montse de Miguel Sans

Si el cerverí, el segarrenc o un passavolant, s’entretenia a observar l’entorn se li obria un paisatge gratament peculiar: dins de les particularitats del món rural hi podien passar coses més pròpies de les rambles de Barcelona: podria ser cert, també inventar-m’ho, que un veí havent sortit de la presentació d’un llibre, i ara ja amb tortell dominical a la ma, guardés un WhatsApp a la butxaca que digués “mira a quina hora comença el joc de rol abans de venir” i que fes tard a dinar. Qui sap quantes parades de novetats, o de vell, disposades en corrua des de la Plaça de Santa Anna fins a la Plaça Major va xafardejar tot passejant pel Carrer Major. Ull! El de Cervera és el carrer major més llarg de Catalunya! A nosaltres ens ho explica la Maria Dolors Sàrries de l’Editorial Meteora, que aprofita cada ocasió que té per vendre les excel·lències del seu poble, que no són poques!

Continuem fent el xafarder i observant com la gent es saluda a les portes d’una taller d’escriptura i es pregunta per la família mentre Martí Gironell els hi passa pel darrere tot buscant l’indret on l’esperaven. Voluntaris fan guàrdia davant les entrades dels—baixos de finques ara convertits en recintes culturals improvisats—per atendre i informar al visitant. Nosaltres ens parem a saludar a un en concret, fill de Guissona, que ens convida a entrar a un recital de poesia —vindreu o què?— A veure si podem, —diem embriagades per tanta oferta com hi ha al carrer—deixa’ns passar primer per l’exposició d’Ex-libris del Quixot—. Per cert, l’exposició era preciosa. Interessant, com gairebé totes. I no, no hi vam anar a escoltar poesia, no vam estar a temps de tantes coses com se’ns acumulaven per fer i per veure, quina més atractiva: ara ens adonàvem que als aparadors del poble s’hi exposen les obres de diferents artistes locals o veïns que havien participat d’una desfilada o que una botiga acollia una conferència; o de cop, et topaves amb les propostes innovadores de “Chucherias Arte” ubicades dins d’un portal, habitualment tancat al públic, on un drac forjat en ferro posa punt i final a una barana única, des de la que treu la llengua bípeda al públic que s’hi atansa bocabadat. Més enllà, prop de la Paeria, uns nens armats amb lupa pescaven peixos en un mar de llibres o unes artesanes et feien el “cor del teu conte preferit” perquè te l’emportessis com a record. De camí, podies participar en una Jam d’escriptura o en un taller d’enquadernació japonesa o a una xerrada sobre novel·la negra, o en una sobre novel·la històrica, o a la presentació del segon llibre del programa (S)avis de mans del seu director, el periodista Josep Puigbó celebrada, dins d’un marc del que no marxaries, però sí que n’has de marxar, o no, que pots quedar-te, perquè ara li toca a Màrius Serra, que ja havíem vist amunt i avall amb la seva motxilla a l’esquena i vés a saber què s’ha empescat tot el cap de setmana, (havia folrat el poble sencer amb cartells que anunciaven un joc, tot fent-li la competència a les banderoles del Marc Màrquez), o bé… per favor…prou!!

Prou, prou…no!

Només calia descansar un pensament, i anar a fer un “tantu” que d’establiments a Cervera no en falten. Nosaltres vam anar a fer un vermut a la terrassa del Casal: uns cargols a la llauna que sucàvem religiosament al all i oli mentre des de la plaça estant l’Antonio Banyos, que també presentava llibre, li feia senyals a una colla de la taula del nostre costat, o potser no, vés a saber, que els cargols quan no volen sortir, demanen molta atenció.

En tot cas nosaltres vam acabar el dia contentes i agraïdes. Vosaltres, ja sigueu de ciutat gran o de poble xic, l’any que bé, no us ho perdeu, que, especialment quan es tracta de llibres, hi cabem tots.

 

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *