Un any i mig

un-any-i-mig-silvia-solerUn any i mig. Sílvia Soler. Edicions 62, Grup62.

Per @latitaquelee

Ressenya

La família Boscà Ustrell és la protagonista absoluta d’aquesta obra de l’escriptora i periodista Sílvia Soler que publica Edicions 62. L’autora figuerenca, guanyadora el 2013 del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb l’obra “L’estiu que comença”, ens presenta “Un any i mig”: una deliciosa novel·la que posa el focus sobra una família contemporània que, com tantes altres, es veu obligada a adaptar-se a les noves circumstàncies derivades de la crisi.

Ben aviat, la Sílvia Soler ens endinsa fàcilment, gràcies a la seva narració bella, dolça i àgil, dins d’aquest univers particular format principalment pels dos pares i els quatre fills, un micro món complet, intens, ple de matisos i sentiments que t’embolcallen i t’estoven. Plana a plana hi vas entrant en el seu món privat, recollint confidències i intimitats dels protagonistes i empatitzant, inevitablement, amb tots ells. I així, completament integrats a la família, encuriosits i, perquè no dir-ho, una mica enamorats dels Boscà Ustrell, compartirem, plegats, un any i mig de les seves vides.

Un any i mig és una novel·la de personatges, ells i les seves relacions personals són la història. Sis personalitats, sòlidament construïdes i ben diferenciades, que a través de la narradora aconseguirem desvelar a poc a poc fins a arribar a un punt on sentirem que els coneixem de sempre. La narradora ens ha fet els seus còmplices, ens ha revelat els seus somnis, ens ha destapat les seves renúncies, i és per això que entenem l’enuig de la Tina; la mare, una dona forta, i potser massa intensa, que la crisi ha jubilat prematurament. Una arquitecta, que després de fer malabars per criar a quatre fills s’imaginava passant la vellesa gaudint dels nets a la gran masia de la Garrotxa: La Boscana, aquell espai màgic, ara en rehabilitació, on gaudien plegats i feliços dels estius. La Tina està enrabiada perquè la crisi, injusta i inesperada, s’ha creuat en el seu camí i ha desviat la trajectòria del seu destí. Tres fills han hagut de marxar fora a buscar-se la vida i ara, ella i el Jaume, el seu marit, s’han quedat gairebé sols, encotillats dins un matrimoni farcit de petites hostilitats i que a vegades li fa nosa.

Sí, la narradora ens ha mostrat episodis, anècdotes i converses del passat del Martí, la Berta, la Cèlia i el Roger; els quatre germans i és per això que entenem la relació fraternal trenada a base de jocs i vida comuna. Una ferma relació, plena d’amor i complicitat, que ara la distància amenaça a refredar i que tots, a la seva manera miren de mantenir forta i inserir amb la seva nova realitat. El Martí, el més gran, és dels més predisposats, des del Canadà continua preocupant-se i cuidant de la família, no hi pot fer res, va en el seu caràcter d’home familiar. L’altra cara de la moneda és la Cèlia, la més esquerpa, la que tot i que viu més a prop dels pares; a Mallorca, és la que està més lluny de tots.

En aquesta encisadora i optimista novel·la, la Sílvia Soler destaca la importància de la família. Amb una prosa cuidada, bonica, poètica i lleugera a la vegada, ha dibuixat el retrat d’una família actual abocada a la diàspora. Una família moderna que tira d’Internet i de tecnologia per mirar de pal·liar la separació i, sobretot, per continuar alimentant les arrels profundes que els lliguen.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L’arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l’obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, Una família fora de sèrie (Columna, 2010; labutxaca, 2012). L’autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

Share Button

Un pensament a “Un any i mig”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *