La putrefacció de la llum

la-putrefaccio-de-la-llumLa putrefacció de la llum. Josep Masanés. Balàfia Postals.

Josep Masanés, Barcelona 1967. guanyador del XXIX Premi de Novel3la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Cossetània 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del XXV Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Guanyador del LII Premi de Poesia Bener Ribas (Premis Racvll 2016).

Amb la Putrefacció de la llum va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa. Des de l’any 2004 resideix a Menorca.

Sinopsi

Si la llum diàfana del sol es pot descompondre en un excels arc de Sant Martí, també és cert que la podridura de la llum seria la foscor. Si algú té somnis purs, és un infant. Només el temps ens dirà si aquests somnis es tornen negres o de colors.

Argilés i Figueres són dos nens de classe treballadora que viuen al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un matí, Argilés i Figueres surten a fer un volt per la marina i perden la noció dels temps mentre parlen sobre els seus somnis, de que faran quan siguin grans. Ho fan molt a prop de on hi ha el cos d’una dona morta. Però ells no el veuen perquè la mare d’Argilés ha vingut a cercar-los i els nens, temorosos d’una surra fugen cap a les barraques que ho poblen tot.

Masanés ens escriu una història d’heroisme, lluita i esperança emmarcada en l’època de les bombes i l’anarquisme barcelonès. Una època de política convulsa i contradictòria i nefasta on, malauradament, alguns d’aquells polítics semblen ser un model d’alguns dels polítics actuals.

Ressenya

Qui té por està vençut. Vençut abans de començar la batalla. Però diuen que ser valent és d’estúpids, de persones mancades d’imaginació. Que qui té imaginació preveu la tortura, la insídia, l’assassinat, i es torna covard. Però jo dic que qui té imaginació sap que un altre món és possible i que l’únic que cal és vèncer l’enemic.

La putrefacció de la llum és l’última novel·la de Josep Masanés, XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015 i ara ha estat editada i publicada per Balàfia Postals. La novel·la és una amalgama de gèneres com l’històric, les aventures, i fins i tot un relat força negre, ja que La putrefacció de la llum és una novel·la ambientada en la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX: la guerra de Cuba, les revoltes anarquistes, la Setmana Tràgica, el lerrouxisme, els feixistes… Tot en un barri, el Poble Nou, a Barcelona, en una època prou fosca i força terrible per les gents més desfavorides.

En Argilés i en Figueres són dos nens de famílies obreres que viuen i somnien ser grans; però abans de què arribin a la tant edat desitjada, els hi tocarà viure forces entrebancs en el barri, en l’escola i en la mateixa família. Però tot arriba i les revoltes i les necessitats d’una ciutat i, sobretot, de la gent que hi treballa en ella malvivint, farà que la lluita i l’esperança d’aquells somnis d’infantesa es converteixen en el motor de la força.

Sempre he dit que la narrativa de Josep Masanés és rica i fluida però potser no he destacat tant la visualitat de les imatges que ens relata, la força que imprimeix als seus personatges —i amb pocs discursos, on es reafirma que el menys gairebé sempre és més—, i la transcripció tan minuciosa dels fets amb què envolta les seves històries; i amb La putrefacció de la llum ho fa molt bé. Un llibre que detalla aquella època d’una manera acurada i amb molta sensibilitat. De fet, amb tot el que ens relata com les penúries —però ull, també les esperances—, i els avatars dels personatges, aconseguirà que en aquests els sentim molt a prop i quasi uns amics.

La història està narrada a dues veus: una en tercera persona que serà qui portarà la part més important, i una altra en primera que s’anirà intercalant entre els capítols en un llibre que quasi hipnotitza amb els protagonistes i amb l’ambient de foscor. La putrefacció de la llum destaparà tot allò que estava amagat i també podrit en l’època que els hi va tocar viure als personatges; però també es podria dir que es tracte d’un llibre insurgent, revolucionari, perquè ens parla de lluites i de somnis en un llibre que és alguna cosa més que entretingut: una novel·la molt ben narrada i que pot remoure consciències.

Mentre creem conceptes abstractes i no ens atenguem als fets i a la realitat serem vençuts pels mateixos trilers de sempre. No pots enfrontar-te a un triler. Només pots allunyar-te’n. Deixar-lo sol. No escoltar les seves amables paraules de mort i perdició.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *