No escatimeu el flit!

no-escatimeu-el-flitNo escatimeu el flit! Pop Negre. Crims.cat

Pop Negre (Barcelona, 1961) torna a la ficció amb No escatimeu el Flit! uns anys després d’haver guanyat els premis Just Manuel Casero de novel·la i el Recvll-Francesc Puig i Llensa de narrativa.

www.popnegre.com

@PopNegre 

Sinopsis

A punt d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, Barcelona es prepara resignada per rebre un esdeveniment que la majoria de ciutadans no acaben de capir. Entretant, el periodista de successos Fèlix Barba, més conegut com França, segueix encallat amb el seu reportatge sobre els negrers de Catalunya i Tània Moll, la seva neboda, passa una temporada sense gaire feina a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra.

Tot canvia quan dues notícies trenquen la quotidianitat informativa d’aquells dies d’hivern: una immigrant nicaragüenca és trobada en coma per sobredosi d’heroïna al costat d’un famós local nocturn i un ciutadà xinès apareix penjat pels peus a l’antic pantalà de la C.A.M.P.S.A., en el que sembla una nova venjança entre clans. Només que la noia no és drogoaddicta i el xinès no ha estat assassinat per cap màfia.

Arribat a aquest punt, el lector entra en un joc de malfiances i de presumpcions amb sospitosos de tota mena: un vigilant desaparegut, una búlgara rossa experta en arts marcials, un advocat devot de les teresianes i un empresari de la Bonanova afeccionat a la boxa. Guanyarà qui faci servir el flit al moment just.

Ressenya

Corre l’any 2004 i Barcelona i Sant Adrià del Besòs es preparen per tenir l’honor, dubtós, d’inaugurar el primer esdeveniment internacional del Fòrum Universal de les Cultures. En França —sobrenom amb què es coneix al protagonista de No escatimeu el flit!, encara que ell es digui en realitat Fèlix Barba—,  és periodista de successos d’un diari  i està preparant un article sobre els “negrers” de Catalunya: aquells indians que es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. Tot canviarà quan dos esdeveniments truncaran la seva rutina periodística: primer, el cadàver d’un ciutadà xinès penjat del Pont de Petroli de Badalona; l’altre, la mort d’una noia sud-americana per sobredosi, al descampat del costat d’una discoteca de Viladecans. En França té la sort de tenir informació de primera mà gràcies a la seva neboda, la Tània, que treballa a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra encara que l’amic del periodista, en Jambo, tindrà alguna cosa a dir també. Continua la lectura de No escatimeu el flit!

Share Button

Alimentant-me de la Montserrat Roig

Per @mossen_a (Montse Galera)

El 9 d’agost de 1942, Malgrat que la ciutat de Leningrad està assetjada pels alemanys, una orquestra amb prou feines recomposta —formada per músics famèlics, que acusaven distròfia i assajaven entre desmais—, va interpretar la Simfonia nº7 que Shostakóvich havia compost per homenatjar la ciutat.

A l’interior del teatre feia fred tot i ser estiu. Els músics i el director de l’orquestra, Karl Eliasberg, “arribaven vestits amb el vell frac que els anava balder, i un manyoc de paper de periòdic sota la pitrera”(1). La platea, les llotges i els passadissos es van omplir de públic: homes i dones que aquell dia van obrir els seus armaris, van desempolsar llurs vestits de gala i es van trobar amb que, com no podia ser d’una altra manera, els hi anaven balders. A tots. A tots sense excepció, els anava la roba gran.

I aquesta imatge em persegueix. No és culpa meva. Va ser la Montserrat Roig qui me la va clavetejar amb el seu magnífic llibre “L’agulla daurada” (1985). Mai se sap  com serà de gruixut el pòsit que et deixa la lectura d’un llibre. Ni què hauria estat de tu si no l’haguessis llegit. Però el que és indiscutible és que la persona que s’endinsa als mons d’una obra com ara “L’agulla daurada” i la que en surt, no són la mateixa. Continua la lectura de Alimentant-me de la Montserrat Roig

Share Button

Camille

Camille. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

camillePierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Ressenya

Nova i última novel·la del carismàtic Camille Verhoeven, final de la saga del mateix ja que Pierre Lemaitre no compta amb escriure nous casos d’aquest policia que commou als lectors per la seva baixa alçada —quan s’asseu no toca peus a terra i ha de conduir amb un cotxe adaptat—, comandant de la Brigada Criminal de París. Un policia que s’ha fet un lloc important entre els seguidors de novel·la policíaca gràcies a la primera novel·la de la saga Irène —una novel·la amb detractors per ser una mica predictible—, un llibre que va sorprendre amb un argument nou en recrear crims cèlebres de la novel·la negra i per aquest protagonista de caràcter colèric i sensible al que li agrada pintar retrats. Va seguir la sèrie amb la sorprenent Alex, del millor que es va publicar durant el 2015.  Vam tenir un petit aperitiu abans de l’últim lliurament amb Rosy & John; i ara, arriba el tancament definitiu amb Camille. Continua la lectura de Camille

Share Button

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

VLN2016VLC NEGRA es celebra durant la segona setmana de maig en llibreries, biblioteques, cafeteries, sales d’exposició, teatres, cines i altres centres culturals de la ciutat.

Un lloc de trobada on tenen cabuda la literatura, el cinema, la fotografia, la gastronomia, el còmic, la música, les arts escèniques i, en general, totes aquelles manifestacions culturals relacionades amb el gènere negre. Continua la lectura de VLC NEGRA. El festival de gènere de la ciutat de València

Share Button

La paradoxa de Schrödinger

La paradoxa de Schrödinger. Josep Masanés Nogués. Edicions Documenta Balear.

Maquetación 1 (Page 1)
Maquetación 1 (Page 1)

Josep Masanés Nogués (Barcelona, 1967). Guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Valls, Tarragona, 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del xxv Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Barcelona, 2015). Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Eivissa 2015. Amb La paradoxa de Schrödinger va guanyar el xxiii Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Resideix a Menorca des de l’any 2004.

Sinopsi

Premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015

En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d’escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l’atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l’argument d’una novel·la: un coo­perant espanyol és segrestat a l’Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l’haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l’encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se’n, per a la resta de la seva vida.

Ressenya

Josep Masanés és d’aquells escriptors que disposen d’una riquesa lingüística que fa goig, a més de mostrar-se flexible a l’hora d’escriure. No es dedica en exclusiva a un gènere en concret i a més es mostra com un “tot terreny”, perquè ho fa tant amb narrativa curta o extensa. Ara, ho torna a demostrar amb aquest nou llibre breu, La paradoxa de Schrödinger, premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015. Si a Camins sense retorn —ressenyada aquí al mes de gener—, ens parlava de les aventures de dos germans irlandesos obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780, a La paradoxa de Schrödinger ens relatarà una història actual, molt misteriosa, plena de sorpreses fins al mateix final.

En Maties acaba de sortir de classe d’un taller d’escriptura a Ciutadella. Quan es dirigeix a Maó, on viu i l’espera la mare, conduint per la carretera amb Fletxa —que és com anomena al seu cotxe—, anirà pensant amb el proper relat que li ronda per al cap quan de sobte es trobarà amb una misteriosa noia força atractiva i es pararà per recollir-la.  Aquí començarà una aventura plena d’ensurts i on Matíes se sentirà força atret per la noia sense saber molt bé el per què encara que la Tània, que és com es diu, és molt bella. Continua la lectura de La paradoxa de Schrödinger

Share Button

Setmana de la Poesia Barcelona 2016

Setmana de la Poesia Barcelona 2016

setmana-poesia-barcelona-2016Barcelona Poesia és l’ocasió de reunir la força poètica que dia rere dia neix, es reprodueix i no mor mai ni a la ciutat de Barcelona ni a la resta dels territoris de parla catalana. L’esdeveniment poètic més important de l’any a Barcelona no deixa de cremar aquest 2016 gràcies a la feina feta en divuit edicions anteriors. En aquesta nova edició de Barcelona Poesia hem volgut convertir les tardes en l’hora bruixa que reuneixi aquesta força poètica en un verger de paraules. Durant els dies centrals d’aquesta setmana, en un entorn únic, s’escoltaran dalt de l’escenari alguns dels millors versos de la poesia catalana, però també es podran trobar els millors llibres de poesia, tant els més vistos a les prestatgeries, com la resta de joies que hi arriben a comptagotes. Descobertes de noves veus poètiques, traduccions de clàssics, novetats d’autors consolidats, versos que esperen els lectors… I als vespres, la poesia es manté incombustible, seguim amb els millors versos, amb els millors poetes, amb les millors posades en escena i amb els homenatges a autors que ja no hi són, però que volem tornar a escoltar i dels qui ens agradaria saber més a través dels qui els van conèixer. Continua la lectura de Setmana de la Poesia Barcelona 2016

Share Button