No escatimeu el flit! Pop Negre. Crims.cat

Pop Negre (Barcelona, 1961) torna a la ficció amb No escatimeu el Flit! uns anys després d’haver guanyat els premis Just Manuel Casero de novel·la i el Recvll-Francesc Puig i Llensa de narrativa.

www.popnegre.com

@PopNegre 

Sinopsis

A punt d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, Barcelona es prepara resignada per rebre un esdeveniment que la majoria de ciutadans no acaben de capir. Entretant, el periodista de successos Fèlix Barba, més conegut com França, segueix encallat amb el seu reportatge sobre els negrers de Catalunya i Tània Moll, la seva neboda, passa una temporada sense gaire feina a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra.

Tot canvia quan dues notícies trenquen la quotidianitat informativa d’aquells dies d’hivern: una immigrant nicaragüenca és trobada en coma per sobredosi d’heroïna al costat d’un famós local nocturn i un ciutadà xinès apareix penjat pels peus a l’antic pantalà de la C.A.M.P.S.A., en el que sembla una nova venjança entre clans. Només que la noia no és drogoaddicta i el xinès no ha estat assassinat per cap màfia.

Arribat a aquest punt, el lector entra en un joc de malfiances i de presumpcions amb sospitosos de tota mena: un vigilant desaparegut, una búlgara rossa experta en arts marcials, un advocat devot de les teresianes i un empresari de la Bonanova afeccionat a la boxa. Guanyarà qui faci servir el flit al moment just.

Ressenya

Corre l’any 2004 i Barcelona i Sant Adrià del Besòs es preparen per tenir l’honor, dubtós, d’inaugurar el primer esdeveniment internacional del Fòrum Universal de les Cultures. En França —sobrenom amb què es coneix al protagonista de No escatimeu el flit!, encara que ell es digui en realitat Fèlix Barba—,  és periodista de successos d’un diari  i està preparant un article sobre els “negrers” de Catalunya: aquells indians que es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. Tot canviarà quan dos esdeveniments truncaran la seva rutina periodística: primer, el cadàver d’un ciutadà xinès penjat del Pont de Petroli de Badalona; l’altre, la mort d’una noia sud-americana per sobredosi, al descampat del costat d’una discoteca de Viladecans. En França té la sort de tenir informació de primera mà gràcies a la seva neboda, la Tània, que treballa a la divisió d’afers interns dels Mossos d’Esquadra encara que l’amic del periodista, en Jambo, tindrà alguna cosa a dir també. Continua la lectura de No escatimeu el flit! →

Camille. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Ressenya

Nova i última novel·la del carismàtic Camille Verhoeven, final de la saga del mateix ja que Pierre Lemaitre no compta amb escriure nous casos d’aquest policia que commou als lectors per la seva baixa alçada —quan s’asseu no toca peus a terra i ha de conduir amb un cotxe adaptat—, comandant de la Brigada Criminal de París. Un policia que s’ha fet un lloc important entre els seguidors de novel·la policíaca gràcies a la primera novel·la de la saga Irène —una novel·la amb detractors per ser una mica predictible—, un llibre que va sorprendre amb un argument nou en recrear crims cèlebres de la novel·la negra i per aquest protagonista de caràcter colèric i sensible al que li agrada pintar retrats. Va seguir la sèrie amb la sorprenent Alex, del millor que es va publicar durant el 2015.  Vam tenir un petit aperitiu abans de l’últim lliurament amb Rosy & John; i ara, arriba el tancament definitiu amb Camille. Continua la lectura de Camille →