Foc verd

foc-verdFoc verd. Jordi de Manuel. Crims.cat

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.

Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges(2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009, Premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). Web www.jordidemanuel.cat

Sinopsi

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable, i amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña.

Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el vell Renault IV, el seu atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida.

Només arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances.

Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Ressenya

Nova novel·la de la sèrie de l’inspector de la Policia Nacional Marc Sergiot. Foc verd es troba ambientada en l’estiu de l’any 2006, en un any que es van assolir rècords de temperatures en tot l’Estat.

L’inspector, que viu  i treballa a Barcelona, se sentirà responsable quan un agent que es troba a les seves ordres, serà ferit en una cama durant l’atracament a una entitat bancària al barri de la Sagrada Família. Amb l’excusa del calor que arrasa en Barcelona, Sergiot, angoixat pel que podria haver-li passat al seu agent, decidirà acceptar la invitació d’un col·lega de professió, l’Inspector Coirós, i i s’anirà uns dies de vacances a Galícia -en un petit llogaret de la província de la Corunya-, en un any en que els boscos de Galícia es cremen d’a dalt a baix. Només arribar al seu destí, el seu company li parlarà de la mort d’un amic seu ocorreguda vint-i-set anys enrere; poc després, apareixerà un cadàver calcinat en un incendi molt a prop del llogaret. Tot fa pensar que els dos successos estan relacionats.

Abans de continuar amb la ressenya, un petit incís: per a aquells que no hagin llegit cap llibre de la saga de l’Inspector Sergiot, -jo era una i estic entonant ara mateix mea culpa vàries vegades-, l’autor ha creat una sèrie de novel·les que seguint els salts temporals com en Star Wars, cada novel·la s’ambientarà en una època diferent i qualsevol llibre de la sèrie serà independent i conclusiu de la resta; com curiositat, totes les novel·les fan referència a un color en el seu títol.

Enigmàtic i introvertit, l’Inspector Sergiot. Amb un olfacte excepcional en forma de veueta que li avisa d’aquelles intuïcions o gairebé premonicions que faran saltar les alarmes en el seu interior, condueix un “quatre llaunes” encara amb radi-cassette. És força tímid i és home de poques paraules. Una mena de llop solitari que disposa d’unes relacions difícils amb la seva família. Un personatge amb el que el lector simpatitzarà ràpidament i el veurà com un vell conegut.

Foc verd està estructurat d’una manera força atractiva que farà que el lector quedi enganxat gràcies a una trama molt bé construïda. Amb uns capítols que portaran el timing de la trama i que estaran organitzats pel dia a dia amb la data corresponent, curiosament cada capítol estarà dividit en dos parts: en una ens parlarà de Sergiot  i Coirós en temps present, i l’altra dels fets que van succeir vint-i-set anys enrere. Dos veus omniscients diferenciades per l’època que aniran desenvolupant-se soles i que farà que el lector vagi un pas més enllà que els propis protagonistes de la novel·la que són Sergiot  i Coirós al anar esbrinant què va ocórrer anys enrere. Poc a poc, les dues veus s’aniran acostant en el temps i arribaran a un punt on la trama arribarà a un clímax molt bé assolit i on tot això farà una lectura molt més que vibrant. No hem d’oblidar que Foc verd està ambientat a terres gallegues en el mes d’agost per les festes patronals i que farem un recorregut esplèndid per les terres del nord-est; gaudirem d’unes localitzacions molt belles que acompanyaran a la trama sense fer d’això una “guia turística” de Galícia sinó que s’acoblaran a la novel·la com alguna cosa natural.

La narrativa de Jordi de Manuel és neta i clara i l’autor se sent molt còmode amb els diàlegs. Amb la prosa aconsegueix moments molt intensos i dramàtics on els fets de l’argument ens portaran per territoris d’una investigació molt negra. Una història i una trama on les enveges, els odis i les revenges ens presentaran un relat de molta foscor.

Foc verd és una novel·la que es recomana per la intensitat de l’argument, per la història tan ben embastada que conté i per la narrativa tan cuidada. I com no, per un protagonista molt bé perfilat amb el qual al lector li semblarà conèixer des de sempre. Una lectura molt intensa i apassionant.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *