Abans de gairebé tot. Víctor del Árbol. Columna Edicions, Grup 62.
Víctor del Árbol (Barcelona 1968), va ser Mosso d’Esquadra des del 1992 fins al 2012. Va cursar estudis de d’Història a la Universitat de Barcelona i va col·laborar com a locutor a Catalunya sense barreres (Ràdio Estel, Once). És autor de les novel·les El peso de los muertos (2006), El abismo de los sueños (2008), i La tristeza del samurái (2012), traduïda a una desena de llengües i best-seller a França. Les seves últimes obres son Respirar por la herida (2014), i Un millon de gotas (2015).
Sinopsi
En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l’assassinat de la petita Amanda el convertís en l’heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l’anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l’hospital per lesions violentes reclama la seva presència.
Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s’hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l’acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l’ajuda a alleujar la solitud.
L’encreuament en el temps d’aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible.
Ressenya
Víctor del Árbol, premi Nadal 2016, amb Abans de gairabé tot, és un escriptor que li agrada furgar i aprofundir en les emocions humanes -de fet se li ha anomenat com ‘l’escriptor del dolor’-, i en aquesta la seva quinta novel·la publicada -i primera en català, del que se sent molt content per veure per fi un dels seus somnis complerts de veure’s traduït a aquest idioma-, no fuig tampoc en aquesta ocasió de perfilar personatges als quals el desconsol els esclavitza i els confon profundament. Continua la lectura de Abans de gairebé tot