Abans de gairebé tot

abans-de-gairebe-totAbans de gairebé tot. Víctor del Árbol. Columna Edicions, Grup 62.

Víctor del Árbol (Barcelona 1968), va ser Mosso d’Esquadra des del 1992 fins al 2012. Va cursar estudis de d’Història a la Universitat de Barcelona i va col·laborar com a locutor a Catalunya sense barreres (Ràdio Estel, Once). És autor de les novel·les El peso de los muertos (2006), El abismo de los sueños (2008), i La tristeza del samurái (2012), traduïda a una desena de llengües i best-seller a França. Les seves últimes obres son Respirar por la herida (2014), i Un millon de gotas (2015).

Sinopsi

En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l’assassinat de la petita Amanda el convertís en l’heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l’anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l’hospital per lesions violentes reclama la seva presència.

Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s’hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l’acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l’ajuda a alleujar la solitud.

L’encreuament en el temps d’aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible. 

Ressenya

Víctor del Árbol, premi Nadal 2016, amb Abans de gairabé tot, és un escriptor que li agrada furgar i aprofundir en les emocions humanes -de fet se li ha anomenat com ‘l’escriptor del dolor’-, i en aquesta la seva quinta novel·la publicada -i primera en català, del que se sent molt content per veure per fi un dels seus somnis complerts de veure’s traduït a aquest idioma-, no fuig tampoc en aquesta ocasió de perfilar personatges als quals el desconsol els esclavitza i els confon profundament. Continua la lectura de Abans de gairebé tot

Share Button

Rosy & John

rosy-&-johnRosy & John. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Ressenya

Tercer lliurament de la sèrie del comandant Camille Verhoeven -les dos anteriors i per ordre van ser Irène i Alex, Rosy & John va ser concebuda com a fulletó per Smartphone -per episodis-, sota petició d’un editor. Pierre Lemaitre, un apassionat dels fulletons de l’època, no va saber resistir-se i es va llançar a escriure una novel·la per parts del colèric comandant de la Brigada Criminal de París, Verhoeven. La història es va convertir posteriorment en un nou llibre per a la saga, titulant-se Rosy & John, i d’aquí la seva curta extensió a mig camí entre el relat i la novel·la curta.

I com porto fent des que vaig llegir el primer llibre d’aquesta sèrie, cal destacar el total encert del personatge principal que s’ha inventat Pierre Lemaitre amb el comandant: el petit comissari de metre quaranta-cinc centímetres d’alçada que ha aconseguit guanyar-se el respecte del públic lector. Un home amb el qual s’ empatitza pel seu caràcter entre malenconiós i colèric i per aquesta professionalitat, tossuderia i instint que li caracteritza. En Rosy & John tindrem petites anotacions molt clarificadors de la seva personalitat així com de la seva vida privada que, no ens enganyem, desitgem saber.

Jean Garnier té a la seva mare reclosa a la presó. La vida li ha tractat molt mal i, com a revenja, decideix fer esclatar set obusos a França. El primer explotarà a París i no crearà una massacre de pur miracle. Jean es lliurarà just després a la policia i exigirà parlar exclusivament amb el comandant Verhoeven per pactar l’alliberament de la seva mare i la sortida de tots dos del país. A canvi, informarà sobre la localització de la resta dels obusos preparats per detonar.

Una ciutat en guerra. Els aparadors han desaparegut, dues parets situades sota la bastida s’han enfonsat i han provocat un núvol de guix que ara es diposita per tot arreu, lentament, com si fos neu bruta. El més espectacular de tot, però, és el que ocupa la calçada, aquesta muntanya de barres metàl·liques i de planxes de contraplacat.

Aquest llibre és molt enèrgic. El que se suposa que són els lliuraments, o sigui els capítols, són molt curts i estableixen el timing del compte enrere que resta perquè esclatin els projectils, per la qual cosa la sensació de sotsobre és considerable.

No ens trobarem davant una novel·la similar a Irène o Alex ja que la pròpia singularitat de la construcció del relat és diferent: no es pot fer una trama i subtrames amb un guió que està creat per ser llegit per lliuraments i, per tant, estem parlant d’una trama gairebé lineal, o sigui cronològica.

Així i tot la lectura és vibrant per la pròpia situació, ja que la realitat al país és d’alerta màxima i es veuran pinzellades on apareixeran tant el primer ministre com el president de la nació francesa per tractar sobre el xantatge de Jean. No apareixerà el gasiu Armand encara que sí ho farà Louis, el policia Armani.

Rosy & John serà una novel·la que es llegirà ràpidament i es degustarà com un saborós aperitiu a l’espera del nou lliurament de la sèrie i que portarà el títol de Camille: una espècie d’entreacte per al gran final de la saga, de moment, del gran Verhoeven.

 

Share Button