Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Ressenya

Tercer lliurament de la sèrie del comandant Camille Verhoeven -les dos anteriors i per ordre van ser Irène i Alex, Rosy & John va ser concebuda com a fulletó per Smartphone -per episodis-, sota petició d’un editor. Pierre Lemaitre, un apassionat dels fulletons de l’època, no va saber resistir-se i es va llançar a escriure una novel·la per parts del colèric comandant de la Brigada Criminal de París, Verhoeven. La història es va convertir posteriorment en un nou llibre per a la saga, titulant-se Rosy & John, i d’aquí la seva curta extensió a mig camí entre el relat i la novel·la curta.

I com porto fent des que vaig llegir el primer llibre d’aquesta sèrie, cal destacar el total encert del personatge principal que s’ha inventat Pierre Lemaitre amb el comandant: el petit comissari de metre quaranta-cinc centímetres d’alçada que ha aconseguit guanyar-se el respecte del públic lector. Un home amb el qual s’ empatitza pel seu caràcter entre malenconiós i colèric i per aquesta professionalitat, tossuderia i instint que li caracteritza. En Rosy & John tindrem petites anotacions molt clarificadors de la seva personalitat així com de la seva vida privada que, no ens enganyem, desitgem saber.

Jean Garnier té a la seva mare reclosa a la presó. La vida li ha tractat molt mal i, com a revenja, decideix fer esclatar set obusos a França. El primer explotarà a París i no crearà una massacre de pur miracle. Jean es lliurarà just després a la policia i exigirà parlar exclusivament amb el comandant Verhoeven per pactar l’alliberament de la seva mare i la sortida de tots dos del país. A canvi, informarà sobre la localització de la resta dels obusos preparats per detonar.

Una ciutat en guerra. Els aparadors han desaparegut, dues parets situades sota la bastida s’han enfonsat i han provocat un núvol de guix que ara es diposita per tot arreu, lentament, com si fos neu bruta. El més espectacular de tot, però, és el que ocupa la calçada, aquesta muntanya de barres metàl·liques i de planxes de contraplacat.

Aquest llibre és molt enèrgic. El que se suposa que són els lliuraments, o sigui els capítols, són molt curts i estableixen el timing del compte enrere que resta perquè esclatin els projectils, per la qual cosa la sensació de sotsobre és considerable.

No ens trobarem davant una novel·la similar a Irène o Alex ja que la pròpia singularitat de la construcció del relat és diferent: no es pot fer una trama i subtrames amb un guió que està creat per ser llegit per lliuraments i, per tant, estem parlant d’una trama gairebé lineal, o sigui cronològica.

Així i tot la lectura és vibrant per la pròpia situació, ja que la realitat al país és d’alerta màxima i es veuran pinzellades on apareixeran tant el primer ministre com el president de la nació francesa per tractar sobre el xantatge de Jean. No apareixerà el gasiu Armand encara que sí ho farà Louis, el policia Armani.

Rosy & John serà una novel·la que es llegirà ràpidament i es degustarà com un saborós aperitiu a l’espera del nou lliurament de la sèrie i que portarà el títol de Camille: una espècie d’entreacte per al gran final de la saga, de moment, del gran Verhoeven.