El noi del costat del padrí

el noi del costat del padríEl noi del costat del padrí. Jesús M. Tibau. Cossetània Edicions.

Natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, Jesús M. Tibau és especialista en relats breus, i no cedeix en el seu intent de viure del “cuento”, com ara els que es troben als reculls El vertigen del trapezista o Una sortida digna. Entre altres, ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya pel seu blog Tens un racó dalt del món, que també dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta. Li agrada llegir els seus contes amb el recital Relats a recer d’una guitarra.

El llibre

Dels nou llibres publicats per l’autor, aquest ja és el sisè recull de contes; fet que demostra el seu idil·li amb el gènere. La capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes finals que arrodoneixen el recull.

El noi del costat del padrí és el primer conte, i s’hi troba un dels personatges més habituals; anònim, secundari, senzill, aparentment sense importància, però que amaga grans dosis d’humanitat i tendresa.

Continua la lectura de El noi del costat del padrí

Share Button

Vae Victus

vae-victusVae Victus. Albert Sánchez Piñol. La Campana.

Albert Sánchez Piñol, Barcelona, 1965. Antropòleg i escriptor, ha publicat l’assaig satíric Pallassos i monstres (Edicions La Campana, 2000) sobre vuit dictadors africans. La crítica ha dit que és un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat que se’ns oculta.

La novel·la La pell freda (Edicions La Campana, 2002) va suposar l’entrada d’Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i originalitat.
Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i se n’han venut els drets de traducció a 37 llengües.
Pandora al Congo (Edicions La Campana, 2005), amb més de 15 traduccions,Tretze tristos tràngols (Edicions La Campana, 2008) i Victus (Edicions La Campana, 2012), un autèntic fenomen de vendes, confirmen la qualitat de l’escriptor català contemporani més internacional.

Sinopsi

VAE VICTUS narra quatre noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i f ins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a VICTUS, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb VAE VICTUS el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric i la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

18 de novembre a la venda.

VICTUS
250.000 exemplars.
Traduït a 16 llengües.
Drets cinematogràfics venuts.

 

Share Button

L’espia que tornava del fred (50 aniversari)

lespia-que-tornava-del-fred-50-aniversariL’espia que tornava del fred (50 aniversari). John le Carré. Grup62.

John le Carré va néixer el 1931. Va estudiar a les universitats de Berna i Oxford i va ensenyar a Eton. Durant la guerra freda va treballar un breu període als serveis d’Intel•ligència britànics. Els últims cinquanta anys ha viscut de l’escriptura. Viu a cavall de Londres i Cornwall.

“Nova edició amb un pròleg inèdit de l’autor de l’obra que va catapultar cap a l’èxit John le Carré, considerada una de les grans obres d’espionatge de tots els temps.”

Sinopsi

L’any 1963, en la privadesa més absoluta, John le Carré va escriure L’espia que tornava del fred, novel·la que amb el temps es convertiria en un clàssic de la literatura d’espionatge. Cinquanta anys després, en un pròleg inèdit revelador, John le Carré fa balanç d’aquells inicis i de l’esclat que va suposar la novel·la.

«Vaig escriure L’espia que tornava del fred quan tenia trenta anys, en un estat d’intensa tensió i aïllament, i en la més absoluta intimitat. Aleshores era un funcionari d’intel·ligència amb la tapadora de diplomàtic a l’ambaixada britànica a Bonn. Era un secret per als meus companys de feina, i la major part del temps per a mi mateix. Havia escrit un parell de novel·les, necessàriament amb pseudònim, i l’organització per a qui treballava m’havia donat el vistiplau per publicar-les. Després de pensar-s’ho molt, també van donar el vistiplau a L’espia que tornava del fred. Encara avui no sé què hauria fet si no me l’haguessin donat…» JOHN LE CARRÉ

Share Button

La maledicció dels Palmisano

la-malediccio-dels-palmisanoLa maledicció dels Palmisano. Rafel Nadal. Grup62.

Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 , TV3 i 8TV. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, periode durant el qual el diari va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d’Europa de l’European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l’any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d’Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.

Sinopsi

Quan l’amor és més fort que el destí

«M’has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l’haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l’oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano».

Ressenya

Que el període d’entreguerres va ser un temps convuls, és a dir molt poc per a totes aquelles persones que els va tocar viure la Gran Guerra i la Segona Guerra mundial. Una època on, a més dels milions de morts i de famílies desestructurades, també van fer la seva aparició els règims feixistes i on es van succeir diverses crisis econòmiques.

És en aquest temps on Rafel Nadal ambienta el seu nou llibre La maledicció dels Palmisano, una especialment bella novel·la on es narra la maledicció d’una família italiana condemnada al fet que tots els membres homes morin en el conflicte: La maledizione dei Palmisano. Una saga familiar en el sud d’una Itàlia rural castigada per diversos successos històrics durant les dues guerres i on la família, i especialment les dones, tindran un gran protagonisme a l’entorn de l’Europa de la primera meitat del segle XX.

Continua la lectura de La maledicció dels Palmisano

Share Button

Alex

alexAlex. Pierre Lemaitre. Edicions Bromera.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.

Sinopsi

Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhœven ­només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.

Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? L’enigma mantindrà Verhœven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

Ressenya

Han passat ja uns anys des que el comandant Camille Verhoeven va perdre a la seva esposa i encara no s’ha recuperat. Ara haurà de centrar-se a trobar a Alex, una dona que també ha estat segrestada com li va succeir a Irène, en el llibre amb el qual es va iniciar la saga de quatre novel·les del comandant de la policia criminal de París, Camille Verhoeven. En aquest segon lliurament, el temps correrà en contra de la dona raptada.

Cal reconèixer que Pierre Lemaitre enganxa amb el seu protagonista. Potser, el principal motiu sigui el traçat del perfil d’aquest petit gran policia, entre colèric i malenconiós, que fa que desperti sentiments de protecció al lector. Però és que un també podrà a arribar a sentir simpatia per l’estalviador i entranyable Armand -atenció al gest final d’aquest amb Verhoeven en Alex-, i amb l’impecable i ben vestit Louis, tots de la policia criminal de París. I és que Pierre Lemaitre sap definir molt bé als seus personatges i el lector empatitza i els fa seus.

Alex és un thriller molt bé treballat i executat, amb un gran component de suspens.

Es diu que ja està tot escrit i que avui dia cal saber tractar els registres per fer-los com si fossin nous, però la trama d’aquesta novel·la és realment sorprenent i original, o almenys no havia caigut a les meves mans, anteriorment, gens similar a Alex. El que s’inicia amb un estrany segrest, anirà destapant un argument molt bé filat i on res serà el que sembla a simple vista. Gens.

Trobarem moments escabrosos i de gran violència i és possible que el lector senti la temptació de tancar el llibre per deixar que corri l’aire -disposa d’escenes molt dures que són per a estómacs forts-, encara que els temps de la novel·la estan molt bé treballats i a cap moment es faran pesades les 392 pàgines que componen aquest llibre sinó tot el contrari.

El procediment policial, que també farà la seva aparició, està molt bé equilibrat i serà àgil, al contrari del que succeeix en altres novel·les policials amb informes i reunions interminables; l’acció està assegurada al carrer o en el propi argument.

La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre Lemaitre, Camille Verhoeven, ja que l’autor concep la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.

La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre *Lemaitre, *Camille *Verhoeven, ja que l’autor crea la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.

Amb un final gairebé de justícia poètica que causarà impressió per tot el que amaga implícitament, Alex és un dels millors llibres llegits d’aquest any d’aquí qui escriu. I esperant ja el proper lliurament amb veritable devoció.

Share Button

Besòs Mar

besos-marBesòs Mar. Lluís Bosch. Crims.cat

Lluís Bosch Albert (Barcelona, 1964), treballa com a docent i alhora escriu, tot i que allò que se li endu més temps és la lectura. Ha publicat contes i relats juvenils (Els dimonis de Barcelona, 1990 i El rei del Guinardó, 1991), teatre (L’amor a la tarda, 1997) i novel·la (Les petges invisibles, 2007), que va rebre el Premi de Narrativa Ciutat de Lleida. Aire brut és la seva incursió en el gènere del negre i del fantàstic, en el qual segueix treballant.

Sinopsi:

El 2003, tot just abans d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d’un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort. Enmig de l’arribada imminent dels Mossos d’Esquadra i en plena disputa de competències policials, l’experimentat inspector de policia Arsenio Crespo es promet una vida nova al seu poble natal després de resoldre el cas.

 Ara bé, no tot seran flors i violes; massa casualitats envolten els fets. I és que el cadàver trasbalsa l’investigador des del primer instant, perquè la víctima resulta dir-se Jesús Crespo. Quines coincidències, oi? Les primeres indagacions el duen a reviure episodis del seu propi passat, on bruixes visionàries, o qui sap si simples estafadores, l’obliguen a reviure històries velles i tèrboles com a policia.

Mentre l’inspector s’endinsa a la perifèria de la ciutat i recorre les dues ribes del Besòs per poder esclarir el cruel assassinat, tot sembla retornar sempre a una vella cançó: un joc de miralls juga amb ell i, com si es tanqués un cercle, el passat il·lumina el present però alhora el fa més obscur. Tant és així que els anys viscuts adquireixen una lectura estranya, amb interferències i premonicions que presenten cares esotèriques i misterioses i on aquests miralls sempre reflecteixen el que no és bonic ni exemplar, encara que resulti fascinador.

Després d’Aire brut (crims.cat nº 9), Lluís Bosch torna amb Besòs Mar, novel·la guardonada amb el 2on Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2015.

Podeu veure el vídeo de Btv aquí

Share Button